18 de noviembre de 2008

ASSEMBLEA A LA FUSTERIA

Expliquen que en una fusteria es produí, una vegada, una estranya assemblea. Va ser una reunió d'eines per solucionar les seves diferències. El martell feia de president, però l'assemblea li digué que havia de renunciar. Perquè? Doncs, feia massa fressa!! A més, es passava tot el temps picant.
El martell va acceptar la seva culpa, però també va demanar que s'expulsés el vis; deia que se li havia de donar masses voltes perquè fos útil.
El vis ho va aceptar, però va demanar també l'expulsió del paper de vidre. Deia que era molt aspre i sempre tenia friccions amb els altres.
El paper de vidre hi va estar d'acord, però va dir que s'havia d'expulsar el metre, ja que sempre prenia mides als altres, com si ell fos l'únic perfecte.
Mentre discutien, entra el fuster, i comença el seu treball. Va fer servir el martell, paper de vidre, el metre i el vis. Finalment, la peça de fusta inicial es va convertir en un bonic joc d'escacs.
Quan el fuster va marxar del taller, l'assemblea va continuar la seva discussió. Llavors el xerrac va dir:

-"Senyors, s'ha demostrat que tots tenim defectes, però el fuster treballa amb les nostres qualitats. Això és el que ens fa valuosos. Així que ja n'hi ha prou de pensar en els nostres punts dolents i centrem-nos en la utilitat dels nostres punts bons".

L'assemblea va veure, llavors, que el martell era fort, el vis unia i donava força, el paper de vidre polia i llimava asprors i el metre era precís i exacte.
Veieren que formaven un equip capaç de produir i fer coses de qualitat. Es sentiren satisfets de les seves qualitats i de treballar i de treballar junts.
El mateix passa amb les persones. Quan en un grup o comunitat hi ha qui busca sovint els defectes dels altres, la situació es torna tensa i negativa. En canvi, quan es procura valorar els punts positius dels altres, és quan s'aconsegueixen els millors resultats.

És fàcil trobar els defectes, qualsevol ho sap fer; però trobar les qualitats, això ja és per aquelles persones que busquen el bé i el millor de l'altre.

SEGUEIX LLEGINT

NELSON MANDELA (DIADA DE LA PAU)

Nelson Rolihlahla Mandela - Premi Nobel de la Pau(1993)

Nelson Rolihlahla Mandela ( Umtata, Sud-àfrica 1918 ) és un polític retirat sud-africà, el primer president del seu país escollit per sufragi universal. El 1993 fou premiat amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb Frederik Willem de Klerk.
Biografia
Nascut el
18 de juliol de 1918 a la ciutat d'Umata, capital de la regió del Transkei. Fill del cap de la tribu Tembu, Mandela fou educat amb sentit de la responsibilitat i direcció. Tot i així, renuncià al seu dret hereditari de ser cap d'una tribu xosa, i va llicenciar-se en dret l'any 1942 i entrà a treballar en un despatx d'advocats.

Activitat política
El
1944 va entrar a formar part del Congrés Nacional Africà (ANC), un moviment de lluita contra l'opressió que patien els negres de Sud-àfrica. Mandela fou un dels líders de la Lliga de la Joventut del Congrés, que sería al grup dominant dins de l'ANC, amb una ideología orientada al socialisme africà: nacionalista, antirracista i antiimperialista. El 1948 va obtenir el poder al país el Partit Nacional de Sud-àfrica, que institucionalizà la segregació racial creant el règim de l'apartheid. Inspirat en Mohandas Gandhi, l'ANC propugnà mètodes de lluita no violenta: la Lliga de la Juventut, presidida per Mandela entre 1951 i 1952, organitzà campanyes de desobediència civil contra les lleis segregacionistes.
El
1952 Mandela va passar a presidir l'ANC de Transvaal, alhora que dirigia els voluntaris que desafiaven al règim, convertint-se així en un líder del moviment. La repressió va detenir 8.000 persones, incloent el propi Mandela, que va ser confinat a Johannesburg, on establí el primer bufet d'advocats negres del país. El 1955, en acabar les condemnes, va reaparèixer en públic, impulsant l'aprovació d'una Carta de la Llibertat, en la qual ponderava l'aspiració d'un Estat multirracial, igualitari i democràtic, una reforma agrària i una política de justícia social en el repartiment de la riquesa.
L'enduriment del règimen racista va culminar el
1956, amb la decisió del govern de crear set reserves o bantustans, territoris marginals suposadament independents, en els quals es confinaria la majoria negra. L'ANC va respondre amb manifestacions i boicots, que van conduïr a la detenció de la major part dels seus dirigents; Mandela va ser acusat d'alta traició, jutjat però alliberat per falta de proves el 1961. Tot i així, els resultats de les accions del CNA el van desil·lusionar i va organitzar un grup paramilitar per lluitar en contra de l'apartheid i l'opressió amb més força. El 1964 va ser detingut per sabotatge i condemnat a passar la resta de la seva vida en la presó. Durant el llarg juici va tenir lloc la matança de Shaperville, en la qual la policia va disparar contra una congregació desarmada que protestava contra les lleis racistes, matant a 69 manifestants. La matança va aconsellar al govern a declarar l'estat d'emergència, en virtut del qual va arrestar els líders de l'oposició negra, sent Mandela detingut alguns mesos sense judici. Aquests esdeveniments van acabar de convèncer els líders de l'ANC de l'impossiblitat de lluitar per mètodes no violents, que no debilitaven pas el règim i provocaven una repressió sagnant.
Internat a la presó de Robben Island Mandela continuà la seva lluita contra l'apartheid i l'opressió a tot el món, continuant ajudant a la seva gent i realitzant classes d'educació política als presos interns. El
1983, en plena reclosió, fou guardonat amb el Premi Internacional Simón Bolívar concedit per la UNESCO i el govern de Veneçuela, i el 1988 amb el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència concedit pel Parlament Europeu. Heroi real i literari. L'històric dirigent sud-africà Nelson Mandela, símbol de la lluita contra el racisme, és el protagonista d'una sèrie d'historietes il·lustrades, titulada 'Madiba Legacy Series'. Mandela mateix en va presentar el primer volum el 28 d'octubre, a la seu de la fundació que porta el seu nom, erigida a la ciutat sud-africana de Johannesburg.
La sèrie, en què treballen cinc artistes africans, comprendrà nou títols, de vint-i-quatre pàgines cadascun, tots sobre la trajectòria de Mandela i la història recent de Sud-àfrica.
El propòsit és de fer conèixer entre el jovent sud-africà la història del país, i, alhora, acréixer l'interès per la lectura a partir d'un home comú que, pels seus ideals i per la fermesa de sostenir-los, va esdevenir un símbol del combat contra la segregació racial, a Sud-àfrica i a tot el món.
A tal fi, un milió i mig d'exemplars de la sèrie es repartiran gratuïtament a les escoles i entre els suplements dels diaris; i no sols en anglès, sinó també en la desena de llengües més que es parlen a tot Sud-àfrica.

Sortida de la presó
Mandela al costat del president nord-americà Bill Clinton l'any 1993
El 1990 el president del país Frederik Willem de Klerk va concedir la llibertat a Mandela. En sortir de la presó Mandela no cridà la venjança sinó a la reconciliació i la pau, treballant units per posar fi al govern racista del país i aconseguir la igualtat de la població sud-africana.
El
1992 fou recompensat, juntament amb Frederik Willem de Klerk, amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional pels seus esforços en la finalització del règim de l'apartheid i en favor dels drets humans.
El
1993 va acordar amb el Govern nacional de Sud-àfrica, encapçalat per Frederik Willem de Klerk, la formació d'un govern de transició i la celebració, l'any següent, d'eleccions presidencials. Per aquest motiu, aquell mateix any va ser guardonat, al costat de Frederik de Klerk, amb el Premi Nobel de la Pau pel seu treball pel fí pacífic del règim de l'apartheid, i per a posar els fonaments per a una nova democràtica Sud-àfrica.
El
1994 Nelson Mandela va ser escollit president de Sud-àfrica en les primeres eleccions democràtiques i multirracials del país, càrrec que desenvolupà fins el 1999.

SEGUEIX LLEGINT