Benvolguts companys/es, em plau compunicar-vos que demà hi haurà l'examen del cinquè temà del llibre de biologia. Serà un examen que englovarà diferents camp de l'organisme humà com poden ser els receptors i els organs dels sentits, els ossos, les articulacions i els músculs. Aqui teniu alguns apunts que us poden ser molt útils a la hora d'estudiar: Estímul: canvi del medi intern o extern que es detectat per l'organisme
El sistema nervios és l'encarregat de detectar i respondre als estimols
Per fer-ho tenim: receptors (detecten estímuls) i els efectors (executen les ordres dels extimuls) Efectors: musculs i glandules
Receptors sensorials: son aquells que reben els estimuls de l'exterior i els porten fins a la medul·la .
Organs dels sentits: pell, vista, olfacte, gust i tacte
Pell: (estimuls tactils) (tactes: contacte, pressio, tèrmic i dolor- terminals lliures)
El gust: llengua, paladar i la faringe (papil·les gustatives) - (amarg, àcid, dolç i salat + l'umami)
L'olfacte: nas (mucosa olfactoria- pituïtària) a les fosses nasals
Melanoma: cancer cutani causat per les radiacions solars (afecten a la melanina, que és el pigment que dona color a la pell)
L'ull: situat a la conca orbitària (forat dels ulls) , és format per: de fora a dins:
Còrnia humor, aquós, Iris, cristal·lí, Humor vitri i retina per finalitzar al punt cec i per tant al nervi òptic.
Cons(color) i bastons (llum): son els receptors, concretament els fotoreceptors que es troben a la retina
Capes de l'ull d'exterior a interior: escleròtica, coroide i retina
Acomodació de l'ull: capacitat del cristal·lí per canviar de forma i veure els objectes amb més nitidesa
Enfocament: formació de la imatge a la retina
Els tractaments: lents de contacte, ulleres i actualment amb l'evolució de la tecnologia s'ha aconseguit operar el cristal·lí mitjançant el laser
Perdó: per modificar la forma de la còrnia
L'oïda
L'orella: funcions de l'orella: detectar els sons, i la posició i els moviments del cos
L'orella es divideix en tres regions;
Orella externa
Orella mitjana
Orella interna
Orella externa: pavelló auricular i el conducte auditiu extern
Orella mitjana: timpà o la cadena d'ossets (martell, enclusa i estrep)
Orella interna: cargol o còclea òrgan de l'audició, l'utricle (l'equilibri), el sàcul o els canals semicirculars
Canals semicirculars: és ple de liquid, interior (endolimfa) i envoltat de les seves estructures (perilimfa)
Els receptors són les cèl·lules ciliades, situades de l'interior d'aquestes estructures
Causes principals de la sordesa:
Obstrucció tubiària: imflamació de la trompa d'Eustaqui i és fraqüent durant els refredats i els viatges amb avió
Otits: acomulacio de mocositat a l'orella mitjana
Otosclerosi: malaltia hereditària que impedeix el moviment dels ossos de l'orella mitjana
Traumatismes de l'orella mitjana: la descompressió dels bussejadors o les explosions poden perforar el timpà
Orella interna:
Presbiacústica: degeneració del corti i del nervi auditiu per l'edat
Sordesa tòxica: sordesa a causa de determinades substàncies, entre aquestes alguns medicaments
Trauma sonor: apareix com una sordesa que va augmentant en persones que treballen en un ambient molt sorollós
Malaltia de Menière: causa perdua de l'audicií i vertigens
Sordeses de tipus hereditari: malformacións genètiques de diverses parts de l'orella
Els ossos: ossos + musculs = aparell locomutor
El conjunt d'ossos formen l'esquelet
Ossos + lligaments + articulacions = esquelet
Esquelet axial: inclou els ossos del cap, la columna vertebral, l'esternim i les costelles
Esquelet apendicular: compret els ossos de les extremitats superiors i inferiors i els que uneixen Les extremitats amb l'esquelet axial: la cintura escapular, i la pelvina, o meluc
Els ossos es mantenen units gràcies als lligaments
Funcions de l'esquelet: suporta el pes del cos
Protegeix els organs i les parts toves del cos
Produeix cèl·lules sanguinies
Emmagatzema calci
Permet el moviment
Constituició dels ossos:
Cèl·lules: són cercles al voltant d'un eix central pel qual passen vasos sanguinis i nervis
Matriu extracel·lular: envolta les cèl·lules i en la qual es dipositen sals minealsm que són les que donen duresa a l'os
Cartíleg: teixit més tou i elatic de l'os, conte col·lagen (una proteina) el cartilag es localitza en els extrems dels ossos i la seva funcio es evitar la fricció
Cartílegs al cos: nas, orelles, esternum, discos intervertebrals
L'estructura dels ossos: os compacte: format per calci
Os esponjós: omple els extrems de l'os i presenta nombrosos forats. també te calci
Medul·la òssia: pot ser de dos tipus: medul·la ossia vermell ( es formen les cèl·lues sanguinies) i la Mèdul·la òssia groga (s'acomula greix)
Les articulacions
Articulacions: zones de contacte entre els ossos.
Segons la mobilitat: immobils, mobils i semimobils
Immòbils: ossos del crani, ossos de la pelvis (ultims ossos de la col·lumna)
Semimòbils: discos de la col·lumna vertebral
Mòbils: colzes, genolls, turmells, canells..
Tendons: uneixen els músculs i els ossos
Els tendons són fibres gruixudes de col·lagen, un material molt resistent pero no elastic
Musculs antagonistes: son aquells que fan l'accio oposada ex: biceps i triceps, quadriceps i biceps femoral tibial anterior i bessons
Avantatges de l'exercici:
Fa mes gruixudes les fibres musculars del cos
Augmenta la capcitat pulmonar
Augmenten el nombre de mitocondris de les cèl·lules per tant pot l'organisme pot obtenir més energia
Els musculs tenen fibres més llargues i gruixudes
Les artuculacions es mantenen més flexibles i es redueix el risc de lesions
Tipus d'exercici fisic: aerobic i anaerobic
Aeròbic (amb aire) i Anaeròbic (sense aire)
Esquinç: lesió o ruptura dels lligaments que subjecten les articulacions
Dislocació: desplaçament de l'os de la seva posició normal en l'articulació
Fractura: és el trencament de l'os (la mes doloros) l'os s'immobilitza.
Estebades i esquinços musculars: es produeixen després d'un esforç important, sobretot en musculs poc entrenats (es recupera amb messatges)
Rampes: es produeixen quan, després d'una contracció intensa, el múscul no es pot relaxar, i generalment son degudes a una aportació insufucient d'oxigen.
