LLENGUA CASTELLANA

LENGUA CASTELLANA

Recordamos que mañana hay examen de análisis sintactico de frases en la assignatura de lengua castellana. En la última semana de classe hemos estado aprendiendo diferentes complementos y partes de una frase; finalmente, mañana es la hora de la verdad, ya que hemos tenido suficiente tiempo para solucionar nuestras dudas. Podemos decir que la sintaxis de las frases (la acción rebe el nombre de: análisis sintáctico) consiste en decir que función hace cada palabra (o grupo de palabras) dentro de la oración. Hemos aprendido hay partes simples i fáciles de identificar y analizar y otras que són mas difíciles; tambíen que se deve seguir un orden que nos facilita el trabajo de búsqueda.

Ejemplo: María come ternera con setas

Primer paso: se busca el verbo: come

Segundo paso: se busca el sujeto: María

Tercer paso: se busca el complemento directo: ternera

Cuarto paso: se busca se busca un possible complemento del nombre: con setas.

Quinto paso: reconocer si se trata de un predicado nominal o verbal.

El verbo:

El verbo siempre deve de concordar en persona y número con el sujeto: en este caso, María (3p sing) y come (3p sing). Si la frase no contiene verbo decimos que no es una oración y no se puede analizar. Llamamos verbos copulativos a las conjugaciones de los infinitivos: ser, estar, parecer y resultar.

El sujeto:

El sujeto es una parte fundamental de la oración; nos muestra quién hace la acción del verbo (como antes hemos dicho, concuerda con persona y número con él)

Los complementos:

Podemos encontrar distintos tipos diferentes de complementos: El complemento directo, nos da información sobre el verbo. Responde a la pregunta que?. Lo podemos sustituir por un pronombre o passarlo a sujeto paciente (passando la oración en voz passiva) Aquí tenemos un ejemplo:

José arregla el televisor ---- C.D: el televisor

José lo arregla ---- C.D: lo -> el televisor

El televisor fué arreglado por José ---- S.paciente: El televisor

El complemento indirecto: preguntamos quién realiza la acción. Normalmente va después de la preposición "para" o "por". Lo podemos sustituir por un pronombre también. Aquí tenemos un ejemplo:

Compro unas medias para Marina ---- Sujeto elíptico (Yo)

Compro unas medias para Marina ---- C.D: unas medias

Las compro para Marina ---- C.D: Las -> unas medias

Compro unas medias para Marina ---- C.I: para Marina

Le compro unas medias ---- C.I: Le -> a ella (a Marina)

Los complementos circunstanciales: pueden ser varios: C.Circunstancial de Tiempo, de lugar, de modo, de instrumento... y responen a las preguntas: ¿Cuando? ¿Como? ¿Adonde? ¿Con qué?... Aquí tenemos un ejemplo:

Juan juega dentro de la cocina de maqueta con un juguete ---- Sujeto: Juan

Juan juega dentro de la cocina de maqueta con un juguete ---- C.C. de lugar: dentro de la cocina de maqueta

Juan juega dentro de la cocina de maqueta con un juguete ---- C. del nombre: de maqueta

Juan juega dentro de la cocina de maqueta con un juguete ---- C.C. de instrumento: con un juguete

Si el verbo es copulativo podremos encontrar un atributo (se suele mostrar en forma de adjetivo) . Aquí tienes un ejemplo:

Marta es estudiosa ---- Sujeto: Marta

Marta es estudiosa ---- V.Copulativo: és

Marta es estudiosa ---- Atrivuto: estudiosa

Tambíen podemos encontrar un complemento predicativo (se suele mostrar en forma de adjetivo) . Aquí tienes un ejemplo:

Ramón cojió la mariposa rabioso ---- Sujeto: Ramón

Ramón cojió la mariposa rabioso ---- C.D: la mariposa

Ramón cojió la mariposa rabioso ---- C. Predicativo: rabioso.

Hablamos de predicado nominal cuando el verbo es copulativo.

Hablamos de predicado verbal cuando hay un verbo (lógicamente que no es copulativo)

Aquí tenemos algunos ejercicios para que podais respasar:

1) Analiza las frases siguientes:

Estava comiendo una acituna verdosa

Miguel se tiró a la picina sin ningún complejo

Lisa manchó su camisa con salsa de tomate

No quise llamar a la policía por miedo

El ladrón soltó una carcajada mientras salía del edificio

SEGUEIX LLEGINT

TANCAR NOTA

CIÉNCIES NATURALS

PRIMERA UNITAT- DIJOUS EXÀMEN

La cèl·lula és l'estructura viva més senzilla, ja que esta formada per una membrana, citoplasma i material genètic (ADN). És capaç de desenvolupar tres funcions vitals, que són: nutrició, relació i reproducció. Una cèl·lula és l'unitat estructural i funcional dels éssers vius. Poden ser procariotes, si el seu ADN es troba lliure en el citoplasma, o eucariotes, si el seu ADN es troba a l'interior d'un nucli.

Estructura de la cèl·lula

Les cèl·lules del cos humà són eucariotes, ja que presenten un nucli diferenciat. La seva estructura és la següent:

• Membrana plasmàtica: làmina deformable formada per una doble capa de lípids amb proteïnes englobades. Regula el pas de substàncies químiques.

• Citoplasma: constituït per un medi aquós, citosol, i per diversos orgànuls cel·lulars. En el citosol apareix també el citoesquelet, que dona forma a la cèl·lula i facilita el desplaçament dels orgànuls.
  
• Nucli: estructura limitada per una doble membrana amb un gran nombre de porus, a linterior dels quals es troba protegit l'ADN. Quan la cèl·lula es divideix, la cromatina (molècules de proteïna) s'organitza constituint cromosomes.

Els orgànuls cel·lulars són estructures que apareixen en el citoplasma d'una cèl·lula eucariota. la majoria estan delimitats per una membrana molt igual a la membrana plasmàtica, per aquesta raó es diuen orgànuls membranosos com, per exemple, el reticle endoplasmàtic i l'aparell de Golgi. Un exemple de orgànuls no membranosos són els ribosomes i els centrosomes.

• El reticle endoplasmàtic: orgànul membranós format per un conjunt de sàculs i túbuls comunicats entre ells que s'expandeixen pel citoplasma. N'hi ha dos tipus:

- Reticle endoplasmàtic rugós: compost per sàculs aplanats que sorgeixen de l'embolcall nuclear i se situen al voltant del nucli. En la seva part externa presenta adherits gran quantitat de ribosomes. Té la funció d'emmagatzemar i transportar proteïnes que sintetitzen els seus ribosomes.

- Reticle endoplasmàtic llis: format per túbuls que es prolonguen per tot el citoplasma. La seva funció és sintetitzar els lípids que emmagatzema al seu interior i repartir-los per tota la cèl·lula.

• Ribosomes: estructures globulars sense membrana que sintetitzen molècules de proteïna. Poden estar disperses pel citoplasma o adherides a les membranes del reticle endoplasmàtic rugós.


• Vacúols: orgànuls membranosos a l'interior dels quals s'emmagatzemen diferents tipus de substàncies: aigua, nutrients, substàncies de rebuig,...


• Aparell de Golgi: orgànul membranós constituït per una sèrie de sàculs. La seva funció és sintetitzar els glúcids al seu interior i rebre i transformar substàncies procedents del reticle endoplasmàtic.


• Lisosomes: petites vesícules procedents de l'aparell de Golgi que contenen enzims digestius. Tenen una capa gruixuda de mucosa interna protectora. La seva funció és intervenir en la digestió dels aliments que la cèl·lula ingereix i destruir els orgànuls cèl·lulars vells que ja no funcionen de forma correcte.


• Mitocondris: orgànuls de forma cilíndrica costituïts per una doble membrana. La seva funció és realitzar la respiració cel·lular, mitjançant la qual, la cèl·lula obté l'energia que necessita per dur a terme les seves activitats.

Els teixits
En els organismes pluricel·lulars hi sol haver diversos tipus de cèl·lules, que s'agrupen formant teixits, cada un d'ells especialitzat en una tasca diferent. Encara que totes les cèl·lules del nostre cos provenen d'una mateixa cèl·lula no són iguals, ja que, es diferencien i s'especialitzen.

• Un teixit és un conjunt de cèl·lules especialitzades a desenvolupar una mateixa funció.
  Teixits epitelials: constituït per cèl·lules disposades en capes protectores o secretores. La seva funció és la de protecció i secreció de substàncies.
  Conjuntiu: format per fibròcits i una matriu elàstica en fibres. Té la funció de unir els ossos i els músculs i de sostenir els òrgans interns. Té la funció de reserva energètica i de protecció. Hi destaquen els tipus següents:


• Lax: S’estén per tot el cos. Envolta i protegeix els organs i forma la capa subcutània de la pell. Una varietat és el teixi adipós, les cèl·lules del qual acumulen greix.


• Dens: És molt resistent a causa de les fibres de col·lagen. Forma els tendons i els lligaments i la capa més profunda de la pell.


• Cartilaginós: compost per osteòcits i una matriu elàstica i dura. té la funció de sustentar la resta de les parts del cos (funció esquelètica)


• Ossi: compost per osteòcits i una matriu molt dura rica en sals minerals. Té la funció de transportar substàncies per tot el cos.


• Sanguini: formada per eritòcits, leucòcits i plaquetes en una matriu líquida.


• Teixit muscular: està format per fibres musculars, cèl·lules allargades que es poden contreure. Té la funció de produir moviment. Se'n distingeixen tres tipus:
  

Teixit muscular estriat: musculs que s'insereixen en els ossos. Té la funció de produir moviments voluntaris.
Teixit muscular llis: a les víceres, com l'esttómac i l'intestí. Té la funció de produir moviments lents i voluntaris.
Teixit muscular cardíac: constitueix el cor. La seva funció és mantenir el moviment del cor. Les parets del cor s’anomenen miocardi.

Els òrgans, aparells i sistemes

Els òrgans
Els òrgans són estructures que normalment estan formades per diversos tipus de teixits agrupats per dur a terme una acció concreta. La major part dels òrgans tenen teixit epitelial protector, teixit conjuntiu que els sosté, protegeix i uneix a altres òrgans, i teixit nerviós que coordina la seva activitat. Normalment, també presenten teixit muscular, que fa possible l'execució de moviments.
Els sistemes i aparells
La majoria d'òrgans estan associats formant sistemes i aparells per desenvolupar una acció determinada. Un sistema és un conjunt d'òrgans constituïts pels mateixos teixits. Per exemple, el sistema ossi està format pels ossos; el sistema muscular, pels músculs, i el sistema nerviós, pel teixits.
Un aparell és un conjunt d'òrgans formats per diferents teixits que cooperen per dur a terme una funció determinada. Per exemple, l'aparell digestiu està constituït per òrgans tan diferents com les dents, la llengua, l'estómac, etc. no obstant això, tots aquests òrgans cooperen en la funció de digestió. Alguns aparells abasten diversos sistemes, com per exemple l'aparell locomotor, que comprèn el sistema muscular i l'ossi.

Funcions:
La funció de nutrició la duen a terme els aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor.
La funció de relació la duen a terme els sistemes nerviós, muscular i ossi.
La funció de reproducció la du a terme l'aparell reproductor.

SEGUEIX LLEGINT

TANCAR NOTA

HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA

CÈDIT VARIABLE: Història de la literatura Catalana (1r d'ESO)
LA LITERATURA

•Catalunya, na néixer a mitjans del segle X ( en aquest crèdit és treballarà des de l’any 950 fins a l’any 1970)
E. Mitjana E. Contemporània

La literatura, es divideix en tres gèneres literaris: la narrativa, la poesia i el teatre. Podem escriure de diferents maneres: en prosa (text normal) i en vers (text amb un nombre sil·làbic determinat en totes les línies, estructurat en estrofes i amb rima). Els moviments literaris són un seguit de èpoques i de diferents moments que han alterat la literatura modificant-la fins a un determinat punt que ha arribat a ser diferent. En són exemples:

EL ROMANTICISME

EL NOUCENTISME

EL MODERNISME

EL CLASSICISME

Durant l’edat mitjana, la societat era molt ben definida i estructurada : Rebia el nom de societat estratificada.

Rei
Nobles i eclesiàstics
Burgesos i comercials
Camperols i esclaus

Els estrats signifiquen les diferents divisions entre diferents classes socials. En la edat Mitjana, els reis, tenien el poder absolut del feu i podien fer i desfer les seves decisions. Un entreteniment per els reis, eren els joglars i els trobadors que cercaven viles per explicar històries, fer malabars i fer divertir els respectius reis.
Els reis, per poder controlar més bé els seus terrenys, els dividia en feus i nombrava persones de confiança per en fos noble.
La major part de la població era constituïda per camperols; agricultors i ramaders, que tenien que pagar tributs al rei. Aquesta llei, els perjudicava molt, ja que la major par de l’aliment era destinat al rei com a impost per residenciar en les seves terres.
Aquesta llei va formar el feudalisme que va durar durant molts anys.

FEUDALISME FEU
FEU SENYOR FEUDAL

çEl feus, són trossos de terreny dividits per un rei i dirigits per un noble. La feina dels escrivans, en aquell temps, era copiar documents i escriure totes les ordres que el rei donava als ciutadans perquè quedessin gravades i no es digués res en contra del seu manament.
•La primera escriptura de Catalunya foren “Les homilies d’Urganyà
La cort reial, fou el conjunt de nobles, reis, dirigents... els majors oponents del feu.

•Catalunya, fou una nació potent perquè va fer hereu el primer fill, per aquest motiu, es van formar institucions i empreses de gran ressò a tot l’estat. L’hereu, era la persona que heretava tots els bens de la família, és a dir, el que recollia totes les fortunes que tenia la seva família.
· Primer fill: Hereu, so quedava tot.
· Segon fill: Advocat, metge, veterinari... feines d’interès.
· Tercer, quart... fill: Monjo, capellà..

Ara, en el nostre estat actual, regna la democràcia, és a dir, que tenim un govern i un president que prenen les decisions més adients per els ciutadans. Aquest president, s’ha escollit mitjançant la tota població major a 18 anys.

Antiga finals del segle V
Mitjana del segle V fins al XV
Moderna del segle XV fins al XVIII
Contemporània del segle XVIII fins al XX

La literatura és l’art d’escriure i de llegir; el coneixement de tot el que ha estat escrit.
Les humilies són predicacions després d’una lectura bíblica, normalment després de l’evangeli de la missa.

SEGUEIX LLEGINT

TANCAR NOTA

DEMÀ EXAMEN DE GEOGRAFIA FÍSICA

Recordem que demà a primera hora del matí hi ha exàmen de ciéncies socials. Per aquest motiu us deixem aquest mapa mut mundial perquè i col·loqueu les principals formes de relleu del planeta i us sigui d'utilitat per repassar. Cal dir que és un mapa molt extens i amb molts de noms. Aquí facilitem els següents:

SERRELADES

Muntanyes rocalloses
Pirineus
Himàlaia
Serralada dels Urals
Serralada dels Apalatxes
Serralada dels Andes
Sierra madre Occidental
Massís Etiòpic
Massís Darfur
Massís Tibestí
Massís Ahaggar
Atles
Gran Serralada Divisoria
Alps del Sud
Altiplà Siberià central
Massís central Francés
Caucas
Carpats massís de les Guaianes
Altiplà Brasiler....



RIUS
Nil
Amazones
Mississipi-Missouri
Paranà
Orinoco
Danubi
Rin
Volga
Don
Chang Jiang
Huang He
Ganges
Mekong
Obi



LLACS

Turkana
Malawi
Victòria
Tanganyka


I altres accidents com ara: Illes i arxipèlags i planes, depressións, oceans, mars i conques.

SEGUEIX LLEGINT

TANCAR NOTA

EDUCACIÓ FÍSICA

EL FUTBOL (2n ESO)

El futbol és un esport qualificat com esport que desvetlla passions de multituds, ja que és reconegut com un dels que més es segueixen tenint com a centre el continent europeu i Sud-Amèrica. El futbol, a diferencia de molts esports es practica en un gran terreny de joc i en el joc hi intervenen tant elements tàctics, com teòrics, com pràctics.
El futbol, també anomenat soccer és reconegut com uns dels esports més seguits (i per tant més ben pagats), juntament amb el futbol americà i el beisbol. Un significat simple de futbol podia ser: esport en què onze jugadors han de fer entrar una pilota a dins de dues porteries i procurar que l’equip contrari no ni faci cap. El variants del futbol són:

El futbol sala: un altre esport molt similar a aquest però amb un camp reduït (amb unes dimensions iguals o semblants a la de l’handbol el basquet, i en un terreny de joc diferent (en aquest cas, la substitució de la gespa o la terra per un paviment compacte i dur com pot ser l’asfalt) i amb un total de 10 jugadors (5 per cada equip).

El futbol 7: les dimensions del terreny de joc són gairebé les d’un quart del de futbol 11 i el sòl és el mateix. Tant sols els disputen 14 jugadors (set per cada equip) i un àrbitre.

El futbol platja (que es disputa amb un sòl de sorra de platja, de sorra, en unes dimensions reduïdes).

El futbol indoor (variant del futbol que es practica amb camps molt reduïts, normalment es juga a sobre de gespa artificial i es caracteritza principalment per l’ús de les parets que delimiten el terreny de joc durant el partit sense pirar fores.

------------------------------> Treball complet.pdf

SEGUEIX LLEGINT

TANCAR NOTA

CIÉNCIES NATURALS

LES ORQUES (BIOLOGIA)

La Orca (Orcinus orca ) és un mamífer marí , que medeix una longitud màxima de 10 metres , de cos massís amb el cap arrodonit . Té el dors totalment negre i la part inferior d’un blanc immaculat amb una gran taca del mateix color darrera l’ull . Aquest és el membre més gran de la família dels dofins oceànics atorgats amb el nom de la família “ Delphinidae “ ( nomenclatura binominal ) .
Aquest animal cartilaginós també rep el nom de Balena assassina hi a les costes americanes l’anomenen amb un mot tant vulgar com pot ser “ Peix negre “ al igual que tots els animals que componen la mateixa família . Correspon al segon mamífer (després de l’ésser humà ) amb major distribució respecte la esfera terrestre i es troba en els oceans de tot el mon , tant en els tropicals com a l’ Àrtic .
Això fa pensar tot el contrari del que es preveu , perquè encara que no ho sembli és un animal que juntament amb altres espècies son candidats a abandonar el planeta Terra en els darrers segles i fins i tot dècades . El motiu d’aquesta horrorosa notícia és degut als homes , en que els últims anys han explotat sense cap control els oceans del nostre planeta .
Aquest és un animal carnívor , depredador mortal que s’alimenta de peixos , tortugues , aus , foques , i fins i tot de taurons . És per aquest precís motiu que es troba a dalt de la cadena alimentària marina , atacant inclús a balenes balènids , particularment a exemplars grisos i blaus .
Tot i això avui en dia es reconeix com un animal bondadós que no ocasiona cap dany als éssers humans . Apart de un noi que fou atacat ( però no agafat ) mentre estava nedant en una badia de Alaska i un altre que va ser mossegat a les costes de Califòrnia no hi ha agut cap més atac d’una orca a un humà . Encara que s’han concedit informes de orques captives que ataquen els seus entrenadors en els parc temàtics marins .

Treball complet. pdf

SEGUEIX LLEGINT

TANCAR NOTA

MATEMÀTIQUES

MATEMÀTIQUES – 2n ESO (principis bàsics)

1. OPERACIONS AMB PARÈNTESIS

-Les operacions amb parèntesis s’utilitzen quan hi ha més d’un signe en una operació: Exemple: -6-(-3)
- El que s’ha de fer en una operació amb parèntesis és convertir tots els signes, és a dir; en aquest cas: -6-(-3) , converteixes els dos signes separats pel parèntesis amb un de sol: -(- passa a ser +. La operació final seria: -3+6= 3

Operacions de repàs:

a) +5+(+3)-(+2)-(+8)-(-10) =
+5 + 3 - 2 - 8 + 10 =
+5 + 3 - 2 - 8 + 10 =
+5 + 3= 8

b) (-5)+(+6)-(-4)-(+18)-(-3)=
-5 + 6 + 4 - 18 + 3= -10


2. OPERACIONS AMB PARÈNTESIS I CLAUDATORS

-Primer es resolen les operacions de dins del claudator “[ ]”

a) 12- [(-3)+2 +5]=
12- [ +4 ]=
12 – 4= 8

b) 156 – (-9 + 8) + [16-(22-17)+9] -7=
156 – ( -1 ) + [ 16 – 5 + 9 ] – 7
156 + 1 + [ 20 ] - 7
156 + 1 + 20 - 7= 170


3. OPERACIONS MITJANÇANT LLETRES

a) –(a-b+c) + (-a-b-c)=
(-a+b-c) + (-a-b-c)= -2a -2c

b) (a+b-c) – (a-b+c)= -2a + 2b -2c


4. ECUACIONS

-Per resoldre equacions el primer que has de fer és aïllar l’incognita “x”

a) (-4) + x =3
x =+4 + 3
x = 7

b) x – 5= -2
x = -2+5
x = 3


5. ECUACIONS AMB POTENCIES

- Per resoldre aquest tipus d’equacions és essencial resoldre primer les potencies, ja que no es el mateix aixo (-4)³ que això -4³. En el primer cas el signe també canvia pensa que serà -·-·-= -

a) (-4)³ : (-4)³ · (-4)
-64 : - 64 · -4
+1 · -4= -4

b) (-6+2²) : (2-4) + 3 · (-1)³ - (-1)5
(-6+8) : (-2) +3 · -1 +1
-1 +3 · (-1) + 1
-1 -3 +1 = -3



-------------------------------------> REGLA DE 3 (clicar aqui) pdf!

Operacions de regla de 3 en castellà: repàs. (grup C-B)


TEORIA

Els números que es multipliquen s’anomenen factors
Els números que es suman s’anomenen sumants
Els números que es resten s’anomenen minuend i subtrahent
Els números que es divideixen s’anomenen divident i divisor



625m – 125m + 25m 5
125m – 25m + 5m 5
25m – 5m + 1m 5
5m – 1m + 1m 5
1m – 1m + 1m 5

SEGUEIX LLEGINT

TANCAR NOTA

FÍSICA

FISICA (2n ESO) Principis i fòrmules bàsiques

Formules:
Pes= M (massa) · g (gravetat)
Força= M (massa) · a (acceleració)
Pressió= F (força) / S (superfície)
Treball= F (força) · S (espai)
Potencia= T(treball) · t(temps)

Exemples de problemes:

1) Si a la terra la teva massa es de 72 Kg quant pesaràs a la Lluna?
Resolució: 72 Kg = Massa. Gravetat a la lluna: 1,6 m/s2 (formula: massa · gravetat)
72 · 1,6 = 115,2 N (newtons)
R= el pes serà de 115,2 Newtons

2) Si una home realitza una força de 40N durant una distancia de 10 metres, quantes calories ha cremat?
Resolució: treball= força (N) · espai (m)
40N · 10m= 400 joules
1 joul = 0,24 calories
400 joules = 96 calories
R= l’home cremarà 96 calories.


Per saver les solucions seleccionar al costat de resolució (estan en blanc)

SEGUEIX LLEGINT

TANCAR NOTA

RELIGIÓ

RELIGIÓ

Els estudis de les primeres civilitzacions ens han ajudat a conèixer que tan antic com l’existència de l’home a la Terra és el fenomen de les religions. La major part de les religions incideixen en la manera com les persones veuen el món i en la manera de relacionar-se, tant col·lectivament com individualment, amb els altres i amb l’entorn. Les religions tenen un estil força semblant d’estructurar-se:

Una manera d’entendre la vida i l’existència del món.
Les creences religioses(les doctrines, els éssers espirituals a la terra i al cel...)
Els ritus religiosos(les festes religioses, els cants, l’arquitectura i les tradicions, les pràctiques privades o comunitàries, les devocions...)
L’ètica religiosa(els valors, la moral de la religió, les virtuts, els comportaments i les actituds, els ensenyaments...)
Les “coses” sagrades(els elements que donen força i contingut a la religió, els textos sagrats, les persones sagrades, els llocs sagrats i de culte...)
Els decàlegs(codis i descripcions de comportaments...)

També hi ha grups de persones que semblen representar religions, però que, en realitat, són falses religions i no poden ser considerades com a tals, tot i que tenen ritus, textos i llocs de culte. Aquests grups s’anomenen sectes. (Les sectes són un grup de persones que semblen representar religions, però que encara que tinguin ritus propis, textos i llocs de culta, no poden ser considerades com a tals, també s’anomenen falses religions.

Neguen la llibertat dels seus seguidors, els manipulen i, fins i tot, de vegades, els poden arribar a tenir pràcticament segrestats. Algunes característiques d’aquest grups són les següents:

-Impedeixen als seus membres el contacte amb les seves famílies.
-Realitzen sessions nocturnes i impedeixen que els seus membres puguin dormir.
-Amenacen a tots aquells que ‘hi estan en desacord.
-Exigeixen sovint la donació de tots els béns.
-Utilitzen els seus membres per a demanar almoina.
-Amaguen la seva veritable identitat en algunes de les seves activitats.
-No toleren opinions contràries en el seu àmbit.
-Els seus dirigents, es
queden amb els diners recollits per a activitats realitzades.
-Sovint
cerquen persones solitàries o confuses i els fan veure que en el seu grup seran
estimades.

Durant la prehistòria la humanitat va fer un gran esforç per aprendre i descobrir les coses . També va buscar respostes davant el misteri de que significava la vida. Així molt aviat, es va començar a retre culte a l’anomenada deessa mare. Signe de la fertilitat i de vida.
Rara és la tomba, per exemple, on no desapareix un parament funerari.
Un altre ritus propi de l’època és consistia en la incineració o cremació, en què es facilitava l’alliberament de l’ànima vers la immortalitat. Les cendres eren recollides i introduïdes a en gerres que es col·locaven a d’un forat de terra.
Les tombes es construïen sobre munts de terra i pedres(túmuls), de vegades, amb un cercle de pedres aixecades (cromlec)
Altres construccions megalítiques (fetes amb pedres grosses) d’aquest període històric són:
El dolmen, que és semblant a una gran taula feta de pedra. Aquest mot vol dir justament “Taula de Pedra”
El menhir, que és un monument de pedra, vertical, d’una sola peça.

LES PRIMERES RELIGIONS (EDAT ANTIGA)
Durant l’edat antiga, les civilitzacions mesopotàmica, egípcia, grega i romana van venerar un grans nombre de divinitats.
Aquestes civilitzacions explicaven tot allò que no entenien mitjançant la mitologia. Estem parlant de pobles que majoritàriament eren politeistes, és a dir, que creien en la existència de diversos deus.
Aquest pobles arribven a considerar que els que els seus governants, el faraó, l’emperador o el rei eren déus o semidéus.
Els centre de culte eren els temples. Els sacerdots eren els encarregats de fer d’intermediaris entre les divinitats i els humanes, de comunicar al món dels déus amb el món dels humans.

SEGUEIX LLEGINT

TANCAR NOTA

CIÉNCIES SOCIALS

ELS GRUPS SOCIALS

Una societat estamental. Durant l'edat mitjana la societat es dividia en tres estaments o grups socials: La noblesa, el clergat, el poble. La societat estamental és la típica de l'època feudal. La societat feudal és basa en el vassallatge i el feudalisme. Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són tres: la noblesa (on hi trobem el Rei), l'Església (com la noblesa, és un estament privilegiat) i el poble (la població, conjunt d'artesants, agricultors... que vivien en el feu. En aquest resum podrem veure com es va crear el feudalisme i quins són els seus orígens, qui el va viure i com ho va fer.

- La Noblesa
- El Clergat
- El Poble

Orígens

El feudalisme europeu va ser, en essència, conseqüència de les grans invasions germàniques sobre el món romà, les quals van conduir a la fusió de dues societats (la romana i la bàrbara) col·locades a nivells culturals profundament distints, alterant-se ambdues i determinant l'aparició de noves institucions. L'imperi de Carlomagno (742-814) va constituir el primer intent de crear un nou ordre després dels grans trastorns produïts en aquesta època. A la seva mort van seguir altres commocions, produïdes en gran part per noves migracions i invasions (de víkings, eslaus, hongaresos, etc.), el que va portar aconsegueixo el debilitamiento de l'imperi Carolingi, ja que els seus successors no van ser capaços d'administrar-lo. La gairebé desaparició de l'imperi va amenaçar amb sumir a Europa en una situació de anarquía, en la qual es van donar transformacions generals de tipus econòmiques, socials i polítiques: van decaure les ciutats, va disminuir el comerç internacional, es va reduir l'ús de la moneda i la terra va quedar com la principal riquesa. També, es va produir la pèrdua d'autoritat dels poders centrals i el desaparecimiento de l'organització burocràtica. Enfront d'aquest escenari, els reis van deixar en mans dels comtes i marquesos la defensa dels seus territoris. I la població espantada va veure que aquests nobles eren la seva única protecció. Així, lentament, es va formar un nou ordre que va rebre el nom de feudalisme.

Des del naixement les persones pertanyien a l'estament de la nobles o del poble i no era possible el pas d'un estament a un altre.


Els grups socials privilegiats

La noblesa i els eclesiàstics constituïen una petita part de la població, però eren els dos estaments privilegiats perquè gaudien d'uns drets que no tenia la resta de la població, com per exemple, el de no pagar impostos.
Els nobles eren militars i tenien, a més, la propietat de grans extensions de terres, Acostumaven a viure en castells, que, si be eren construccions molt austeres, a poc a poc es varen fer més confortables.

La noblesa es dividia en diferents grups:


- L'alta noblesa: Ducs, marquesos, comtes, vescomtes i barons.
- La baixa noblesa: Els cavallers, que vivien d'una manera més modesta i estava al servei de l'alta noblesa.

El Clergat era també un estament privilegiat, i estaven classificats en:

- L'alt clergat: Cardenals, bisbes, abats i abadesses.
- El baix clergat: Capellans, monjos i monges.

El clergat es dividia també en dos:

- El Clergat secular: els capellans de les parròquies
- El Clergat regular: els monjos, que vivien en comú en monestirs i havien d'obeir unes normes molt rigoroses que regulaven totes les activitats del dia: la regla més important de les quals va ser la de sant Benet. Els monestirs de monges funcionaven de manera molt similar.

Sant Benet havia fundat el monestir de Montecassino (Itàlia) i, cap a l'any 530, va redactar una regle per als seus deixebles. La Regla de Sant Benet.



La vida de la població estava regulada per la religió : quan naixien eren batejades, d'adults es casaven a l'església del poble

SEGUEIX LLEGINT

TANCAR NOTA

CIÉNCIES SOCIALS

LA COLONITZACIÓ GREGA

Durant el s. VI aC els grecs començaren a navegar pel litoral català. Després delsassaigs efímers dels rodis, els foceus, que acabaven d'establir la base a Massalia (Marsella), fundaren, vers el 500 aC, la factoria d'Emporion (Empúries), que, amb la de Rhode (Roses), veïna, esdevingueren dues de les ciutats gregues colonials establertes
més cap a occident. Així Catalunya entrà a l'àrea grega urbana com a acabament del sector grec de Provença i del Llenguadoc. A Empúries els treballs d'excavació continuats des del 1907 fins ara han permès de conèixer la ciutat grega i d'exhumar obres d'art importants. Emporion i Rhode encunyaren moneda, que fou la primera que circulà entre els indígenes, i que imitaren. L'entrada de l'economia monetària a Catalunya és un dels fets més clars que mostra la influència d'aquestes dues ciutats gregues, però degueren influir també en altres aspectes que no són fàcils de determinar històricament. En tot cas, de l'impacte grec i de les influències derivades dels establiments i del comerç dels fenicis a les costes meridionals de la Península Ibèrica nasqueren la majoria de les novetats que defineixen la cultura ibèrica, documentada a Catalunya almenys des del s V aC, i que enllaça amb la del País Valencià, i d'altres terres de més al sud i de més a l'oest (vall de l'Ebre). Grecs i romans, després, donaren el nom d'ibers als habitants d'aquests territoris. No sembla que tingui gaire base, actualment, la divisió entre "ibers en sentit estricte", habitants de la Catalunya Nova, i "pobles indígenes iberitzats", a la Catalunya Vella, tal com fou establerta mig segle enrere, i que suposa que els primers eren invasors vinguts de migdia, i els de la Catalunya Vella, indígenes aculturats. La segona guerra Púnica, que havia començat el 219 aC amb l'atac dels cartaginesos contra Sagunt, continuà amb l'expedició d'Anníbal vers Roma, que travessà el Principat seguint una ruta que ha estat molt discutida. La contraofensiva romana prengué Empúries com a base de desembarcament d'un cos expedicionari (218 aC) que aconseguí d'expulsar els cartaginesos de la Península Ibèrica després d'haver pres com a segona base Tàrraco.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
sinó que se sentien orgullosos "d'ésser atenencs" o "d'ésser espartans". Aquest sentiment els feia reconèixer-se com a membres d'una societat organitzada entorn d'uns valors i institucions que tenien una història i una cultura comunes.
D'entre totes les polis gregues va destacar, per la seva evolució i per la influència que va exercir en la història d'Europa, Atenes, doncs allà es va originar el primer govern democràtic de la història. Atenes, com la major part de les polis gregues, comptava amb una nombrosa població de camperols i artesans, una emergent comunitat de comerciants i un important nombre d'esclaus.
Els pobles que habitaven els territoris grecs eren fonamentalment agrícoles. Això no obstant, per raons polítiques i econòmiques, molts dels seus habitants es van veure forçats a emigrar a altres zones. La seva sortida marítima natural els va portar a travessar la Mediterrània i a establir una sèrie de colònies* comercials al sud d'Itàlia, el sud de França i el llevant espanyol, que els van permetre d'entrar en contacte amb els indígenes de la Mediterrània occidental. La seva moneda, la dracma, va unificar el comerç mediterrani que es trobava sota influència grega.
El naixement de la democràciaLa democràcia (govern del poble), com a sistema polític que iguala els homes davant la llei, és el fruit de la lluita dels ciutadans d'Atenes contra les famílies riques que els governaven (oligarquia) i que imposaven les lleis segons els seus interessos. L'any 599 aC Soló i posteriorment Clístenes (512 aC), van impulsar el sistema democràtic. Els ciutadans es reunien en assemblea per a discutir les decisions que calia prendre i votaven, a mà alçada, qüestions tan importants com declarar la guerra i signar la pau. També elegien els seus representants, denominats magistrats i arconts. Aquests rebien un sou pel seu treball, per la qual cosa se'ls pot considerar els precursors dels polítics i funcionaris actuals.
Comparada amb les democràcies contemporànies, la democràcia atenenca era molt restringida, ja que dones, estrangers i esclaus no podien votar ni participar en les assemblees. A més, el fet que existissin esclaus -i que fossin els únics que treballaven- fa que veiem incompatible aquest sistema amb el que avui entenem per democràcia. Això no obstant, recordem que és el primer cop en la història que una certa idea d'igualtat es desenvolupa legalment. La democràcia obtingué el seu màxim esplendor a l'època de Pèricles (443-429 aC) i es va extingir amb la derrota d'Atenes (404 aC) després d'una llarga guerra civil.El sistema polític atenenc contrasta amb tots els sistemes que s'havien donat en èpoques anteriors, en els quals els reis, faraons, emperadors, sacerdots o nobles havien estat els governants implacables de l'estat. La democràcia grega constitueix l'origen evident de les democràcies modernes que tenen tots els països de la Unió Europea i de la concepció política que es basa en la igualtat de tots els ciutadans.
CulturaLa influència grega sobre els països occidentals no es limita al camp polític. La civilització grega va ser la primera en plantejar-se de forma racional el perquè dels fenòmens naturals sense recórrer a explicacions sobrenaturals, màgiques ni religioses. El pensament racional (Plató) i l'aplicació de la lògica al pensament científic (Aristòtil) són l'origen i la base del pensament occidental.
Els grecs, amb la seva confiança il.limitada en la capacitat humana, desenvoluparen tots els camps del saber: ciències, matemàtiques, astronomia, medicina, literatura i filosofia. En el camp de les arts van establir un cànon (model) de bellesa estètica que tenia la seva plasmació perfecta en el cos humà nu de l'atleta olímpic.

SEGUEIX LLEGINT

TANCAR NOTA

BENVINGUTS A PENYA LA SALLE

BENVINGUTS

Benvolguts alumnes, Aquest blog intenterà ser un mirall del curs escolar. Un intent d’ajuda per tots els alumnes, un lloc de trobada per tothom. Aquest present curs ens descobrirà moltes sorpreses, tant per els més grans com per els més petits, amb un aprenentatge digne i aprofitós. En aquests moments tant sols si podrà trobar informació de segon cicle de secundària. Convidaria a tots els qui volgueu participar d’aquest a donar informació, dades, horaris etc, per un bé comú. Perquè l’aprenentatge pot ser més divertit. També s’organitzaran cites, i horaris, de festes, celebracions, trobades. S’intenterà fer un petit fòrum a on la gent d’arreu de secundaria pugui opinar sobre diferents espectes, deures, lleis i regles. Gracies a tots i Som-hi!!

SEGUEIX LLEGINT

TANCAR NOTA