30 de septiembre de 2008

LLENGUA CASTELLANA

LENGUA CASTELLANA
Recordamos que mañana hay examen de análisis sintactico de frases en la assignatura de lengua castellana. En la última semana de classe hemos estado aprendiendo diferentes complementos y partes de una frase; finalmente, mañana es la hora de la verdad, ya que hemos tenido suficiente tiempo para solucionar nuestras dudas. Podemos decir que la sintaxis de las frases (la acción rebe el nombre de: análisis sintáctico) consiste en decir que función hace cada palabra (o grupo de palabras) dentro de la oración. Hemos aprendido hay partes simples i fáciles de identificar y analizar y otras que són mas difíciles; tambíen que se deve seguir un orden que nos facilita el trabajo de búsqueda.

Ejemplo: María come ternera con setas
Primer paso: se busca el verbo: come
Segundo paso: se busca el sujeto: María
Tercer paso: se busca el complemento directo: ternera
Cuarto paso: se busca se busca un possible complemento del nombre: con setas.
Quinto paso: reconocer si se trata de un predicado nominal o verbal.

El verbo:
El verbo siempre deve de concordar en persona y número con el sujeto: en este caso, María (3p sing) y come (3p sing). Si la frase no contiene verbo decimos que no es una oración y no se puede analizar. Llamamos verbos copulativos a las conjugaciones de los infinitivos: ser, estar, parecer y resultar.


El sujeto:
El sujeto es una parte fundamental de la oración; nos muestra quién hace la acción del verbo (como antes hemos dicho, concuerda con persona y número con él)

Los complementos:
Podemos encontrar distintos tipos diferentes de complementos: El complemento directo, nos da información sobre el verbo. Responde a la pregunta que?. Lo podemos sustituir por un pronombre o passarlo a sujeto paciente (passando la oración en voz passiva) Aquí tenemos un ejemplo:


José arregla el televisor ---- C.D: el televisor
José lo arregla ---- C.D: lo -> el televisor
El televisor fué arreglado por José ---- S.paciente: El televisor


El complemento indirecto: preguntamos quién realiza la acción. Normalmente va después de la preposición "para" o "por". Lo podemos sustituir por un pronombre también. Aquí tenemos un ejemplo:

Compro unas medias para Marina ---- Sujeto elíptico (Yo)
Compro unas medias para Marina ---- C.D: unas medias
Las compro para Marina ---- C.D: Las -> unas medias
Compro unas medias para Marina ---- C.I: para Marina
Le compro unas medias ---- C.I: Le -> a ella (a Marina)


Los complementos circunstanciales: pueden ser varios: C.Circunstancial de Tiempo, de lugar, de modo, de instrumento... y responen a las preguntas: ¿Cuando? ¿Como? ¿Adonde? ¿Con qué?... Aquí tenemos un ejemplo:

Juan juega dentro de la cocina de maqueta con un juguete ---- Sujeto: Juan
Juan juega dentro de la cocina de maqueta con un juguete ---- C.C. de lugar: dentro de la cocina de maqueta
Juan juega dentro de la cocina de maqueta con un juguete ---- C. del nombre: de maqueta
Juan juega dentro de la cocina de maqueta con un juguete ---- C.C. de instrumento: con un juguete

Si el verbo es copulativo podremos encontrar un atributo (se suele mostrar en forma de adjetivo) . Aquí tienes un ejemplo:

Marta es estudiosa ---- Sujeto: Marta
Marta es estudiosa ---- V.Copulativo: és
Marta es estudiosa ---- Atrivuto: estudiosa

Tambíen podemos encontrar un complemento predicativo (se suele mostrar en forma de adjetivo) . Aquí tienes un ejemplo:

Ramón cojió la mariposa rabioso ---- Sujeto: Ramón
Ramón cojió la mariposa rabioso ---- C.D: la mariposa
Ramón cojió la mariposa rabioso ---- C. Predicativo: rabioso.

Hablamos de predicado nominal cuando el verbo es copulativo.
Hablamos de predicado verbal cuando hay un verbo (lógicamente que no es copulativo)

Aquí tenemos algunos ejercicios para que podais respasar:


1) Analiza las frases siguientes:


Estava comiendo una acituna verdosa


Miguel se tiró a la picina sin ningún complejo


Lisa manchó su camisa con salsa de tomate


No quise llamar a la policía por miedo


El ladrón soltó una carcajada mientras salía del edificio


SEGUEIX LLEGINT

CIÉNCIES NATURALS

PRIMERA UNITAT- DIJOUS EXÀMEN

La cèl·lula és l'estructura viva més senzilla, ja que esta formada per una membrana, citoplasma i material genètic (ADN). És capaç de desenvolupar tres funcions vitals, que són: nutrició, relació i reproducció. Una cèl·lula és l'unitat estructural i funcional dels éssers vius. Poden ser procariotes, si el seu ADN es troba lliure en el citoplasma, o eucariotes, si el seu ADN es troba a l'interior d'un nucli.
Estructura de la cèl·lula
Les cèl·lules del cos humà són eucariotes, ja que presenten un nucli diferenciat. La seva estructura és la següent:

  • Membrana plasmàtica: làmina deformable formada per una doble capa de lípids amb proteïnes englobades. Regula el pas de substàncies químiques.
  • Citoplasma: constituït per un medi aquós, citosol, i per diversos orgànuls cel·lulars. En el citosol apareix també el citoesquelet, que dona forma a la cèl·lula i facilita el desplaçament dels orgànuls.
  • Nucli: estructura limitada per una doble membrana amb un gran nombre de porus, a linterior dels quals es troba protegit l'ADN. Quan la cèl·lula es divideix, la cromatina (molècules de proteïna) s'organitza constituint cromosomes.
Els orgànuls cel·lulars són estructures que apareixen en el citoplasma d'una cèl·lula eucariota. la majoria estan delimitats per una membrana molt igual a la membrana plasmàtica, per aquesta raó es diuen orgànuls membranosos com, per exemple, el reticle endoplasmàtic i l'aparell de Golgi. Un exemple de orgànuls no membranosos són els ribosomes i els centrosomes.
  • El reticle endoplasmàtic: orgànul membranós format per un conjunt de sàculs i túbuls comunicats entre ells que s'expandeixen pel citoplasma. N'hi ha dos tipus:
- Reticle endoplasmàtic rugós: compost per sàculs aplanats que sorgeixen de l'embolcall nuclear i se situen al voltant del nucli. En la seva part externa presenta adherits gran quantitat de ribosomes. Té la funció d'emmagatzemar i transportar proteïnes que sintetitzen els seus ribosomes.

- Reticle endoplasmàtic llis: format per túbuls que es prolonguen per tot el citoplasma. La seva funció és sintetitzar els lípids que emmagatzema al seu interior i repartir-los per tota la cèl·lula.
  • Ribosomes: estructures globulars sense membrana que sintetitzen molècules de proteïna. Poden estar disperses pel citoplasma o adherides a les membranes del reticle endoplasmàtic rugós.

  • Vacúols: orgànuls membranosos a l'interior dels quals s'emmagatzemen diferents tipus de substàncies: aigua, nutrients, substàncies de rebuig,...

  • Aparell de Golgi: orgànul membranós constituït per una sèrie de sàculs. La seva funció és sintetitzar els glúcids al seu interior i rebre i transformar substàncies procedents del reticle endoplasmàtic.

  • Lisosomes: petites vesícules procedents de l'aparell de Golgi que contenen enzims digestius. Tenen una capa gruixuda de mucosa interna protectora. La seva funció és intervenir en la digestió dels aliments que la cèl·lula ingereix i destruir els orgànuls cèl·lulars vells que ja no funcionen de forma correcte.

  • Mitocondris: orgànuls de forma cilíndrica costituïts per una doble membrana. La seva funció és realitzar la respiració cel·lular, mitjançant la qual, la cèl·lula obté l'energia que necessita per dur a terme les seves activitats.
Els teixits
En els organismes pluricel·lulars hi sol haver diversos tipus de cèl·lules, que s'agrupen formant teixits, cada un d'ells especialitzat en una tasca diferent. Encara que totes les cèl·lules del nostre cos provenen d'una mateixa cèl·lula no són iguals, ja que, es diferencien i s'especialitzen.
  • Un teixit és un conjunt de cèl·lules especialitzades a desenvolupar una mateixa funció.
    Teixits epitelials: constituït per cèl·lules disposades en capes protectores o secretores. La seva funció és la de protecció i secreció de substàncies.
    Conjuntiu: format per fibròcits i una matriu elàstica en fibres. Té la funció de unir els ossos i els músculs i de sostenir els òrgans interns. Té la funció de reserva energètica i de protecció. Hi destaquen els tipus següents:

  • Lax: S’estén per tot el cos. Envolta i protegeix els organs i forma la capa subcutània de la pell. Una varietat és el teixi adipós, les cèl·lules del qual acumulen greix.

  • Dens: És molt resistent a causa de les fibres de col·lagen. Forma els tendons i els lligaments i la capa més profunda de la pell.

  • Cartilaginós: compost per osteòcits i una matriu elàstica i dura. té la funció de sustentar la resta de les parts del cos (funció esquelètica)

  • Ossi: compost per osteòcits i una matriu molt dura rica en sals minerals. Té la funció de transportar substàncies per tot el cos.

  • Sanguini: formada per eritòcits, leucòcits i plaquetes en una matriu líquida.

  • Teixit muscular: està format per fibres musculars, cèl·lules allargades que es poden contreure. Té la funció de produir moviment. Se'n distingeixen tres tipus:

Teixit muscular estriat: musculs que s'insereixen en els ossos. Té la funció de produir moviments voluntaris.
Teixit muscular llis: a les víceres, com l'esttómac i l'intestí. Té la funció de produir moviments lents i voluntaris.
Teixit muscular cardíac: constitueix el cor. La seva funció és mantenir el moviment del cor. Les parets del cor s’anomenen miocardi.


Els òrgans, aparells i sistemes

Els òrgans
Els òrgans són estructures que normalment estan formades per diversos tipus de teixits agrupats per dur a terme una acció concreta. La major part dels òrgans tenen teixit epitelial protector, teixit conjuntiu que els sosté, protegeix i uneix a altres òrgans, i teixit nerviós que coordina la seva activitat. Normalment, també presenten teixit muscular, que fa possible l'execució de moviments.
Els sistemes i aparells
La majoria d'òrgans estan associats formant sistemes i aparells per desenvolupar una acció determinada. Un sistema és un conjunt d'òrgans constituïts pels mateixos teixits. Per exemple, el sistema ossi està format pels ossos; el sistema muscular, pels músculs, i el sistema nerviós, pel teixits.
Un aparell és un conjunt d'òrgans formats per diferents teixits que cooperen per dur a terme una funció determinada. Per exemple, l'aparell digestiu està constituït per òrgans tan diferents com les dents, la llengua, l'estómac, etc. no obstant això, tots aquests òrgans cooperen en la funció de digestió. Alguns aparells abasten diversos sistemes, com per exemple l'aparell locomotor, que comprèn el sistema muscular i l'ossi.

Funcions:
La funció de nutrició la duen a terme els aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor.
La funció de relació la duen a terme els sistemes nerviós, muscular i ossi.
La funció de reproducció la du a terme l'aparell reproductor.

SEGUEIX LLEGINT