ELS GRUPS SOCIALS
Una societat estamental. Durant l'edat mitjana la societat es dividia en tres estaments o grups socials: La noblesa, el clergat, el poble. La societat estamental és la típica de l'època feudal. La societat feudal és basa en el vassallatge i el feudalisme. Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són tres: la noblesa (on hi trobem el Rei), l'Església (com la noblesa, és un estament privilegiat) i el poble (la població, conjunt d'artesants, agricultors... que vivien en el feu. En aquest resum podrem veure com es va crear el feudalisme i quins són els seus orígens, qui el va viure i com ho va fer.
- La Noblesa
- El Clergat
- El Poble
Orígens
El feudalisme europeu va ser, en essència, conseqüència de les grans invasions germàniques sobre el món romà, les quals van conduir a la fusió de dues societats (la romana i la bàrbara) col·locades a nivells culturals profundament distints, alterant-se ambdues i determinant l'aparició de noves institucions. L'imperi de Carlomagno (742-814) va constituir el primer intent de crear un nou ordre després dels grans trastorns produïts en aquesta època. A la seva mort van seguir altres commocions, produïdes en gran part per noves migracions i invasions (de víkings, eslaus, hongaresos, etc.), el que va portar aconsegueixo el debilitamiento de l'imperi Carolingi, ja que els seus successors no van ser capaços d'administrar-lo. La gairebé desaparició de l'imperi va amenaçar amb sumir a Europa en una situació de anarquía, en la qual es van donar transformacions generals de tipus econòmiques, socials i polítiques: van decaure les ciutats, va disminuir el comerç internacional, es va reduir l'ús de la moneda i la terra va quedar com la principal riquesa. També, es va produir la pèrdua d'autoritat dels poders centrals i el desaparecimiento de l'organització burocràtica. Enfront d'aquest escenari, els reis van deixar en mans dels comtes i marquesos la defensa dels seus territoris. I la població espantada va veure que aquests nobles eren la seva única protecció. Així, lentament, es va formar un nou ordre que va rebre el nom de feudalisme.
Des del naixement les persones pertanyien a l'estament de la nobles o del poble i no era possible el pas d'un estament a un altre.
Els grups socials privilegiats
La noblesa i els eclesiàstics constituïen una petita part de la població, però eren els dos estaments privilegiats perquè gaudien d'uns drets que no tenia la resta de la població, com per exemple, el de no pagar impostos.
Els nobles eren militars i tenien, a més, la propietat de grans extensions de terres, Acostumaven a viure en castells, que, si be eren construccions molt austeres, a poc a poc es varen fer més confortables.
La noblesa es dividia en diferents grups:
- L'alta noblesa: Ducs, marquesos, comtes, vescomtes i barons.
- La baixa noblesa: Els cavallers, que vivien d'una manera més modesta i estava al servei de l'alta noblesa.
El Clergat era també un estament privilegiat, i estaven classificats en:
- L'alt clergat: Cardenals, bisbes, abats i abadesses.
- El baix clergat: Capellans, monjos i monges.
El clergat es dividia també en dos:
- El Clergat secular: els capellans de les parròquies
- El Clergat regular: els monjos, que vivien en comú en monestirs i havien d'obeir unes normes molt rigoroses que regulaven totes les activitats del dia: la regla més important de les quals va ser la de sant Benet. Els monestirs de monges funcionaven de manera molt similar.
Sant Benet havia fundat el monestir de Montecassino (Itàlia) i, cap a l'any 530, va redactar una regle per als seus deixebles. La Regla de Sant Benet.
La vida de la població estava regulada per la religió : quan naixien eren batejades, d'adults es casaven a l'església del poble
Des del naixement les persones pertanyien a l'estament de la nobles o del poble i no era possible el pas d'un estament a un altre.
Els grups socials privilegiats
La noblesa i els eclesiàstics constituïen una petita part de la població, però eren els dos estaments privilegiats perquè gaudien d'uns drets que no tenia la resta de la població, com per exemple, el de no pagar impostos.
Els nobles eren militars i tenien, a més, la propietat de grans extensions de terres, Acostumaven a viure en castells, que, si be eren construccions molt austeres, a poc a poc es varen fer més confortables.
La noblesa es dividia en diferents grups:
- L'alta noblesa: Ducs, marquesos, comtes, vescomtes i barons.
- La baixa noblesa: Els cavallers, que vivien d'una manera més modesta i estava al servei de l'alta noblesa.
El Clergat era també un estament privilegiat, i estaven classificats en:
- L'alt clergat: Cardenals, bisbes, abats i abadesses.
- El baix clergat: Capellans, monjos i monges.
El clergat es dividia també en dos:
- El Clergat secular: els capellans de les parròquies
- El Clergat regular: els monjos, que vivien en comú en monestirs i havien d'obeir unes normes molt rigoroses que regulaven totes les activitats del dia: la regla més important de les quals va ser la de sant Benet. Els monestirs de monges funcionaven de manera molt similar.
Sant Benet havia fundat el monestir de Montecassino (Itàlia) i, cap a l'any 530, va redactar una regle per als seus deixebles. La Regla de Sant Benet.
La vida de la població estava regulada per la religió : quan naixien eren batejades, d'adults es casaven a l'església del poble
No hay comentarios:
Publicar un comentario