Ausiàs March (Gandía, 1397? - València, 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura catalana.
Biografía
Fill del també cavaller i poeta Pere March, va néixer en Gandía al voltant de 1397 (encara que algunes versions sostenen que va néixer a Benicarló, poble proper a Gandía). De jove va participar en les expedicions que el rei Alfonso V el Magnánimo va realitzar pel mediterrani.
Va ser Senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa, i halconero major d'Alfonso V el Magnánimo. Va Ser armat cavaller en 1419. Va participar en l'expedició d'Alfonso V a Còrsega i Sardenya, i en altres expedicions contra els pirates del Mediterrani. En 1425 es va retirar a les seves possessions valencianes, instal·lant-se en Gandía en 1428. De notar és en aquest període la seva relació personal i literària amb el príncep Carlos de Viana, hereu al tron de Navarra.
A partir dels vint-i-set anys ja no sortiria de la seva terra; primer en Gandía, on administrava les seves propietats; i després a València, on va tenir una vida molt moguda i desordenada. Comença a escriure en 1430. Tres anys més tard, l'infant Juan, Duc de Gandía, confirma els seus privilegis com senyor feudal.
En 1437, als quaranta anys es va casar amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, autor de Tirant ho Blanch. Dos anys més tard Isabel mor i Ausiàs March contreu segones nupcias amb Joana Escorna, qui va morir en 1443. A pesar de mancar de fills legítims en els seus matrimonis se sap de l'existència d'amants i 4 fills naturals.
Ausiàs March va morir el 3 de març de l'any 1459 a València, deixant cinc fills bastardos però cap legítim. Va Ser enterrat en la catedral de València, on encara pot veure's la seva llosa sepulcral, prop de la Porta de la Almoyna.
