LA COLONITZACIÓ GREGA
Durant el s. VI aC els grecs començaren a navegar pel litoral català. Després delsassaigs efímers dels rodis, els foceus, que acabaven d'establir la base a Massalia (Marsella), fundaren, vers el 500 aC, la factoria d'Emporion (Empúries), que, amb la de Rhode (Roses), veïna, esdevingueren dues de les ciutats gregues colonials establertes
més cap a occident. Així Catalunya entrà a l'àrea grega urbana com a acabament del sector grec de Provença i del Llenguadoc. A Empúries els treballs d'excavació continuats des del 1907 fins ara han permès de conèixer la ciutat grega i d'exhumar obres d'art importants. Emporion i Rhode encunyaren moneda, que fou la primera que circulà entre els indígenes, i que imitaren. L'entrada de l'economia monetària a Catalunya és un dels fets més clars que mostra la influència d'aquestes dues ciutats gregues, però degueren influir també en altres aspectes que no són fàcils de determinar històricament. En tot cas, de l'impacte grec i de les influències derivades dels establiments i del comerç dels fenicis a les costes meridionals de la Península Ibèrica nasqueren la majoria de les novetats que defineixen la cultura ibèrica, documentada a Catalunya almenys des del s V aC, i que enllaça amb la del País Valencià, i d'altres terres de més al sud i de més a l'oest (vall de l'Ebre). Grecs i romans, després, donaren el nom d'ibers als habitants d'aquests territoris. No sembla que tingui gaire base, actualment, la divisió entre "ibers en sentit estricte", habitants de la Catalunya Nova, i "pobles indígenes iberitzats", a la Catalunya Vella, tal com fou establerta mig segle enrere, i que suposa que els primers eren invasors vinguts de migdia, i els de la Catalunya Vella, indígenes aculturats. La segona guerra Púnica, que havia començat el 219 aC amb l'atac dels cartaginesos contra Sagunt, continuà amb l'expedició d'Anníbal vers Roma, que travessà el Principat seguint una ruta que ha estat molt discutida. La contraofensiva romana prengué Empúries com a base de desembarcament d'un cos expedicionari (218 aC) que aconseguí d'expulsar els cartaginesos de la Península Ibèrica després d'haver pres com a segona base Tàrraco.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
sinó que se sentien orgullosos "d'ésser atenencs" o "d'ésser espartans". Aquest sentiment els feia reconèixer-se com a membres d'una societat organitzada entorn d'uns valors i institucions que tenien una història i una cultura comunes.
D'entre totes les polis gregues va destacar, per la seva evolució i per la influència que va exercir en la història d'Europa, Atenes, doncs allà es va originar el primer govern democràtic de la història. Atenes, com la major part de les polis gregues, comptava amb una nombrosa població de camperols i artesans, una emergent comunitat de comerciants i un important nombre d'esclaus.
Els pobles que habitaven els territoris grecs eren fonamentalment agrícoles. Això no obstant, per raons polítiques i econòmiques, molts dels seus habitants es van veure forçats a emigrar a altres zones. La seva sortida marítima natural els va portar a travessar la Mediterrània i a establir una sèrie de colònies* comercials al sud d'Itàlia, el sud de França i el llevant espanyol, que els van permetre d'entrar en contacte amb els indígenes de la Mediterrània occidental. La seva moneda, la dracma, va unificar el comerç mediterrani que es trobava sota influència grega.
El naixement de la democràciaLa democràcia (govern del poble), com a sistema polític que iguala els homes davant la llei, és el fruit de la lluita dels ciutadans d'Atenes contra les famílies riques que els governaven (oligarquia) i que imposaven les lleis segons els seus interessos. L'any 599 aC Soló i posteriorment Clístenes (512 aC), van impulsar el sistema democràtic. Els ciutadans es reunien en assemblea per a discutir les decisions que calia prendre i votaven, a mà alçada, qüestions tan importants com declarar la guerra i signar la pau. També elegien els seus representants, denominats magistrats i arconts. Aquests rebien un sou pel seu treball, per la qual cosa se'ls pot considerar els precursors dels polítics i funcionaris actuals.
Comparada amb les democràcies contemporànies, la democràcia atenenca era molt restringida, ja que dones, estrangers i esclaus no podien votar ni participar en les assemblees. A més, el fet que existissin esclaus -i que fossin els únics que treballaven- fa que veiem incompatible aquest sistema amb el que avui entenem per democràcia. Això no obstant, recordem que és el primer cop en la història que una certa idea d'igualtat es desenvolupa legalment. La democràcia obtingué el seu màxim esplendor a l'època de Pèricles (443-429 aC) i es va extingir amb la derrota d'Atenes (404 aC) després d'una llarga guerra civil.El sistema polític atenenc contrasta amb tots els sistemes que s'havien donat en èpoques anteriors, en els quals els reis, faraons, emperadors, sacerdots o nobles havien estat els governants implacables de l'estat. La democràcia grega constitueix l'origen evident de les democràcies modernes que tenen tots els països de la Unió Europea i de la concepció política que es basa en la igualtat de tots els ciutadans.
CulturaLa influència grega sobre els països occidentals no es limita al camp polític. La civilització grega va ser la primera en plantejar-se de forma racional el perquè dels fenòmens naturals sense recórrer a explicacions sobrenaturals, màgiques ni religioses. El pensament racional (Plató) i l'aplicació de la lògica al pensament científic (Aristòtil) són l'origen i la base del pensament occidental.
Els grecs, amb la seva confiança il.limitada en la capacitat humana, desenvoluparen tots els camps del saber: ciències, matemàtiques, astronomia, medicina, literatura i filosofia. En el camp de les arts van establir un cànon (model) de bellesa estètica que tenia la seva plasmació perfecta en el cos humà nu de l'atleta olímpic.
Durant el s. VI aC els grecs començaren a navegar pel litoral català. Després delsassaigs efímers dels rodis, els foceus, que acabaven d'establir la base a Massalia (Marsella), fundaren, vers el 500 aC, la factoria d'Emporion (Empúries), que, amb la de Rhode (Roses), veïna, esdevingueren dues de les ciutats gregues colonials establertes
més cap a occident. Així Catalunya entrà a l'àrea grega urbana com a acabament del sector grec de Provença i del Llenguadoc. A Empúries els treballs d'excavació continuats des del 1907 fins ara han permès de conèixer la ciutat grega i d'exhumar obres d'art importants. Emporion i Rhode encunyaren moneda, que fou la primera que circulà entre els indígenes, i que imitaren. L'entrada de l'economia monetària a Catalunya és un dels fets més clars que mostra la influència d'aquestes dues ciutats gregues, però degueren influir també en altres aspectes que no són fàcils de determinar històricament. En tot cas, de l'impacte grec i de les influències derivades dels establiments i del comerç dels fenicis a les costes meridionals de la Península Ibèrica nasqueren la majoria de les novetats que defineixen la cultura ibèrica, documentada a Catalunya almenys des del s V aC, i que enllaça amb la del País Valencià, i d'altres terres de més al sud i de més a l'oest (vall de l'Ebre). Grecs i romans, després, donaren el nom d'ibers als habitants d'aquests territoris. No sembla que tingui gaire base, actualment, la divisió entre "ibers en sentit estricte", habitants de la Catalunya Nova, i "pobles indígenes iberitzats", a la Catalunya Vella, tal com fou establerta mig segle enrere, i que suposa que els primers eren invasors vinguts de migdia, i els de la Catalunya Vella, indígenes aculturats. La segona guerra Púnica, que havia començat el 219 aC amb l'atac dels cartaginesos contra Sagunt, continuà amb l'expedició d'Anníbal vers Roma, que travessà el Principat seguint una ruta que ha estat molt discutida. La contraofensiva romana prengué Empúries com a base de desembarcament d'un cos expedicionari (218 aC) que aconseguí d'expulsar els cartaginesos de la Península Ibèrica després d'haver pres com a segona base Tàrraco.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
sinó que se sentien orgullosos "d'ésser atenencs" o "d'ésser espartans". Aquest sentiment els feia reconèixer-se com a membres d'una societat organitzada entorn d'uns valors i institucions que tenien una història i una cultura comunes.
D'entre totes les polis gregues va destacar, per la seva evolució i per la influència que va exercir en la història d'Europa, Atenes, doncs allà es va originar el primer govern democràtic de la història. Atenes, com la major part de les polis gregues, comptava amb una nombrosa població de camperols i artesans, una emergent comunitat de comerciants i un important nombre d'esclaus.
Els pobles que habitaven els territoris grecs eren fonamentalment agrícoles. Això no obstant, per raons polítiques i econòmiques, molts dels seus habitants es van veure forçats a emigrar a altres zones. La seva sortida marítima natural els va portar a travessar la Mediterrània i a establir una sèrie de colònies* comercials al sud d'Itàlia, el sud de França i el llevant espanyol, que els van permetre d'entrar en contacte amb els indígenes de la Mediterrània occidental. La seva moneda, la dracma, va unificar el comerç mediterrani que es trobava sota influència grega.
El naixement de la democràciaLa democràcia (govern del poble), com a sistema polític que iguala els homes davant la llei, és el fruit de la lluita dels ciutadans d'Atenes contra les famílies riques que els governaven (oligarquia) i que imposaven les lleis segons els seus interessos. L'any 599 aC Soló i posteriorment Clístenes (512 aC), van impulsar el sistema democràtic. Els ciutadans es reunien en assemblea per a discutir les decisions que calia prendre i votaven, a mà alçada, qüestions tan importants com declarar la guerra i signar la pau. També elegien els seus representants, denominats magistrats i arconts. Aquests rebien un sou pel seu treball, per la qual cosa se'ls pot considerar els precursors dels polítics i funcionaris actuals.
Comparada amb les democràcies contemporànies, la democràcia atenenca era molt restringida, ja que dones, estrangers i esclaus no podien votar ni participar en les assemblees. A més, el fet que existissin esclaus -i que fossin els únics que treballaven- fa que veiem incompatible aquest sistema amb el que avui entenem per democràcia. Això no obstant, recordem que és el primer cop en la història que una certa idea d'igualtat es desenvolupa legalment. La democràcia obtingué el seu màxim esplendor a l'època de Pèricles (443-429 aC) i es va extingir amb la derrota d'Atenes (404 aC) després d'una llarga guerra civil.El sistema polític atenenc contrasta amb tots els sistemes que s'havien donat en èpoques anteriors, en els quals els reis, faraons, emperadors, sacerdots o nobles havien estat els governants implacables de l'estat. La democràcia grega constitueix l'origen evident de les democràcies modernes que tenen tots els països de la Unió Europea i de la concepció política que es basa en la igualtat de tots els ciutadans.
CulturaLa influència grega sobre els països occidentals no es limita al camp polític. La civilització grega va ser la primera en plantejar-se de forma racional el perquè dels fenòmens naturals sense recórrer a explicacions sobrenaturals, màgiques ni religioses. El pensament racional (Plató) i l'aplicació de la lògica al pensament científic (Aristòtil) són l'origen i la base del pensament occidental.
Els grecs, amb la seva confiança il.limitada en la capacitat humana, desenvoluparen tots els camps del saber: ciències, matemàtiques, astronomia, medicina, literatura i filosofia. En el camp de les arts van establir un cànon (model) de bellesa estètica que tenia la seva plasmació perfecta en el cos humà nu de l'atleta olímpic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario