1 de diciembre de 2008

EL FORMAT SEMPRE ÉS MASSA GRAN?

Entregar el Power Point de Ciutadania (temps fins avui a les 24h)
Benvolguts companys,
M'he trobat molts de problemes per enviar el document amb format ppt (power point) a la professora. Per aquest motiu els vull exposar aquí, potser és una mica massa tard però la intensió és el que compta. En teoria s'ha de penjar a la Bústia de la pàgina web oficial de l'escola (www.lasallecassa.com ) però, almenys a mi, em posa que el contingut en bytes del document és massa gran. Vull destacar que he reduit les meves imatges fins arribar a obtenir una mitjana de 30 kb per imatge i el document en si ha arribar als tant sols 300kb. Tot hi així ho he anat intentant reitaradament i res de res. Després de pujar l'arxiu, al moment de carregar-se em sortia una finestreta per comunicar-me que l'extensió del format era massa gran i que no hi havia possibilitat de pujar-l'ho. Finalment he obtat per fer el següent, que tú, amic lector en seràs testimoni i em podràs comprendre.

He anat al mateix correu. He creat un missatge nou i he posat com a destinatari la direcció de la mestra d'assignatura i tutora: smarti@lasallecassa.com. Seguidament després d'adjuntar com a annex, li he escrit un missatge per comunicar-li la situació amb que em trobava. Se m'ha enviat correctament.

Espero que si algú es troba amb la mateixa situació que jo que hi posi remei d'aquesta manera i que per si de cas , que porti un CD-ROM o un pen drive amb el document de ciutadania amb el nom (RESPONSABILITATS A CASA) en format power point gravat. Crec adient que la professora ens fés arribar un missatge conforma li ha arribat el missatge, almenys així hom es treuria el neguit de sobre, ja que representa una nota important ara que ja, desgraciadament, s'acaba el primer trimestre d'infraganti.
Un cordial salut, Ferran Serra (delegat de la classe de 3 ESO B)

SEGUEIX LLEGINT

GIRONA LA MÉS CARA DE CATALUNYA PER FER LA COMPRA

Tarragona és la ciutat de Catalunya on fer la compra en alimentació és més barata, seguida de Barcelona i Lleida. En canvi, omplir la cistella a Girona és més car en comparació amb la resta de capitals catalanes. És aquesta la conclusió de la comparativa de preus entre ciutats que ha fet públic l'observatori de preus d'alimentació i drogueria al comerç minorista que ha presentat aquest dilluns el Ministeri d'Indústria.
Aquest observatori disposa d'un web en el que es pot consultar els establiments més econòmics de les capitals de l'Estat. És un compromís de la campanya electoral del PSOE per contribuir a la 'transparència' i la 'competitivitat' del sector. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es va comprometre a crear un observatori de preus d'alimentació durant la campanya electoral. Aquest dilluns el projecte s'ha presentat de mans del ministre d'Indústria, Miguel Sebastián.Aquest observatori es publicarà trimestralment, el que facilitarà establir comparacions temporals i analitzar l'evolució dels preus. Inclourà els índex de preus de productes per tipus, demarcacions, classes d'establiments i marques.A Catalunya, la ciutat més econòmica és Tarragona que supera només en un punt l'índex base que marca la capital més barata. Un 8% més car és comprar a Barcelona, un 10% a Lleida i la ciutat més cara, Girona, supera un 13% a Tarragona.Des del punt de vista de tot l'Estat, comprar les fruites, hortalisses i carns a mercats municipals i el comerç tradicional, surt més econòmic. Per contra, en aquests mateixos establiments adquirir peix és més car que fer-ho en un hipermercat, on el peix fresc es troba més barat.Pel que fa a les marques comercials, Gadisa, Alimerka i Carrefour són els establiments on surt més autonòmic emplenar la cistella de la compra. Per contra, els preus més cars es troben a Uvesco, El Corte Ingés i Consum.En la comparativa de preus de drogueria, Girona segueix sent la ciutat més cara. En canvi, la més barata és Lleida, seguida de Tarragona i Barcelona. Entre els productes de drogueria no s'observen grans diferències de preu entre els diferents formats comercials de la distribució minorista.Segons el ministre, aquest baròmetre de preus donarà al comprador més 'transparència' alhora de decidir. Si un consumidor s'hi fixa, segons Miguel Sebastián, pot estalviar entre 76 i 160 euros al mes 'només en alimentació i begudes'.

SEGUEIX LLEGINT

LA INDUSTRIA GIRONINA FARÀ ACOMIADAMENTS DEL 2% A TOTS ELS SECTORS TOT I "HAVER FET ELS DEURES" PER LA CRISI

La indústria gironina tindrà destruccions d'ocupació del 2% de mitjana a tots els sectors tot i haver fet els deures davant la crisi. Així ho ha avançat el catedràtic d'Economia i autor de l'Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya, Joan Oliver, durant la presentació de l'estudi a Girona.
El catedràtic ha indicat que un dels factors determinants que comportarà haver de fer acomiadaments serà la dependència europea. Apart dels sectors directament vinculats amb la crisi -construcció i automoció-, on el reajustament serà més elevat, s'esperen caigudes en altres indústries com la de l'electrònica, el transport o les arts gràfiques.Caixa Catalunya ha presentat aquest dilluns el seu anuari comarcal, que el servei d'estudis de l'entitat edita anualment, i que serveix per prendre el pols a l'economia. L'entitat ha batejat el 2007 com un any 'xarnera', que clou la llarga expansió econòmica de períodes anteriors i anticipa dificultats futures arran de la batzegada que ha patit l'economia.L'anuari conclou que, tot i el revers que es va començar a sentir durant el segon semestre, l'any 2007 les comarques gironines van liderar el creixement del PIB català. Entre les comarques que van créixer més -fins i tot per sobre del conjunt de Catalunya- hi ha el Gironès i el Ripollès (4,7% i 4,6%) o la Garrotxa i l'Alt Empordà (3,7% les dues).Tot i això, l'estudi també recull com a partir del segon semestre d'any, la davallada de la construcció ja fa anticipar les dificultats econòmiques que es viuen durant aquest 2008, i que es preveu que persisteixin durant el 2009. Entre les dades que destaquen, hi ha també el mal comportament del sector primari (amb caigudes d'entre el 0,6% en el subsector pesquer fins al 4% a la ramaderia).El catedràtic d'Economia ha volgut fer una radiografia de la situació comparant el comportament dels diferents sectors durant el període 2000-2007. Durant aquest període, es pot concloure que el sector primari va a la baixa, que la recuperació industrial es troba molt vinculada a l'expansió europea, o que el terciari i la construcció són sectors que s'han configurat com a motors de l'economia gironina.El futur, incertDesprés d'exposar l'estudi, Joan Oliver ha avançat l'escenari econòmic que es preveu per al 2009. Deixant de banda el reajustament en el sector de la construcció, amb 'plantilles sobredimensionades', Joan Oliver ha indicat que el global de la indústria gironina no s'escaparà dels efectes de la crisi, tot i 'haver fet els deures' per prevenir situacions de crisi.'Els ajustaments industrials que hi haurà seran conseqüència de la situació que es viu a Europa, perquè l'avenç de la nostra indústria en depèn', ha ressaltat Joan Oliver. Tot i això, l'autor de l'anuari comarcal ha indicat que 'la destrucció d'ocupació es preveu modesta', i que de mitjana se situarà al voltant del 25.Això sí, aquesta davallada afectarà tots els sectors industrials. Apart de la construcció, l'automoció i el tèxtil -on els acomiadaments seran més acusats-, Joan Oliver ha esmentat sectors com 'el dels minerals no metàl?lics, com el guix o el vidre; l'electrònica; el material de transport, i les arts gràfiques'.D'altra banda, Oliver també ha indicat que un altre dels sectors que haurà de preveure davallades serà el turisme. 'El turisme tindrà a favor dues forces per incrementar ocupació: la caiguda de l'IPC i la dels preus de l'energia, però per altra banda no cal oblidar que els europeus també estan immersos en la crisi', ha ressaltat.Per últim, i a nivell global, l'autor de l'anuari econòmic ha ressaltat que 'ara estem més ben situats' per afrontar la crisi que no pas l'any 1993. 'El sector públic és fort, es preveuen baixades del tipus d'interès i la indústria ha fet els deures', ha esmentat com a factors positius. Per contra, com a debilitats ha recordat 'l'elevat endeutament' de les famílies. 'La sortida serà lenta i el 2009 es preveu difícil, però', ha conclòs Joan Oliver.

SEGUEIX LLEGINT