25 de septiembre de 2008

RELIGIÓ



RELIGIÓ

Els estudis de les primeres civilitzacions ens han ajudat a conèixer que tan antic com l’existència de l’home a la Terra és el fenomen de les religions. La major part de les religions incideixen en la manera com les persones veuen el món i en la manera de relacionar-se, tant col·lectivament com individualment, amb els altres i amb l’entorn. Les religions tenen un estil força semblant d’estructurar-se:

Una manera d’entendre la vida i l’existència del món.
Les creences religioses(les doctrines, els éssers espirituals a la terra i al cel...)
Els ritus religiosos(les festes religioses, els cants, l’arquitectura i les tradicions, les pràctiques privades o comunitàries, les devocions...)
L’ètica religiosa(els valors, la moral de la religió, les virtuts, els comportaments i les actituds, els ensenyaments...)
Les “coses” sagrades(els elements que donen força i contingut a la religió, els textos sagrats, les persones sagrades, els llocs sagrats i de culte...)
Els decàlegs(codis i descripcions de comportaments...)

També hi ha grups de persones que semblen representar religions, però que, en realitat, són falses religions i no poden ser considerades com a tals, tot i que tenen ritus, textos i llocs de culte. Aquests grups s’anomenen sectes. (Les sectes són un grup de persones que semblen representar religions, però que encara que tinguin ritus propis, textos i llocs de culta, no poden ser considerades com a tals, també s’anomenen falses religions.

Neguen la llibertat dels seus seguidors, els manipulen i, fins i tot, de vegades, els poden arribar a tenir pràcticament segrestats. Algunes característiques d’aquest grups són les següents:

-Impedeixen als seus membres el contacte amb les seves famílies.
-Realitzen sessions nocturnes i impedeixen que els seus membres puguin dormir.
-Amenacen a tots aquells que ‘hi estan en desacord.
-Exigeixen sovint la donació de tots els béns.
-Utilitzen els seus membres per a demanar almoina.
-Amaguen la seva veritable identitat en algunes de les seves activitats.
-No toleren opinions contràries en el seu àmbit.
-Els seus dirigents, es
queden amb els diners recollits per a activitats realitzades.
-Sovint
cerquen persones solitàries o confuses i els fan veure que en el seu grup seran
estimades.


Durant la prehistòria la humanitat va fer un gran esforç per aprendre i descobrir les coses . També va buscar respostes davant el misteri de que significava la vida. Així molt aviat, es va començar a retre culte a l’anomenada deessa mare. Signe de la fertilitat i de vida.
Rara és la tomba, per exemple, on no desapareix un parament funerari.
Un altre ritus propi de l’època és consistia en la incineració o cremació, en què es facilitava l’alliberament de l’ànima vers la immortalitat. Les cendres eren recollides i introduïdes a en gerres que es col·locaven a d’un forat de terra.
Les tombes es construïen sobre munts de terra i pedres(túmuls), de vegades, amb un cercle de pedres aixecades (cromlec)
Altres construccions megalítiques (fetes amb pedres grosses) d’aquest període històric són:
El dolmen, que és semblant a una gran taula feta de pedra. Aquest mot vol dir justament “Taula de Pedra”
El menhir, que és un monument de pedra, vertical, d’una sola peça.

LES PRIMERES RELIGIONS (EDAT ANTIGA)
Durant l’edat antiga, les civilitzacions mesopotàmica, egípcia, grega i romana van venerar un grans nombre de divinitats.
Aquestes civilitzacions explicaven tot allò que no entenien mitjançant la mitologia. Estem parlant de pobles que majoritàriament eren politeistes, és a dir, que creien en la existència de diversos deus.
Aquest pobles arribven a considerar que els que els seus governants, el faraó, l’emperador o el rei eren déus o semidéus.
Els centre de culte eren els temples. Els sacerdots eren els encarregats de fer d’intermediaris entre les divinitats i els humanes, de comunicar al món dels déus amb el món dels humans.


SEGUEIX LLEGINT

CIÉNCIES SOCIALS

ELS GRUPS SOCIALS

Una societat estamental. Durant l'edat mitjana la societat es dividia en tres estaments o grups socials: La noblesa, el clergat, el poble. La societat estamental és la típica de l'època feudal. La societat feudal és basa en el vassallatge i el feudalisme. Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són tres: la noblesa (on hi trobem el Rei), l'Església (com la noblesa, és un estament privilegiat) i el poble (la població, conjunt d'artesants, agricultors... que vivien en el feu. En aquest resum podrem veure com es va crear el feudalisme i quins són els seus orígens, qui el va viure i com ho va fer.

- La Noblesa
- El Clergat
- El Poble

Orígens
El feudalisme europeu va ser, en essència, conseqüència de les grans invasions germàniques sobre el món romà, les quals van conduir a la fusió de dues societats (la romana i la bàrbara) col·locades a nivells culturals profundament distints, alterant-se ambdues i determinant l'aparició de noves institucions. L'imperi de Carlomagno (742-814) va constituir el primer intent de crear un nou ordre després dels grans trastorns produïts en aquesta època. A la seva mort van seguir altres commocions, produïdes en gran part per noves migracions i invasions (de víkings, eslaus, hongaresos, etc.), el que va portar aconsegueixo el debilitamiento de l'imperi Carolingi, ja que els seus successors no van ser capaços d'administrar-lo. La gairebé desaparició de l'imperi va amenaçar amb sumir a Europa en una situació de anarquía, en la qual es van donar transformacions generals de tipus econòmiques, socials i polítiques: van decaure les ciutats, va disminuir el comerç internacional, es va reduir l'ús de la moneda i la terra va quedar com la principal riquesa. També, es va produir la pèrdua d'autoritat dels poders centrals i el desaparecimiento de l'organització burocràtica. Enfront d'aquest escenari, els reis van deixar en mans dels comtes i marquesos la defensa dels seus territoris. I la població espantada va veure que aquests nobles eren la seva única protecció. Així, lentament, es va formar un nou ordre que va rebre el nom de feudalisme.

Des del naixement les persones pertanyien a l'estament de la nobles o del poble i no era possible el pas d'un estament a un altre.


Els grups socials privilegiats

La noblesa i els eclesiàstics constituïen una petita part de la població, però eren els dos estaments privilegiats perquè gaudien d'uns drets que no tenia la resta de la població, com per exemple, el de no pagar impostos.
Els nobles eren militars i tenien, a més, la propietat de grans extensions de terres, Acostumaven a viure en castells, que, si be eren construccions molt austeres, a poc a poc es varen fer més confortables.

La noblesa es dividia en diferents grups:


- L'alta noblesa: Ducs, marquesos, comtes, vescomtes i barons.
- La baixa noblesa: Els cavallers, que vivien d'una manera més modesta i estava al servei de l'alta noblesa.

El Clergat era també un estament privilegiat, i estaven classificats en:

- L'alt clergat: Cardenals, bisbes, abats i abadesses.
- El baix clergat: Capellans, monjos i monges.

El clergat es dividia també en dos:

- El Clergat secular: els capellans de les parròquies
- El Clergat regular: els monjos, que vivien en comú en monestirs i havien d'obeir unes normes molt rigoroses que regulaven totes les activitats del dia: la regla més important de les quals va ser la de sant Benet. Els monestirs de monges funcionaven de manera molt similar.

Sant Benet havia fundat el monestir de Montecassino (Itàlia) i, cap a l'any 530, va redactar una regle per als seus deixebles. La Regla de Sant Benet.



La vida de la població estava regulada per la religió : quan naixien eren batejades, d'adults es casaven a l'església del poble

SEGUEIX LLEGINT

CIÉNCIES SOCIALS

LA COLONITZACIÓ GREGA

Durant el s. VI aC els grecs començaren a navegar pel litoral català. Després delsassaigs efímers dels rodis, els foceus, que acabaven d'establir la base a Massalia (Marsella), fundaren, vers el 500 aC, la factoria d'Emporion (Empúries), que, amb la de Rhode (Roses), veïna, esdevingueren dues de les ciutats gregues colonials establertes
més cap a occident. Així Catalunya entrà a l'àrea grega urbana com a acabament del sector grec de Provença i del Llenguadoc. A Empúries els treballs d'excavació continuats des del 1907 fins ara han permès de conèixer la ciutat grega i d'exhumar obres d'art importants. Emporion i Rhode encunyaren moneda, que fou la primera que circulà entre els indígenes, i que imitaren. L'entrada de l'economia monetària a Catalunya és un dels fets més clars que mostra la influència d'aquestes dues ciutats gregues, però degueren influir també en altres aspectes que no són fàcils de determinar històricament. En tot cas, de l'impacte grec i de les influències derivades dels establiments i del comerç dels fenicis a les costes meridionals de la Península Ibèrica nasqueren la majoria de les novetats que defineixen la cultura ibèrica, documentada a Catalunya almenys des del s V aC, i que enllaça amb la del País Valencià, i d'altres terres de més al sud i de més a l'oest (vall de l'Ebre). Grecs i romans, després, donaren el nom d'ibers als habitants d'aquests territoris. No sembla que tingui gaire base, actualment, la divisió entre "ibers en sentit estricte", habitants de la Catalunya Nova, i "pobles indígenes iberitzats", a la Catalunya Vella, tal com fou establerta mig segle enrere, i que suposa que els primers eren invasors vinguts de migdia, i els de la Catalunya Vella, indígenes aculturats. La segona guerra Púnica, que havia començat el 219 aC amb l'atac dels cartaginesos contra Sagunt, continuà amb l'expedició d'Anníbal vers Roma, que travessà el Principat seguint una ruta que ha estat molt discutida. La contraofensiva romana prengué Empúries com a base de desembarcament d'un cos expedicionari (218 aC) que aconseguí d'expulsar els cartaginesos de la Península Ibèrica després d'haver pres com a segona base Tàrraco.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
sinó que se sentien orgullosos "d'ésser atenencs" o "d'ésser espartans". Aquest sentiment els feia reconèixer-se com a membres d'una societat organitzada entorn d'uns valors i institucions que tenien una història i una cultura comunes.
D'entre totes les polis gregues va destacar, per la seva evolució i per la influència que va exercir en la història d'Europa, Atenes, doncs allà es va originar el primer govern democràtic de la història. Atenes, com la major part de les polis gregues, comptava amb una nombrosa població de camperols i artesans, una emergent comunitat de comerciants i un important nombre d'esclaus.
Els pobles que habitaven els territoris grecs eren fonamentalment agrícoles. Això no obstant, per raons polítiques i econòmiques, molts dels seus habitants es van veure forçats a emigrar a altres zones. La seva sortida marítima natural els va portar a travessar la Mediterrània i a establir una sèrie de colònies* comercials al sud d'Itàlia, el sud de França i el llevant espanyol, que els van permetre d'entrar en contacte amb els indígenes de la Mediterrània occidental. La seva moneda, la dracma, va unificar el comerç mediterrani que es trobava sota influència grega.
El naixement de la democràciaLa democràcia (govern del poble), com a sistema polític que iguala els homes davant la llei, és el fruit de la lluita dels ciutadans d'Atenes contra les famílies riques que els governaven (oligarquia) i que imposaven les lleis segons els seus interessos. L'any 599 aC Soló i posteriorment Clístenes (512 aC), van impulsar el sistema democràtic. Els ciutadans es reunien en assemblea per a discutir les decisions que calia prendre i votaven, a mà alçada, qüestions tan importants com declarar la guerra i signar la pau. També elegien els seus representants, denominats magistrats i arconts. Aquests rebien un sou pel seu treball, per la qual cosa se'ls pot considerar els precursors dels polítics i funcionaris actuals.
Comparada amb les democràcies contemporànies, la democràcia atenenca era molt restringida, ja que dones, estrangers i esclaus no podien votar ni participar en les assemblees. A més, el fet que existissin esclaus -i que fossin els únics que treballaven- fa que veiem incompatible aquest sistema amb el que avui entenem per democràcia. Això no obstant, recordem que és el primer cop en la història que una certa idea d'igualtat es desenvolupa legalment. La democràcia obtingué el seu màxim esplendor a l'època de Pèricles (443-429 aC) i es va extingir amb la derrota d'Atenes (404 aC) després d'una llarga guerra civil.El sistema polític atenenc contrasta amb tots els sistemes que s'havien donat en èpoques anteriors, en els quals els reis, faraons, emperadors, sacerdots o nobles havien estat els governants implacables de l'estat. La democràcia grega constitueix l'origen evident de les democràcies modernes que tenen tots els països de la Unió Europea i de la concepció política que es basa en la igualtat de tots els ciutadans.
CulturaLa influència grega sobre els països occidentals no es limita al camp polític. La civilització grega va ser la primera en plantejar-se de forma racional el perquè dels fenòmens naturals sense recórrer a explicacions sobrenaturals, màgiques ni religioses. El pensament racional (Plató) i l'aplicació de la lògica al pensament científic (Aristòtil) són l'origen i la base del pensament occidental.
Els grecs, amb la seva confiança il.limitada en la capacitat humana, desenvoluparen tots els camps del saber: ciències, matemàtiques, astronomia, medicina, literatura i filosofia. En el camp de les arts van establir un cànon (model) de bellesa estètica que tenia la seva plasmació perfecta en el cos humà nu de l'atleta olímpic.




SEGUEIX LLEGINT

BENVINGUTS A PENYA LA SALLE

BENVINGUTS

Benvolguts alumnes, Aquest blog intenterà ser un mirall del curs escolar. Un intent d’ajuda per tots els alumnes, un lloc de trobada per tothom. Aquest present curs ens descobrirà moltes sorpreses, tant per els més grans com per els més petits, amb un aprenentatge digne i aprofitós. En aquests moments tant sols si podrà trobar informació de segon cicle de secundària. Convidaria a tots els qui volgueu participar d’aquest a donar informació, dades, horaris etc, per un bé comú. Perquè l’aprenentatge pot ser més divertit. També s’organitzaran cites, i horaris, de festes, celebracions, trobades. S’intenterà fer un petit fòrum a on la gent d’arreu de secundaria pugui opinar sobre diferents espectes, deures, lleis i regles. Gracies a tots i Som-hi!!

SEGUEIX LLEGINT