El millor Barça de tots els temps va conquerir la seva tercera Champions a costa del Manchester United (2-0) i va signar una temporada de somni, ja que per primera vegada un equip de la Lliga espanyola aconsegueix el triplet: la Lliga, la Copa i la Copa d'Europa, cosa que fins ahir només quatre equips havien aconseguit en tota la història.En una nit rodona, l'equip de Pep Guardiola va ser fidel a si mateix de principi al final i va entrar en la història del barcelonisme. Aquest equip, hereu del Dream Team de Johan Cruyff i del conjunt del «jogo bonito» de Ronaldinho, ha destrossat tots els registres en la seva primera temporada.Va marcar Eto'o, l'ansiós camerunès a la primera part, i Messi, Leo Messi va rubricar la victòria del seu equip a vint minuts del final i tot això amb un equip fet a casa, amb set jugadors del planter, i una defensa de circumstàncies, sense tres titulars habituals. El Barça havia de ser el Barça. No hi havia dubtes. Si no tenia defenses, jugaria amb més atacants. El seu futbol és transparent, sempre sap al que juga: toc, toc i toc.L'United va començar assetjant Víctor Valdés i Cristiano Ronaldo, hipermotivat, disparant tot el que li arribava als peus. Però els blaugrana no es van desesperar. El Barça sempre té un pla, un pla al qual el seu rival ha d'acomodar-se quan la pilota és dels catalans, encara que el principi de partit va ser dur. Els «Red Devils» van pressionar i van generar dubtes en la defensa blaugrana. Un minut, un ensurt. Una falta a cinc metres de la frontal, amb el perfil favorit de Cristiano Ronaldo. Cinc passes cap enrera, cames obertes i un rematada enverinada del portuguès.El Barça estava ofegat, sense pilota no és res. No hi va haver notícies dels de Guardiola en vuit, en nou minuts. La primera vegada que l'equip català va entrar en joc, va marcar. L'exquisit Iniesta va aparèixer entre línies, va generar dubtes entre la defensa anglesa. La pilota va arribar a Eto'o, una retallada sobre Vidic, un xut pròxim i l'1-0. El Barça va exercir d'equip gran, un gol de bon començament amb deu minuts jugats. El camerunès, ansiós en els últims partits, el sacrificat nou del Barça, el jugador que segurament no guanyarà ni el pitxitxi ni la Bota d'or aquest any va marcar, com ja ho va fer a París, en aquella final del 2006. I el United va sentir el gol. Van aparèixer els dubtes, malgrat que als blaugranes se'ls veia descoordinats en defensa i que Cristiano Ronaldo era un perill constant, però a partir de llavors, el Barça va minimitzar la presència del portuguès amb una recepta que no admet resposta: la possessió de la pilota.En els primers 10 minuts del segon temps, els blaugranes van poder decidir. Primer Henry, en una jugada en la qual va regatejar O'Shea i no va poder definir, sol, davant de Van der Sar, després Messi, que no va arribar a un servei d'Eto'o, però sobretot Xavi, que en el 53 va rematar al pal. Com que el Barça no acabava de sentenciar, Ferguson se la va jugar amb tots els davanters al camp: Berbatov, Rooney, Cristiano Ronaldo, Scholes i Tévez. Però Messi, que va superar Cristiano Ronaldo en el particular duel d'estrelles, es va encarregar de matar el partit. L'argentí va rematar de cap una centrada de Xavi. El Barça guanyava la seva tercera Champions, el seu primer triplet28 de mayo de 2009
UN TRIPLET PER A LA HISTÒRIA
El millor Barça de tots els temps va conquerir la seva tercera Champions a costa del Manchester United (2-0) i va signar una temporada de somni, ja que per primera vegada un equip de la Lliga espanyola aconsegueix el triplet: la Lliga, la Copa i la Copa d'Europa, cosa que fins ahir només quatre equips havien aconseguit en tota la història.En una nit rodona, l'equip de Pep Guardiola va ser fidel a si mateix de principi al final i va entrar en la història del barcelonisme. Aquest equip, hereu del Dream Team de Johan Cruyff i del conjunt del «jogo bonito» de Ronaldinho, ha destrossat tots els registres en la seva primera temporada.Va marcar Eto'o, l'ansiós camerunès a la primera part, i Messi, Leo Messi va rubricar la victòria del seu equip a vint minuts del final i tot això amb un equip fet a casa, amb set jugadors del planter, i una defensa de circumstàncies, sense tres titulars habituals. El Barça havia de ser el Barça. No hi havia dubtes. Si no tenia defenses, jugaria amb més atacants. El seu futbol és transparent, sempre sap al que juga: toc, toc i toc.L'United va començar assetjant Víctor Valdés i Cristiano Ronaldo, hipermotivat, disparant tot el que li arribava als peus. Però els blaugrana no es van desesperar. El Barça sempre té un pla, un pla al qual el seu rival ha d'acomodar-se quan la pilota és dels catalans, encara que el principi de partit va ser dur. Els «Red Devils» van pressionar i van generar dubtes en la defensa blaugrana. Un minut, un ensurt. Una falta a cinc metres de la frontal, amb el perfil favorit de Cristiano Ronaldo. Cinc passes cap enrera, cames obertes i un rematada enverinada del portuguès.El Barça estava ofegat, sense pilota no és res. No hi va haver notícies dels de Guardiola en vuit, en nou minuts. La primera vegada que l'equip català va entrar en joc, va marcar. L'exquisit Iniesta va aparèixer entre línies, va generar dubtes entre la defensa anglesa. La pilota va arribar a Eto'o, una retallada sobre Vidic, un xut pròxim i l'1-0. El Barça va exercir d'equip gran, un gol de bon començament amb deu minuts jugats. El camerunès, ansiós en els últims partits, el sacrificat nou del Barça, el jugador que segurament no guanyarà ni el pitxitxi ni la Bota d'or aquest any va marcar, com ja ho va fer a París, en aquella final del 2006. I el United va sentir el gol. Van aparèixer els dubtes, malgrat que als blaugranes se'ls veia descoordinats en defensa i que Cristiano Ronaldo era un perill constant, però a partir de llavors, el Barça va minimitzar la presència del portuguès amb una recepta que no admet resposta: la possessió de la pilota.En els primers 10 minuts del segon temps, els blaugranes van poder decidir. Primer Henry, en una jugada en la qual va regatejar O'Shea i no va poder definir, sol, davant de Van der Sar, després Messi, que no va arribar a un servei d'Eto'o, però sobretot Xavi, que en el 53 va rematar al pal. Com que el Barça no acabava de sentenciar, Ferguson se la va jugar amb tots els davanters al camp: Berbatov, Rooney, Cristiano Ronaldo, Scholes i Tévez. Però Messi, que va superar Cristiano Ronaldo en el particular duel d'estrelles, es va encarregar de matar el partit. L'argentí va rematar de cap una centrada de Xavi. El Barça guanyava la seva tercera Champions, el seu primer tripletEL MADRID PERD I LI DONA LA LLIGA AL BARÇA DE GUARDIOLA
Un sol passadís per dos títols diferents. Els jugadors del Barça que saltin avui al terreny de joc de Son Moix ho faran pel mig del passadís que faran els jugadors del Mallorca, passadís amb què es retrà un homenatge als blaugrana per la copa del Rei de dimecres i la lliga que va arribar ahir gràcies a una altra ensopegada del Madrid, en aquest cas a Vila-real. El títol, doncs, arriba d'una manera que no honora un Barça que en tot moment ha destacat perquè vol jugar, perquè vol guanyar. De fet, però, que el campionat arribi sense jugar no pot treure gens de valor al primer títol de lliga de Pep Guardiola, que tanca una setmana fantàstica. És el tercer títol de Joan Laporta i el dinovè del Barça. Un títol d'un campió que ha esquinçat totes les estadístiques prèvies. El millor campió de la història, tant per xifres com pel joc ofert.Els jugadors del Barça i Guardiola s'ho van mirar ahir tot per televisió. El tècnic ja havia afirmant al matí que poc li importava guanyar el títol sense jugar, ja que preferia poder començar a reservar jugadors avui mateix per preparar la final de Roma, a diferència del que va fer ahir el Manchester United, que va guanyar el títol de lliga el mateix dia que els blaugrana però jugant amb titulars. Avui, doncs, els jugadors estan citats al Camp Nou a dos quarts de 10 del matí, però Guardiola podria fer canvis en la convocatòria per donar descans a algun dels homes clau. En aquest sentit, uns quants jugadors del filial ja s'havien entrenat amb el primer equip per si els tocava viatjar a Mallorca, on avui segur que es veurà un onze inicial ben diferent del que s'hauria vist en cas d'un hipotètic triomf del Madrid ahir. La festa, doncs, continua. No s'atura. Només tres nits després que milers de persones s'apleguessin a la plaça de Catalunya de Barcelona i pels carrers de tot Catalunya, el Madrid encaixava la tercera derrota consecutiva, en aquest cas a la Plana Baixa i millorant un pèl la imatge del darrer partit a València. Ahir, però, el Madrid va ensenyar la bandera blanca, rendint-se a l'evidència. Fins i tot el president blanc Vicente Boluda va felicitar al Barça, en afirmar que «és just reconèixer que el Barcelona ha fet una grandíssima temporada».Mai un equip no havia merescut tant ser campió com aquest Barça. Ho ha demostrat amb estadístiques, però també amb joc. Ha donat raons a la raó i al cor, i malgrat tot va haver de guanyar 2 a 6 el Real Madrid per acabar de convèncer tothom. Algú pot dubtar del campió que ha fet més gols que cap altre, amb 103? I amb tres partits per jugar-se? Algú pot qüestionar el campió que ha encadenat més triomfs a casa (7)? Algú pot ignorar que aquest Barça va fer la millor primera volta de la història, amb 50 punts? Algú creu que no és just, l'èxit del campió que ha sumat més punts de tots els temps, amb 85? Algú pot dubtar d'aquest campió?.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
