30 de septiembre de 2008
LLENGUA CASTELLANA
CIÉNCIES NATURALS
- Membrana plasmàtica: làmina deformable formada per una doble capa de lípids amb proteïnes englobades. Regula el pas de substàncies químiques.
- Citoplasma: constituït per un medi aquós, citosol, i per diversos orgànuls cel·lulars. En el citosol apareix també el citoesquelet, que dona forma a la cèl·lula i facilita el desplaçament dels orgànuls.
- Nucli: estructura limitada per una doble membrana amb un gran nombre de porus, a linterior dels quals es troba protegit l'ADN. Quan la cèl·lula es divideix, la cromatina (molècules de proteïna) s'organitza constituint cromosomes.
- El reticle endoplasmàtic: orgànul membranós format per un conjunt de sàculs i túbuls comunicats entre ells que s'expandeixen pel citoplasma. N'hi ha dos tipus:
- Reticle endoplasmàtic llis: format per túbuls que es prolonguen per tot el citoplasma. La seva funció és sintetitzar els lípids que emmagatzema al seu interior i repartir-los per tota la cèl·lula.
- Ribosomes: estructures globulars sense membrana que sintetitzen molècules de proteïna. Poden estar disperses pel citoplasma o adherides a les membranes del reticle endoplasmàtic rugós.
- Vacúols: orgànuls membranosos a l'interior dels quals s'emmagatzemen diferents tipus de substàncies: aigua, nutrients, substàncies de rebuig,...
- Aparell de Golgi: orgànul membranós constituït per una sèrie de sàculs. La seva funció és sintetitzar els glúcids al seu interior i rebre i transformar substàncies procedents del reticle endoplasmàtic.
- Lisosomes: petites vesícules procedents de l'aparell de Golgi que contenen enzims digestius. Tenen una capa gruixuda de mucosa interna protectora. La seva funció és intervenir en la digestió dels aliments que la cèl·lula ingereix i destruir els orgànuls cèl·lulars vells que ja no funcionen de forma correcte.
- Mitocondris: orgànuls de forma cilíndrica costituïts per una doble membrana. La seva funció és realitzar la respiració cel·lular, mitjançant la qual, la cèl·lula obté l'energia que necessita per dur a terme les seves activitats.
En els organismes pluricel·lulars hi sol haver diversos tipus de cèl·lules, que s'agrupen formant teixits, cada un d'ells especialitzat en una tasca diferent. Encara que totes les cèl·lules del nostre cos provenen d'una mateixa cèl·lula no són iguals, ja que, es diferencien i s'especialitzen.
- Un teixit és un conjunt de cèl·lules especialitzades a desenvolupar una mateixa funció.
Teixits epitelials: constituït per cèl·lules disposades en capes protectores o secretores. La seva funció és la de protecció i secreció de substàncies.
Conjuntiu: format per fibròcits i una matriu elàstica en fibres. Té la funció de unir els ossos i els músculs i de sostenir els òrgans interns. Té la funció de reserva energètica i de protecció. Hi destaquen els tipus següents: - Lax: S’estén per tot el cos. Envolta i protegeix els organs i forma la capa subcutània de la pell. Una varietat és el teixi adipós, les cèl·lules del qual acumulen greix.
- Dens: És molt resistent a causa de les fibres de col·lagen. Forma els tendons i els lligaments i la capa més profunda de la pell.
- Cartilaginós: compost per osteòcits i una matriu elàstica i dura. té la funció de sustentar la resta de les parts del cos (funció esquelètica)
- Ossi: compost per osteòcits i una matriu molt dura rica en sals minerals. Té la funció de transportar substàncies per tot el cos.
- Sanguini: formada per eritòcits, leucòcits i plaquetes en una matriu líquida.
- Teixit muscular: està format per fibres musculars, cèl·lules allargades que es poden contreure. Té la funció de produir moviment. Se'n distingeixen tres tipus:
Teixit muscular estriat: musculs que s'insereixen en els ossos. Té la funció de produir moviments voluntaris.
Teixit muscular llis: a les víceres, com l'esttómac i l'intestí. Té la funció de produir moviments lents i voluntaris.
Teixit muscular cardíac: constitueix el cor. La seva funció és mantenir el moviment del cor. Les parets del cor s’anomenen miocardi.
Els òrgans, aparells i sistemes
Els òrgans
Els òrgans són estructures que normalment estan formades per diversos tipus de teixits agrupats per dur a terme una acció concreta. La major part dels òrgans tenen teixit epitelial protector, teixit conjuntiu que els sosté, protegeix i uneix a altres òrgans, i teixit nerviós que coordina la seva activitat. Normalment, també presenten teixit muscular, que fa possible l'execució de moviments.
Els sistemes i aparells
La majoria d'òrgans estan associats formant sistemes i aparells per desenvolupar una acció determinada. Un sistema és un conjunt d'òrgans constituïts pels mateixos teixits. Per exemple, el sistema ossi està format pels ossos; el sistema muscular, pels músculs, i el sistema nerviós, pel teixits.
Un aparell és un conjunt d'òrgans formats per diferents teixits que cooperen per dur a terme una funció determinada. Per exemple, l'aparell digestiu està constituït per òrgans tan diferents com les dents, la llengua, l'estómac, etc. no obstant això, tots aquests òrgans cooperen en la funció de digestió. Alguns aparells abasten diversos sistemes, com per exemple l'aparell locomotor, que comprèn el sistema muscular i l'ossi.
Funcions:
La funció de nutrició la duen a terme els aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor.
La funció de relació la duen a terme els sistemes nerviós, muscular i ossi.
La funció de reproducció la du a terme l'aparell reproductor.