31 de octubre de 2008

LA CASTANYADA

Un any més s'ha celebrat la tradicional castanyada a la Pineda Fosca, els principals organitzadors foren els professors i els alumnes finalistes (el de quart d'ESO) amb la mídica gimcana de proves diverses i per tots els gustos. Tot l'alumnat de secundaria es va aixecar el damatí amb el dubte de que si finalment es desemboluparia la jornada a la pineda fosca, l'altre opció era fer-la al foment esportiu del municipi. En fi, tots, amb la motxila ens varem situal al mig del pati per esperar que el timbre d'inici donés pas al començament de la diada. La primera activitat que es va fer, va ser tallar les castanyes en grups; seguidament els alumnes ens vam dirigir fins a la Pineda Fosca, una àrea verda situada a les afores de municipi. Un cop allà la gent va esmorzar i després de repartir els calendaris de les proves els grups van començar la gimacana. Hi havien un total de 14 proves (també 14 grups) i cada activitat era diferent. Els més menuts varen ser els que varen disfrutar més del joc, ja que era el primer any que participaven. Al cap de dos hores els professors van donar conèixer quin era el grup guanyador: Núria Mestres, Marta Rabassedas, Cristina Maxin, Quim Reixach, Pau Mayol, Sílvia Modrón, Tania Nadal, Elena Pardos, Gloria Márquez, Ana Olivarez, Oriol Planella i Pau Puig.
Seguidament es va anar a recullir els entrepans i es va dinar. Després de l'àpat vam tenir temps lliure i nombrosos participants de 3r d'ESO van participar al III Torneig de Tennis Mà el qual es va ajornar durant la fase preliminar per falta de temps. Seguidament a falta d'una hora per les cinc de la tarda el conjunt va tornar caminant fins al centre.

SEGUEIX LLEGINT

L'APARELL CIRCULATORI HUMÀ

Es recorda a tots els alumnes que aviat tindrà lloc l'examen del tercer tema del llibre de biologia. Per aquest motiu es facilita un recull dels apunts més destacats:
1. L'aparell circulatori humà. L'aparell circulatori és l'encarregat de distribuir l'oxigen i els aliments per tot el cos, i de recollir el diòxid de carboni i els productes d'excreció procedents de les cèl·lules. Està format per: un líquid circulatori denominat sang, una bomba que ho impulsa denominada cor, i uns conductes denominats vasos anguinis (artèries, venes i capil·lars sanguinis) i vasos limfàtics.

2. La sang. Està formada per un líquid denominat plasma sanguini i per diversos tipus d'elements cel·lulars: els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes.
Plasma: El plasma està format bàsicament per aigua i per determinades substàncies disoltes (sals minerals, glucosa, lípids i proteïnes). El plasma sense proteïnes es denomina sèrum sanguini.
Glòbuls vermells: Els glòbuls vermells o eritròcits són cèl·lules sense nucli i plenes d'hemoglobina, que és una proteïna capaç de captar i alliberar oxigen.
Glòbuls blancs: Els glòbuls blancs o leucòcits poden tenir funció fagocítica (neutròfils, eosinòfils, i monòcits), generadora d'anticossos (limfòcits) o productora de vasodilatadors (basòfils).
Plaquetes: Les plaquetes són fragments de citoplasma que contenen una substància que inicia la coagulació de la sang.

3. Els vasos sanguinis: Es diferencien tres tipus denominats artèries, venes i capil·lars sanguinis.
Artèries: Són els vasos que duen sang des del cor a altres parts del cos. Són elàstiques gràcies a tenir una gruixuda capa muscular intermèdia. Totes elles, menys l'artèria pulmonar, duen sang rica en oxigen.
Venes: Són els vasos que duen sang cap al cor. Són molt poc elàstiques, pel que precisen tenir unes vàlvules internes per a evitar el retorn de la sang. Totes elles, menys la vena pulmonar, condueixen sang pobra en oxigen.
Capil·lars sanguinis: Són uns vasos extremadament prims que uneixen el final de les artèries amb el principi de les venes. Les seves parets són tan primes que permeten l'intercanvi de gasos en els pulmons, l'entrada de nutrients en l'intestí i la sortida dels productes de excreció en els ronyons.
4. L'aparell circulatori: El conjunt de tots els vasos sanguinis constitueixen un aparell circulatori doble i complet. Es diu doble perquè compren dos circuits, que són el pulmonar i el general. Es diu complet perquè en el cor no hi ha barreja de sang oxigenada i no oxigenada, concretament la sang oxigenada passa per la part esquerra del cor i la no oxigenada passa per la part dreta.

5. El funcionament de l'aparell circulatori sanguini: Bàsicament depend del funcionament del cor. El cor humà presenta quatre càmeres: dos que reben sang, les aurícules, i dues que expulsen sang, els ventricles. Entre l'aurícula i el ventricle esquerres està la vàlvula mitral, i entre l'aurícula i el ventricle dret està la vàlvula tricúspide.
El cor funciona com una bomba aspirant-impel·lent. Per a això realitza moviments de relaxació (diàstoles)* seguits de moviments de contracció (sístoles)*. El cicle cardíac (batec) dura 0,8 segons i presenta 3 etapes:

Diàstol: Les parets de les aurícules i dels ventricles es relaxen i aspiren la sang, la qual arriba per les venes. La sang que omple les artèries no retrocedeix gràcies que les vàlvules semilunares (també denominades sigmoidees) estan tancades. Aquesta fase dura 0,35 segons.
Sístole auricular: Les parets de les aurícules es contreuen, s'obren les vàlvules auriculo-ventriculars (mitral i tricúspide) i la sang passa als ventricles. Aquesta fase dura 0,15 segons.
Sístole ventricular. Les parets dels ventricles es contreuen i la sang del ventricle esquerre pansa a l'artèria aorta, cap a la resta del cos, i la del ventricle dret passa a l'artèria pulmonar cap als pulmons. Aquesta fase dura 0,3 segons.

6. Principals artèries i venes de l'aparell circulatori sanguini: Les principals venes són les venes pulmonars que porten sang procedent dels pulmons a l'aurícula esquerra, i la vena cava (superior e inferior) que porta sang de la resta del cor a l'aurícula dreta. Les principals artèries són l'artèria pulmonar que des del ventricle dret porta sang als pulmons i l'artèria aorta que des del ventricle esquerre porta sang a la resta del cos.
7. El sistema limfàtic: Està constituït pels vasos limfàtics i pels ganglis limfàtics. El líquid que conté es denomina limfa. Els vasos limfàtics són cecs, és a dir no tenen sortida. Per les seves parets absorbeixen part del líquid intersticial i ho condueixen als vasos sanguinis.
El sistema limfàtic realitza tres funcions:
-Retornar a la sang una gran part del plasma que, a causa de la pressió, ha sortit dels capil·lars sanguinis.
-Transportar els greixos absorbits en l'intestí evitant així que arribin massa concentrades al cor.
-Produir anticossos. En els ganglis limfàtics es generen limfòcits, els quals produeixen anticossos. Els principals ganglis limfàtics es troben el coll, aixelles i engonals. La seva inflamació és símptoma de patir una infecció.

8. Les malalties de l'aparell circulatori humà: Les principals són:
Aterosclerosi: És el dipòsit de plaques de colesterol a l'interior de les artèries.
Arteriosclerosi: Enduriment de les parets de les artèries a causa de l'edat.
Trombosi: Obstrucció d'un vas generalment a causa de un coàgul de sang que s'ha format al trencar-se les plaquetes a causa de fregar amb els dipòsits de colesterol que hi ha a l'interior de les artèries.
Angina de pit: Dolor en el pit motivat per una forta contracció del cor al no rebre suficient oxigen generalment a causa de l'obstrucció de l'artèria coronària.
Infart de miocardi: Malaltia que presenta els mateixos símptomes i causes que l'angina de pit però que al durar hores, provoca la destrucció d'una part del cor i, si afecta a tot ell, la mort de l'individu.
Buf cardíac: Insuficiència cardíaca deguda a un buidatge inadequat del cor.
Taquicàrdia: Freqüència cardíaca superior a 100 batecs per minut.
Hipertensió: És un augment crònic de la pressió arterial.
Leucèmia o càncer de sang: És una proliferació anormal dels glòbuls blancs.
Vols treure una millor nota? A Penya La Salle t'ho posem més facil. Estudia amb els exercicis que hos facilitem a continuació:



SEGUEIX LLEGINT

29 de octubre de 2008

DEMÀ: JORNADA LÚDICA DE LA CASTENYADA

Es recorda que demà hi ha la Castanyada organitzada per l'escola La Salle Cassà. La jornada començarà a les 9 hores del matí, en la qual tots els alumnes es trobaran al centre escolar amb els seus respectius professors. Seguidament es procediarà a tallar les castanyes en grups mentre s'explicarà el funcionament del dia lúdic. Els grups es faran d'acord amb els conjunts acordats pels mateixos professors de secundària. Llavors, un cop les castanyes estiguin totes tallades l'alumnat es dirigirà a marxa fins a la Pineda Fosca, un espai verd situat a les afores del municipi. Un cop la gent ja es trobi reunida al mig de la pineda, es podrà esmorzar i d'aquesta manera es donarà pas a la mítica gimcana encomanada pels finalistes de quart d'ESO (PD: les proves han estat revisades pels professors i les penyores no seran tant dures com els altres anys). S'hi podran trobar 14 estades, una per cada grup, cada una creada i organitzada per quatre membres. Segons la informació que s'ha pogut obtanir, en les penyores o càstigs de les diferents proves hi podrem trobar varreges amb diferents líquids com olis, vinagres i complements com farines, i d'altres amb ous. La gimcana consistirà en un total de 14 proves que s'hauran de fer amb un temps a contrerellotge d'entre tres i quatre hores. El punt de classificació es situarà al centre de la Pineda a on els grups participants podran observar quina és la seva posició. Finalment, el primer i el segon grup classificats es disputaran la primera posició en un "Circuit Americà", que en el cas que s'organitzi a la Pineda Fosca, serà molt difícil i molt poc prudent a causa del fang i de la humitat que han ocasionat les pluges en els últims dies. Després de la gimcana l'alumnat es reunirà i per cursos passaran a recollir el seu dinar (entrepà de pixo o de botifarra i una bosseta de castanyes torrades), la veguda és obtativa, ja que hi ha font i els complements aperitius i altres menjars seran totalment lliures de portar. Cal recordar que no es permet d'ús d'envasos de vidre. Després del dinar (15h o voltants) es donarà pas al III TORNEIG DE TENNIS MÀ. Que es realitzarà a davant del bar de la Pineda. Finalment a voltants de les 16h es reculliran tots els materials i es tornarà cap a l'escola on es donarà per acabada la jornada.
En cas de pluja la gimcana es feria al foment esportiu.
INSCRIPCIONS PER EL III TORNEIG DE TENNIS MÀ

Si no has pogut inscriure't o t'has decidit a l'últim moment ho pots fer ara, tant sols has de tenir una parella i ganes de participar. Regles de joc: el camp o terreny de joc tindrà unes dimensions de 4 x 10 metres i la xarxa es situarà a 150 cm del terra. La pilota no es podrà agafar amb les mans i tant sols es podrà colpejar. La sacada s'efectuarà des de la línia de fons i haurà de realitzar com a mínim un vot més endavant d'una línia situada a 2 metres de la xarxa. Tant sols podrà tocar la pilota un membre de la parella i l'haurà de tornar al camp oposat perquè sigui vàlida per puntuar. La pilota tant sols pot votar un cop a terra.

SEGUEIX LLEGINT

L'ORIGEN DE LA CASTANYADA

Ja que demà celebrarem, si tot va bé i finalment no s'ajorna a causa de la pluja, la castanyada, podem donar algunes referències i una petita informació sobre l'origen d'aquest dia mític que tant s'ajunta amb les festes de Sant Narcís com amb el dia de Tots Sants.
Cada any celebrem la festa de la Castanyada, amb els panellets, les castanyes, la cada vegada més present festa de Halloween, i el cada vegada més oblidat Dia de Tots Sants.
Però sabem el per què d’aquesta antiga tradició?
Aquí us en fem cinc cèntims i us donem alguns enllaços per als que hi estigueu més interessats…
La festa de la Castanyada segurament té el seu orígen en l’àpat o ressopó que es feia la nit de Tots Sants. En general les castanyes, els fruits secs i el vi bo eren els protagonistes d’aquestes celebracions de tardor que, en el seu orígen, representaven l’anunci de l’imminent arribada del fred i del mal temps.
El costum de menjar les castanyes torrades i cuites tal i com les coneixem avui en dia, es va començar a generalitzar a finals dels segle XVIII, i a poc a poc es va anar estenent i fent-se popular fins a convertir-se en una imatge que anunciava l’hivern.
A finals d’octubre apareixien les castanyeres amb tots els seus estris peculiars i amb les faldilles amples i el davantal tan característics, i durant tot el mes de novembre i part del desembre proveïen de castanyes i moniatos calents a la gent per ajudar a fer passar el fred hivernal.
Aixís nois i noies que vagi tot molt bé i tant debò demà poguem gaudir plegats d'una castanyada per recordar.

SEGUEIX LLEGINT

28 de octubre de 2008

PERILLA LA CASTENYADA?

Podem dir que perilla la Castanyada? Les previsions meteorològiques afirmen que durant el llarg de la setmana la pluja farà acte de presència a la comarca de Girona. Avui, dimarts dia 28 d'octubre, les pluges han estat generals i les temperatures s'han mantingut per sota dels 15 ºC durant el dematí i es preveu que anirant devallant al llarg de la tarda. Les mínimes no superaran els 10ºC i les pluges seran continuades al llarg de la tarda però seran de poca intensitat.
Pel que fà demà, al dematí, les temperatures devallaran uns tres graus i encara tindrem ràfegas de tramuntana que amb prou feines superaran els 30 Km/h. L'índex de probabilitat de pluja disminuiran i se situaran al 65%. El dia serà humit i fred. Finalment el dijous serà un dia molt fred, i les temperatures mínimes arribaran als 3 graus positus. La probabilitat de precipitació serà del 50% i el vent farà acte de presència fins a la tarda. A la tarda les corrents de vent seran més fortes i podràn superar els 30 Km/h.
El mapa meteosat ens mostra precipitacions per dimarts i per dimecres, en principi no ha de ploure el dijous i en cas que ho fes aquesta seria de forma poca intensa i intermitent al llarg del dia.
En principi, si tot va com ho he esmentat s'ajornaria la diada fins la propera setmana; i pel mateix dia en principi es faria classe normal.
S'ha comentat que encara que no plogui el dijous no seria gaire prudent per anar a la pineda fosca per diferents motius:
1. Perill de pluja (tenint en compte que ningú te cap aixupluc)
2. Un sól humit i relliscós (amb fang i amb perill de caiguda)

Pròximament es penjaran els grups a la pàgina web.
En fi, encara tot s'ha de concretar i no serà fins demà a última hora que sabrem la veritable desició del professorat.






SEGUEIX LLEGINT

26 de octubre de 2008

JOANOT MARTORELL

Joanot Martorell fou un escriptor medieval valencià en llengua catalana. Tirant lo Blanc és la seva obra més coneguda, ja que és considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
La seva naixença se situa entre el 1405 i el 1410 a la ciutat de València segons l'historiador Jaume Chiner, en el si del llinatge dels Martorell, una família de la mitjana noblesa originària de Gandia, però establerta a València des de 1400.
El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà.
De Joanot Martorell, que era cunyat d'Ausiàs March, es coneixen força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller vigorós de vida agitada.
Féu llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itàlia com a conseqüència de diverses lluites cavalleresques a les quals era aficionat.
Joanot Martorell era un cavaller vigorós i un molt bon escriptor. Va néixer el segle XV a València, exactament a Gandia. Gandia també acollí a Ausias March i a Joan Roís de Corella. L’any 1433 Martorell surt per primera vegada documentat en una lletra de batalla. Joanot Martorell provocava molts enfrontaments. N’hi ha quatre de molt famosos.
L’any 1437 contra Joan de Montpalau. El seu cosí, era una qüestió d'honor, ja que aquest havia promès el seu casament amb la seva germana Damiata i no ho va complir. En aquest enfrontament, Joanot Martorell va fer que el rei d'Anglaterra fes de jutge, finalment, s’arreglà quan Joan de Montpalau va pagar una quantitat considerable de diners a Damiata.
L’any 1442 contra Jaume Ripoll
pel sol fet d'entrenar-se amb un bon cavaller.
L’any 1442 contra Felip Boil
a causa d'un testimoni gràfic.
Des de l'any 1442 fins l'any 1450 contra Don Gonzalo de Budixa.
Cap dels quatre enfrontaments va comportar grans guerres. Darrere d'aquest personatge tant bregós, també hi havia un amant de la literatura. Martorell escrivia sovint lletres de batalla contra gent. Cal destacar que Joanot Martorell va viatjar molt, sobretot a Anglaterra, on va conèixer la vida cortesana i molts cavallers de l'època. També va conèixer molts llibres que més endavant seran la seva font d'inspiració. També anà a Portugal on va conèixer l'infant Ferran fill del rei de Portugal, al qual li dedica la seva novel·la Tirant lo Blanc. L’any 1454 viatjà a Nàpols per ajudar a Alfons el Magnànim.. El 2 de gener de 1460 va començar a escriure Tirant lo Blanc, morí sense acabar la novel·la l'any 1468 a València sense descendència. Només va escriure aquesta obra, rica i complexa, insòlita i diferent i és per això que el seu nom està entre els millors autors de la literatura catalana i universal. Però en ser escrita en català no va tenir una magnitud tan gran com en Cervantes perquè el català era bastant minoritari. L’obra té 487 capítols i més de 800 pàgines on s’explica la història d'un cavaller anomenat Tirant. Els manuscrits de l'obra van ser heretats per Martí Joan de Galva que acabà la novel·la i la portà a la impremta. Martí Joan morí sis mesos abans de la publicació de l'obra a l'any 1490. Els manuscrits reals estan amagats per València.

SEGUEIX LLEGINT

24 de octubre de 2008

L'ARIADNA RUBIO GUANYA EL SEGON PREMI DE PINTURA RÀPIDA A L'APLEC DE SANT CRISTÒFOL

Concurs de pintura ràpida de l’aplec de Sant Cristòfol.
L’Ariadna Rubio guanya el segon premi al concurs de pintura ràpida de l’aplec de Sant Cristòfol:
El 12 d’octubre de 2008 al concurs de pintura ràpida de l’aplec de Sant Cristòfol, l’Ariadna Rubio de 3r Eso, a la categoria de joves fins a vint anys, va guanyar el segon premi.
El seu quadre està pintat a l’oli sobre tela, amb un estil figuratiu. Fa servir tons càlids pels diferents colors de la terra.
(La Salle Cassà)

SEGUEIX LLEGINT

23 de octubre de 2008

ACETAT SÒDIC

Acetat de sodi
L'acetat de sodi, (també anomenat, etanoat de sodi) és la sal de sodi de l'àcid acétic. És un producte químic econòmic produït en quantitats industrials per a una àmplia gamma d'ús.
Aplicacions: L'acetat de sodi és utilitzat en la indústria tèxtil per a neutralitzar els corrents residuals d'àcid sulfúric, i com fotorresistent quan s'usen colorants de anilina. També s'usa com agent d'adobat en l'adobat amb crom, i ajuda a alentir la vulcanización del cloropreno (2-clor-1,3-butadieno) en la producció sintètica de cautxú. És el compost químic que dóna sabor a les patates fregides. Se sol afegir als aliments com conservant; en aquest cas s'anomena com diacetat de sodi i s'etiqueta com I262 . Com base conjugada d'un àcid feble, una dissolució de acetat de sodi i àcid acétic pot actuar com dissolució tampó per a mantenir relativament constant el pH. Això és especialment útil en bioquímica, on les reaccions depenen del pH. També s'utilitza en les borses tèrmiques autoactivables ("gel calent"). Quan s'escalfen cristalls de acetat de sodi trihidratado (punt de fusió 58 ºC) al voltant de 100 ºC, aquests es fonen. Si es refreda després d'aquest procés, s'obté una dissolució supersaturada de acetat de sodi en aigua. Aquesta dissolució és capaç de superefredar-se a temperatura ambient, és a dir, per sota del seu punt de fusió, sense formar cristalls. Pressionant en un disc metàl·lic de l'interior de la borsa , es forma un centre de nucliació que causa la cristal·lització de la dissolució en acetat de sodi sòlid. El procés de cristal·lització (formació d'enllaços) és exotèrmic, emetent calor. La calor latent de fusió és de 264-289 KJ/kg.

Síntesi: L'acetat de sodi és molt econòmic, i és comunament comprat als distribuïdors de productes químics, en comptes de ser sintetitzat en el laboratori. És algunes vegades produït en el laboratori experimentalment per la reacció de l'àcid acético amb Carbonat de sodi, Bicarbonat de sodi, o Hidròxid de sodi per a nomenar unes poques bases que contenen Sodi. CH3–COOH + Na+%[HCO3]– → CH3–COO– Na+ + H2O + CO2 Aquesta és una reacció coneguda com "bombolleig" entre el Bicarbonat de sodi i el Vinagre. 84 grams de Bicarbonat de sodi reaccionen amb 750 g de 8% vinagre per a fer 82 g de Acetato de sodi en solució. Per la posterior evaporació de l'aigua, un pot obtenir una solució mes o menys pur de Acetato de sodi o els seus cristalls.


PRÀCTICA: Aquest video ens mostra la pràctica de com manipular l'acetat sòdic i quines són les seves reaccions. Realment espectacular segons el meu punt de vista.







Aqui tens una petita pràctica!

SEGUEIX LLEGINT

21 de octubre de 2008

LITERATURA

Recordamos que mañana hay examen de literatura. Aquí tienes algunos apuntes para estudiar:

LOS GÉNEROS Y SU CLASIFICACIÓN

El género ético comprende las obras en que el autor muestra los hechos y acciones de los personajes en forma narrada. Podem encontrar estas diferentes formas de género épico:

LA EPOPEYA
Se narran hechos eroicos ligados al orígen y a las creencias de una cultura o una dinastía. Es el caso de la Ilíada y la odisea de Homero.

EL CONTAR DE GESTA
Es un poema medieval en el que se cuentan los hechos bélicos de un héroe histórico. Los grandes cantares de gesta, como el poema de Miocid, dieron lugar a una forma posterior: el romance. El romance es un poema formado por una serie de versos octosílabos con rima asonante en los versos pares.

EL POEMA ÉPICO
Se denomina así al poema heroico que surje a partir del renacimiento. Puede tratar sobre hechos fictícios.

LA NOVELA
La traducción literaria diferencía una novela idealista, cuyos personajes no evolucionan. Y una novela realista, en la que el carácter y el comportamiento de los personajes sufren un canvio a lo largo de la trama. La novela realista surje en la literatura castellana con la novela picaresca y, en mayor medida, con el Quijote.

EL CUENTO
Se trata de un relato de breve extensión que obedece a un esquema narrativo sencillo. Sus raíces se encuentran en el folklore.


EL GÉNERO LÍRICO: En el género lírico se expresa el mundo subjetivo del autor, su voz, con la intención de trasladar al lector sus emociones de una forma individualizada. Las formas de la lírica son:
-La oda
-El soneto
-La égloga
-La elegía

EL GÉNERO DRAMÁTICO: La finalidad del género dramático es la representación en un escenario. Y en consecuencia, el texto dramático es, solo una parte de esta expresión artística.

LA TRAGEDIA
Se caracteriza por un final desdichado. Sus personajes son seres nobles y heroicos que se enfrentan al destino e interpretan un conflicto.

LA COMEDIA
Es un género que ofrece hechos cómicos y trágicos, y personajes tanto elevados como humildes.

El teatro ha tenido otras formas menores como: sinete/entremés/auto sacramental.


EL GÉNERO DIDÁCTICO: El género didáctico tiene como finalidad la enseñanza o la divulgación de ideas utilizando los recusos propios de la lengua literária.

EL ENSAYO
Es una obra extensa en la que el autor expone sus ideas acerca de una tema determinado.

EL DIÁLOGO
Es un género clásico en el que las ideas del autor se exponen mediante el debate entre varios personajes.

TROPOS: Son recursos que afectan a una sola palabra. Los principales son:

METÀFORA
Se basa en la identificación entre dos realidades, de modo que podemos aplicar a una el nombre de la otra.


SINECDOQUE
Consiste en la sustitución del todo por la parte o vicevesa.

- se refiere a los hijos.

METONIMIA
Se trata de la sustitución de un término por otro con el que guarda una relación de causa-efecto o de continente-contenido.

Causa por efecto:
Carecer de pan (carecer de trabajo).

Continente por contenido:
Fumar una pipa

HIPÉRBOLE
Es una exajeración:
Y moví los montes para verte.

IRONÍA
Consiste en decir lo contrario de lo que se quiere expressar. Haciendo evidente por el contexto el sentido humorístico de la afirmación.

La política es muy divertida.


LAS FIGURAS DE DICCIÓN: Las figuras de dicción se basan en la especial colocación de las palabras (en;'la frase o en el verso), de mod0 que si se altera el' orden desaparece la figura. Pueden lograrse por varios medios, según se aprecia en este cuadro sinóptico:

ALITERACIÓN
Se produce cuando se repite un fonema o un grupo de fonemas:

<...A Polifemo, horror de aquella sierra, bárbara choza es, albergue umbrío, y redil espacioso donde encierra
cuando las cumbres ásperas cabrio>
PEONASMO
Se produce al añadir términos que refuerzan innecesariamente una expresión.

ANÁFORA
Es la repetición de una o varias palabras en posición inicial de una frase o verso:
POLISÍNDETON
Consiste en la coordinación de varios elementos lingüísticos mediante abundantes y reiteradas conjunciones:
EPÍTETO
Es un adjetivo que denota una cualidad innecesaria al objeto enunciado.

ASÍNDETON
Es lo contrario de polisíndeton. Consiste en suprimir la conjunción copulativa en contextos en los que debería aparecer:

HIPÉRBATON
Consiste en la variación del orden sintáctico habitual:
COMPARACIÓN
Consiste en relacionar un termino real con otro imaginario con el que guarda una semejanza, los elementos mas utilizados son Cual, Como...
PERSONIFICACIÓN
Consiste en atribuir propiedades a realidades del mundo natural.

FIGURAS DE PENSAMIENTO: Las figuras de pensamiento son recursos que afectan al contenido. Las principales son: El apóstrofe i el oxímoron.

APÓSTROFE
Es un llamamiento del autor a un ser o a un objeto.

<¡Oh luna!> <¡Cuanto abril!>

OXÍMORON
Consiste en relacionar dos elementos incompatibles por su significado.

<¡Pena alegre!>
Crees que podrás sacar buena nota??? AQUI TIENES ALGUNOS EJERCICIOS.

SEGUEIX LLEGINT

19 de octubre de 2008

LOS RECURSOS LITERARIOS

TROPOS

METÁFORA
Es la transferencia de significado entre dos palabras (una real y la otra imaginario). La metáfora impura es por ej. Cabellos de oro (cabellos ter. Real y oro ter. imaginario) y la metáfora pura por ej. Lumbres del cielo (las estrellas se deduce)

SINÉCDOQUE
Consiste en la substitución del todo por la parte biceversa.

METONIMIA
Se trata de la substitución de un termino por otro con el que guarda una relación de causa-efecto, o de continente-contenido.

HIPÉRBOLE
Se produce cuando se altera la realidad de forma exagerada
<Érase un hombre a una nariz pegado...>

IRONÍA
Consiste en expresar lo contrario de lo que se quiere decir


FIGURAS DE DICCIÓN

ALITERACIÓN
Se produce cuando se repite un fonema o un grupo de fonemas
<...A Polifemo, horror de aquella sierra, bárbara choza es, albergue umbrío, y redil espacioso donde encierra cuando las cumbres ásperas cabrio>

PLEONASMO
Se produce al añadir tèrminos que efuerzan innecesariamente una expresión.
"Lo ví con mis propios ojos".

ANÁFORA
Es la repetición de una o varias palabras en posición inicial de una frase o verso:

POLISÍNDETON
Consiste en la coordinación de varios elementos lingüísticos mediante abundantes y reiteradas conjunciones:

EPÍTETO
Consiste en añadir adjetivos que caracterizan al sustantivo para alabar o denostar a alguien o algo.
<¡Oh dulces prendas por mi mal halladas dulces y alegres cuando Dios quería...>

HIPÉRBATON
Consiste en la variación del orden sintáctico habitual:


FIGURAS DE PENSAMIENTO

APÓSTROFE
És un llamamiento del autor a un ser o a un objeto.

OXÍMORON
Consiste en relacionar dos elementos incompatibles por su significado.
" ¡Pena alegre!"

SEGUEIX LLEGINT

17 de octubre de 2008

"Y TU NO ME RALLES; LA DENUNCIA ME LA PASO YO POR EL FORRO"

"Y tú no me ralles; la denuncia me la paso yo por el forro" El pare de la menor agredida a Girona presenta a Fiscalia una còpia d'una conversa en un xat.
VIOLÈNCIA ENTRE MENORS
La menor apallissada al parc de Vista Alegre no s'atreveix a sortir al carrer si no és amb una persona major d'edat. La denúncia, que ja està en mans de Fiscalia, segueix el seu tràmit. El pare de la menor ha presentat una suposada conversa mantinguda entre l'agressora, la seva filla i dues amigues més a través d'un xat com a prova. Ell ha sol·licitat una ordre d'allunyament contra l'agressora.
La nena de 14 anys víctima d'una brutal pallissa al parc de Vista Alegre de Girona no surt de casa seva si no és acompanyada per alguna persona major d'edat. Té por. Mentre, a la Fiscalia de Menors, la denúncia segueix el seu tràmit. El pare de la menor agredida va aportar una nova prova al cas. És una suposada conversa mantiguda en un xat en la qual participen la presumpta agressora, la seva filla i dues amigues més. En el text, al qual ha pogut tenir accés Diari de Girona, l'agressora afirma sentir "pena" per la víctima i assegura que vol pegar a dues amigues més.Aquesta conversa es va produir, segons va comentar el pare de la menor agredida, el divendres 10 d'octubre. Tres dies després de l'agressió. Segons consta en la denúncia, l'agressora va anar cap a la víctima i, sense més, la va començar a bufetejar i a estirar-li els cabells fins que la va tenir a terra. Un cop estirada, i sense deixar d'estirar-li el cabell, li va continuar pegant cops contra el terra i cops de puny a l'esquena. L'informe mèdic adjunt a la denúncia constata diverses rascades en ambdós colzes, lesions al crani, un altre al nas i una contractura a les cervicals.A la conversa gravada pel pare de la víctima, i que està en mans de Fiscalia, s'hi pot llegir com l'agressora afirma sentir "pena" per la víctima i que li va pegar per "equivocació". Tanmateix manifesta que té la intenció de fer el mateix amb dues amigues de la menor. El pare de la víctima ha sol·licitat una ordre d'allunyament contra l'agressora. I és que des del 7 d'octubre té pànic a sortir al carrer. No s'atreveix a fer-ho ni acompanyada de les amigues. "Està baixa de moral", afirma el pare. Sempre que surt va amb una persona major d'edat. Als matins va a una escola de perruqueria i a la tarda, a l'institut on estudia tercer d'ESO.


(Diari de Girona)

SEGUEIX LLEGINT

15 de octubre de 2008

AUSIÀS MARCH

Ausiàs March (Gandía, 1397? - València, 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura catalana.

Biografía
Fill del també cavaller i poeta Pere March, va néixer en Gandía al voltant de 1397 (encara que algunes versions sostenen que va néixer a Benicarló, poble proper a Gandía). De jove va participar en les expedicions que el rei Alfonso V el Magnánimo va realitzar pel mediterrani.

Va ser Senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa, i halconero major d'Alfonso V el Magnánimo. Va Ser armat cavaller en 1419. Va participar en l'expedició d'Alfonso V a Còrsega i Sardenya, i en altres expedicions contra els pirates del Mediterrani. En 1425 es va retirar a les seves possessions valencianes, instal·lant-se en Gandía en 1428. De notar és en aquest període la seva relació personal i literària amb el príncep Carlos de Viana, hereu al tron de Navarra.
A partir dels vint-i-set anys ja no sortiria de la seva terra; primer en Gandía, on administrava les seves propietats; i després a València, on va tenir una vida molt moguda i desordenada. Comença a escriure en 1430. Tres anys més tard, l'infant Juan, Duc de Gandía, confirma els seus privilegis com senyor feudal.


En 1437, als quaranta anys es va casar amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, autor de Tirant ho Blanch. Dos anys més tard Isabel mor i Ausiàs March contreu segones nupcias amb Joana Escorna, qui va morir en 1443. A pesar de mancar de fills legítims en els seus matrimonis se sap de l'existència d'amants i 4 fills naturals.


Ausiàs March va morir el 3 de març de l'any 1459 a València, deixant cinc fills bastardos però cap legítim. Va Ser enterrat en la catedral de València, on encara pot veure's la seva llosa sepulcral, prop de la Porta de la Almoyna.

SEGUEIX LLEGINT

12 de octubre de 2008

ED. VISUAL I PLÀSTICA

Recordem que demà tenim examen de la primera unitat de l'assignatura de Visual i plàstica. Els variats estils pictòrics que s'han d'aprendre són els següents:

El puntilisme: derivat de l'impressionisme (tècnica que consistia en captar un moment fugaç de la naturalesa; aquesta es basava en l'estudi de la llum), la tècnica utilitzada són petites pinzellades en forma de punts. Alguns del seus representants són: Georges Seurat i Paul Signac.
El neoplasticisme: es un moviment d'art abstracte sorgit en les primeres dècades del segle XX. El principal representant del qual va ser el pintor Piet Mondrian. Aquest art es va desenvolupar tant en la pintura com en l'arquitectura. En les obres neoplàstiques predominen les línies perpendiculars sobre les corbes i les obliqües. Normalment aquestes composicions rectilínies apareixen únicament colors primaris i el blanc i el negre.
El rayonnisme: sorgit a Rússia cap al 1913. Els seus creadors buscaven una representació presonal de la llum. Mitjançant esquemes de ratlles creen una atapeïda xarxa. Alguns representants: natalia Gontxarova i Mikhail Larionov.
El suprematisme: és una tendència pictòrica abstracte iniciada pel pintor rus Kasimir Malèvitx cap al 1913. Els elements plàstics són: el triangle, el quadrat, el cercle i la creu.
Mitjançant els colors podem expressar i comunicar d'una manera senzilla nombrosos missatges. Els colors freds produeixen sensacions tranquil·les. Els colors càlids ens transmeten sensacions alegres. Les games de color són eines importants per al desemvolupament del lleguatge plàstic.

El fauvisme: Els pintors fauvistes feien una pintura contruïda a base del contrast de color purs, sense mesclar. Donaven una gran importància a la expressió de la llum. Alguns representants són: Paul Cézanne o Emil Nolde.
Quadres pictòrics que s'han d'aprendre:
-Vista del port de Marsella, Paul Signac
-Port-en-Bessin, entrada al port, Georges Seurat
-Paisatge, Piet Mondrian
-Casa Schoröder, Gerrit Rietveld
-Flors Rayonnistes, Natalia Gontxarova
-Suprematisme, Kasimir Malèvitx
-Sant Tro, Manuel Patinha
-El déu Krishna en lluita contra el dimini Keshi en figura de cavall (relleu hindú)
-Portadora d'ofrenes (procedent d'una tomba egípcia)
-Gal moribund (escultura)
-Madame Matisse, Henri Matisse
-Banyistes, Paul Cézanne
-Públic de Cabaret, Emil Nolde
-Guernica, Picasso

SEGUEIX LLEGINT

11 de octubre de 2008

RESPOSTA A LA CRISIS

Els caps d'Estat i de Govern de l'Eurozona es reuniran aquest diumenge a París per intentar donar una resposta coordinada a la crisi financera, tal com va reclamar ahir el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, al president francès, Nicolas Sarkozy, al qual va traslladar que la sortida de les crisis passa necessàriament per una resposta coordinada de tots i cadascun els països de la zona euro.Ho va fer en l'encontre que tots dos van mantenir ahir a París i en el que li va reclamar que, en la seva condició de president de torn de la UE, convoqui urgentment una reunió dels caps d'Estat i de Govern de l'Eurogrup.En un primer moment, Sarkozy es va limitar a alabar la proposta, que va qualificar d'"interessant, pertinent i útil", però va evitar donar un sí immediat a Zapatero i es va limitar a assenyalar que mantindria "alguns contactes" previs abans d'oferir una resposta definitiva. No va ser fins a última hora de la tarda, quan des d'Itàlia els ministres d'Exteriors d'Espanya i Itàlia, Miguel Ángel Moratinos i Franco Fratini, van confirmar que la reunió tindrà lloc aquest diumenge a la capital francesa.Després de la seva absència de la cimera celebrada dissabte passat a París, a la qual només van acudir els quatre membres europeus del G-8 (França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit), Zapatero va acudir ahir finalment a la capital francesa per trobar-se a l'Elisi amb Sarkozy, a qui va expressar el seu convenciment que l'actual situació econòmica es "solucionarà" però a qui també va advertir que per aconseguir aquest objectiu és "imprescindible la coordinació i la determinació" de tots els països de la zona euro.
(Diari de Girona)

L´Ibex s´enfonsa un 9,14% la major caiguda de la seva història fins als 8.997,7 punts
El pànic i el pessimisme va tornar a apoderar-se avui dels mercats internacionals, els principals indicadors dels quals van registrar retallades històriques, que en el cas de l´Ibex 35 va ser del 9,14%, la major caiguda de la seva història, fins a situar-se en els 8.997,7 punts, el que suposa regressar a nivells d´abril de 2005.Només avui divendres, el sectivo espanyol s´ha deixat 905,2 punts i en el conjunt de la setmana s´ha desplomat més d´un 21%. Des que va començar l´any la borsa espanyola ha perdut el 40,7% del seu valor.L´Ibex va arribar a marcar avui un nivell mínim de 8.835 punts, minuts abans de l´obertura de Wall Street, i finalment no va assolir recuperar el nivell dels 9.000 enters al tancament.Els valors que van registrar caigudes superiors al 10% van ser Iberdrola Renovables (-15,30%), Acciona (-13,05%), Santander (-11,95%), BBVA (-11,37%), Sacyr (-10,78%), Iberdrola (-10,57%) i Criteria (-10,39%).La falta de confiança que les mesures adoptades tinguin efecte en el mercat ha provocat un autèntic daltabaix en els parquets internacionals, que ha dut a algunes autoritats, com el primer ministre Silvio Berlusconi, a plantejar una suspensió temporal dels mercats financers per a atallar la crisi.

SEGUEIX LLEGINT

8 de octubre de 2008

EUROPA POLÍTICA

ELS PAÏSOS EUROPEUS

Europa és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La mar Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.
Clicar el mapa mut per imprimir-lo a mida real
Europa és formada per un conjunt de 50 països, els quals podem classificar segons la seva situació:
-Països del mar Bàltic
-Paísos de l'oceà Atlàntic
-Països del mar Mediterrani
-Països continentals o interiors


Els països del Mar Bàltic:
Suècia --------> Estocolm
Finlàndia -----> Helsinki
Estònia -------> Tallin
Letònia -------> Riga
Lituania ------> Vilnius
Polònia -------> Varsovia
Alemanya ----> Berlín
Dinamarca ---> Copenhaguen

Els països de l'oceà Atlàntic:
Islàndia -------> Reykjavik
Irlanda --------> Dublin
Noruega ------> Oslo
Regne Unit ---> Londres
Països Baixos > Amsterdam
Bèlgica --------> Brussel·les
França ---------> París
Portugal -------> Lisboa

Els països del mar Mediterrani:
Espanya -------> Madrid
Itàlia ----------> Roma
Mònaco -------> Mònaco
Malta ----------> La Valletta
Grècia ---------> Atenes
Turquia --------> Ankara
Xipre -----------> Nicòlsia

Els països del mar Adriàtic:
Eslovènia -----> Ljubiana
Croàcia -------> Zagreb
Bòsnia i Herzegovina > Sarajevo
Montenegro --> Podgorica
Albània -------> Tirana
Països del mar Negre:
Bulgària ------> Sofia
Romania -----> Bucarest
Moldàvia -----> Chisinau
Ucraïna -------> Kíev

Països continentals:
Suïssa --------> Berna
Liechtenstein > Vaduz
Àustria -------> Viena
Hongria ------> Budapest
Rep.Txeca ---> Praga
Eslovàquia ---> Bratislava
Serbia --------> Belgrad
Macedònia ---> Skopje
Bielorússia ---> Minsk
Països petits:
Andorra ------> Andorra la Vella (300 Km²)
Ciutat del Vaticà > C. del vaticà (0,44 Km²)
San Marino --> San Marino (61 Km²)
Mònco --------> Mònaco (2 Km²)
Liechtenstien -> Vaduz (160 Km²)
Luxemburg ---> Luxemburg (3000 Km²)
Malta ---------> La Valletta (316 Km²)

SEGUEIX LLEGINT

6 de octubre de 2008

RAMON LLULL

BREU BIOGRAFIA DE RAMON LLULL

Fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill, va néixer l'any 1232 a Ciutat de Mallorca. Ramon va ser patge del Jaume el Conqueridor quan tenia catorze anys i també va ser preceptor del príncep Jaume, futur rei de Mallorca. Durant la seva joventut va servir com a senescal i majordom. Vivia a la cort i duia una vida alegre i una mica esbojarrada.
Al 1257 es va casar amb Blanca de Picany i va tenir dos fills, Domènec i Magdalena. Cap als trenta anys va tenir quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'aquí la seva vida va canviar radicalment. Va sentir-se cridat per Déu, va deixar la bona vida i es dedicà a convertir els infidels mitjançant la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monestirs.
Va anar a peregrinar per Terra Santa (1265) i un esclau moro li va ensenyar la llengua àrab. Va estudiar llatí, la filosofia musulmana i la filosofia i la teologia cristiana antiga.

Al 1276 aconsegueix fundar el monestir de Miramar a l'illa de Mallorca, on s'ensenyava l'àrab als missioners, així com la manera de convèncer als musulmans.
Viatjà per diversos països d'Europa (Alemanya, França, Itàlia, etc.) i del nord d'Àfrica (Algèria, Ceuta, Tunis, Jerusalem, Egipte, etc.). Visità filòsofs, papes, i reis, i explicà els seus pensaments a la universitat de París.

Va morir al 1325 tornant d'un viatge a Tunis. El seu cos va ser enterrat a l'església de Sant Francesc a Mallorca.

Va escriure més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència (Arbre de sciència, Tractat d'astronomia), d'educació (Blanquerna, que inclou el Llibre de Amic e Amat), de mística (Llibre de contemplació), de gramàtica (Retòrica nova), novel·les (Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties), etc., que va anar traduint a l'àrab, al català i al llatí.

SEGUEIX LLEGINT

5 de octubre de 2008

CORRESPONDÈNCIA COMERCIAL (I)

CORRESPONDÉNCIA COMERCIAL

Una de les matèries optatives és la correspondencia comercial. La correspondència fa referència a la redacció de cartes formals, i per altre banda, el concepte comercial podem dir que són tots els camps relacionats amb el màrqueting, empreses que volen distribuir i vendre el seu producte o volen comunicar algun fet.

En aquest primer apartat tant sols parlarem de la carta comercial: la composició, els seus aspectes, els tipus de cartes...
La carta comercial està considerada un dels mitjans de comunicació més eficaços i de major influència en el món dels negocis.

1. ASPECTES FORMALS

1.1 EL PAPER

El paper cal que el paper sigui adient segons el contingut de la carta (tot dependrà del que vulgui expressar l’empresa). La qualitat del paper ha de ser bona i mai no hem de fer servir papers rugosos ni setinats.
Per que fa a les dimensions, dependran de l’extenció de la carta (Últimament s’utilitza el format DIN A4)

Hi podem identificar tres diferents models o formats de paper que s’utilitzen en la redacció de cartes:

1.1.1: Foli: 320 mm – 220 mm
1.1.2: A-4: 297 mm – 210 mm
1.1.3: Holandès: 280 mm – 220 mm


1.2 LA MÀQUINA

Des de fà molts anys, la màquina d’escriure ha estat l’eina que s’ha utilitzat més per redactar cartes comercials. Actualment s’ha imposat l’electronica donant pas a una nova era, la majoria de cartes es redacten actualment amb ordinador.
Mai no hem d’escriure cartes comercials a mà. Només cartes personals poden ser manuscrites.

La tinta sempre ha de ser de color negre.

1.3 EL SOBRE

Podem destacar els diferents tipus de sobre:

1.3.1: Normal. És un sobre de fora gairebé quadrada.La solapa és triangular. En podem trobar de solapa adhesiva o de tenca mullada.
1.3.2: Americà. Sobre de forma rectangular que pot tenir els dos tipus de solapa esmentats anteriorment.
1.3.3: Sobres amb finestreta: Normalment són de tipus americà i tenen una finerstreta de paper transparent.

En el lloc reservat a les dades del destinatari hem de posar per aquest ordre:

-El nom i cognom del destinatari, o la raó social si es tracta d’una empresa.
-L’adreça, formada pel carrer, la plaça, l’avinguda, etc., i el número de l’edifici i del pis, la lletra, etc.
-La localitat i el districte postal corresponent.
-El país, si es tracte d’un país estranger.

La capçalera del remitent sol estar a la part esquerra a l’envers del sobre o a la solapa del revers.

1.4 DISPOSICIÓ DE L’ESCRIT

Les cartes s’han d’escriure a un o dos espais, depenent de l’extenció de l’escrit.
Cal que deixis una separació entre paràgrafs superior a la que hi hagi entre línies.
Si es necessita més d’un full per escriure la carta mai s’ha d’escriure al revers.
Has de proucurar que quedi prou espai al final de l’escrit per a la signatura.
Has de deixar marge dret i esquerra a l’escrit.
Has d’aconseguir que el marge dret del full quedi totalment justificat.
Has d’evitar retallar el text, fer-hi esmenes o qualsevol altre cosa que li doni mal aspecte.

2. ENCAPÇALAMENT

La capçalera d’una carta és el nom o títol de la persona, de l’empresa o de la corporació que escriu la carta.

La majoria de le sempreses utilitzen un logotip.

2.1 REFERÈNCIES

L’apartat de les referències serveix per al control de la correspondència i per establir la relació entre diverses cartes comercials que facin referència al mateix assumpte.

Consta de dos elements: la referència vostra i la referència nostra. (r/v i r/n)

2.1.1: La referència vostra. Aquest apartat només s’ha d’omplir si escrivim la resposta d’una carta rebuda anteriorment. En aquest cas, s’hi ha d’escriure les sigles o els números que hi havia a l’apartat r/n de la carta anterior.

2.1.2: La referència nostra. Hi ha diferents opcions a l’hora d’escriure les dades en aquest apartat. Depèn, en tot cas, del sistema de control que segueixi l’empresa.

r/n: 1567: Hi figura el número de registre de sortida de la correspondència.
r/v: SQ/sg: SQ són les inicials del nom i del primer cognom del signant de la carta i gp, les de la persona que la transcriu.

2.2 L’ADREÇA INTERIOR

Sota les referències, a l’esquerra del full, s’hi han de posar les dades i l’adreça del destinatari de la carta. S’ha d’escriure igual que en el sobre.

2.3 SALUTACIÓ

La salutació és comparable al que diem quan ens trobem una persona pel carrer. Ha de ser una franse senzilla i breu que expressi atenció i formalitat.

Hi ha diferents maneres de saludar:

Benvolgut/s senyor/s
Senyor/s
Distingit/s senyor/s
Benvolgut/s amic/s

SEGUEIX LLEGINT

CORRESPONDÈNCIA COMERCIAL (II)

CORRESPONDÈNCIA COMERCIAL

3 COS
El cos de la carta és la part més important de la carta comercial, perquè és on exposarem de manera clara i concreta el que volem aconseguir.

El cos de la pàgina està format pels següents elements:

- Introducció
- Desenvolupament
- Conclusió final

3.1 CONSELLS PER A UNA REDACCIÓ CORRECTA

- Aconsegueix que les cartes responguin aquestes preguntes:

Qui?
Què?
Com?
Per què?

3.2 INTRODUCCIÓ DE LA IDEA FONAMENTAL

L’objectiu és influir en l¡interès del lector. Hem d’evitar les expressions molt usades.
El paràgraf d’introducció dependrà del motiu que tinguem per escriure la carta. Pot ser que necessitem demanar informació, que siguem nosaltres els que informem, que efectuem alguna comanda, que reclamem a un client el pagament d’una factura, etc.

3.3 DESEMBOLUPAMENT DE LA IDEA FONAMENTAL

En aquesta part de la carta exposarem de manera clara i concreta els fets i arguments que la motiven.
És aconsellable que tant sols tractem d’un assumpte concret en una carta. En cas de tractar-ne de diferents cal que estiguin relacionats.

3.4 CONCLUSIÓ FINAL

Aquest paràgraf és el que tanca el cos de la carta. Aquí és on hem d’impulsar al lector perquè actuï de la manera que nosaltres volem.

4 CLOENDA

La cloenda d’una carta comercial consta d’aquestes parts:
-Comiat
-Antefirma
-Firma
-Identificació del signant
-Càrrec o títol del signant
-Datació
-Inicials
-Annex

4.1 COMIAT

El comiat s’ha de fer mitjançant una frase senzilla que estigui en consonància amb la salutació inicial.
Exemple:
-Reveu la nostra gratitud
-Agraïm l’atenció que ens heu dedicat i us saludem afectuosament
-Us saludem ben cordialement
-Restem a la vostra disposició per al que considereu convenient
-Reveu una salutació cordial
-Aprofitem l’avinentesa per saludar-vos cordialment
-Esperem les vostres notícies. Atentament
-Ben atentament
-Us saludo amb respecte

4.2 ANTEFIRMA I FIRMA

L’antefirma pot consistir en una referència, escrita a màquina, de l’empresa que envia la carta o de la persona que l’escriu, si no es tracte d’una societat.
Normalment s’avantposa el nom de l’empresa i, a continuació, s’indica el caràcter o autoritat amb què se signa.
Després de l’antefirma, la persona responsable de la carta ha d’escriure a mà la seva signatura o rúbrica, per donar autenticitat i valor a la carta.

4.3 INDENTIFICACIÓ I CÀRREC O TÍTOL DEL SIGNANT

Com que en la majoria de casos les signatures són il·legibles, a sota d’una firma hem d’escriure sempre el nom i cognom del signant.
Immediatament a sota del nom i cognom es menciona, normalment, el càrrec que ocupa en l’empresa la persona signant.
Tots els elements que integren l’assignatura es situen a la part esquerra del full i a sota del comiat.

4.5 DATACIÓ:

Aquest element està format per les dades següents:
-Població
-Dia
-Mes
-Any

4.6 INICIALS D’IDENTIFICACIÓ

Per tal d’identificar les persones que intervenen en la redacció i el mecanografiat d’una carta, hem de posar les seves inicials al costat del marge esquerra del full, a sota de la datació.

Exemple:

LD/jd

LD són les inicials de la persona responsable de la carta, la persona que signa (Laura Domènech)
Jd són les inicials de la persona que mecanografia la carta (Joan Dalmau)


4.7 ANNEX

Sempre que adjuntem alguna cosa a la carta hem d’indentificar-ho mitjançant un annex.

Annex: fra. Núm. 180
Annex: full explicatiu
Annex: catàleg

Mai no inclourem en el mateix sobre un document que no tingui relació amb l’assumpte que s’hagi tractat en la carta.
En les cartes on no afegim cap annex, no hi hem de fer constar aquest apartat.

SEGUEIX LLEGINT

UNA DIADA SOBRE RODES


XXVIII DIADA DEL PEDAL

Un any més s'ha celebrat la mítica Diada del Pedal organitzat per La Salle. Ha estat la seva XXVIII edició i podem dir que tot ha anat sobre rodes. Uns 150 participants s'han reunit a les 10 hores del matí a l'estació del poble per efectuar la instripció i començar a escalfar motors, però no ha estat fins a les deu i mitja que el cotxe patrulla que encapçalava l'aglumeració de petits i grans ciclistes ha donat el tret de sortida.
Primerament s'ha fet una petita volta de "reconeixament" per variats carrers de la vila: Ample, Major, Plaça de la Coma, Barraquetes, Catalunya, Raval i Esports per tornar a agafar la rambla i seguir el camí que ven aviat portaria a tots els participants fins al polígon industrial del poble. Seguidament la gran multitut s'ha dirigit fins al Remei i el circuit ha continuat per diferents paratges i camins del veina d'Esclet i Verneda fins arribar finalment a la Pineda Fosca (lloc on es donava per finalitzada la diada).
Podem dir que ha estat un dia mogut, ja que han estat més de tres hores de trajecte i els més petits ja demanaven prou, però han estat molt bones les imatges i els records que ens ha deixat la trobada cassanenca. I és que era una bona excusa per sortir de casa en família, des de nens de quatre anys fins a persones de més de cinquanta. També cal destacar que no hi ha hagut cap accident greu, no més que dos caigudes sense consequéncies, ja que tantes persones en un radi tant limitat...
En fi, la gent ha quedat amb un bon gust de boca, i això, al cap i a la fi, és el que realment conta, no trobeu?
Un cop arribat a la Pineda, hi ha hagut servei d'avituallament per tots els participants i els més menuts s'han pogut esplaiar després de soportar durant una bona estona el gran sol, que un dia més, picava de valent.
PD: El germà director feia de cotxe escombra.

SEGUEIX LLEGINT

3 de octubre de 2008

HA ARRIBAT L'HORA DE LA VERITAT

Benvolunguts alumnes,

Aquest any, ja ens hem de decidir pel futur, és a dir, ha arribat el moment de la veritat. Com ja s'ha comentat a classe hem de fer un pas més; hem d'elegir què ens interessa practicar i aprendre de cara una propera, o per altres, no tant propera iniciació al mon laboral. Ens hem de decidir si avancem cap a la branca "científico-tecnològica" o anem cap a "lletres". La elecció no es fàcil si no tens un futur clar i definit. Primer ens hem de fer la pregunta de: Què volem ser de grans? Llavors sabrem cap a quina opció decantar-nos. Per facilitar l'entesa posaré un exemple: a la branca científica hi treballaràs intensament les matemàtiques, la tecnologia, química, ciéncies socials, arts... , per altre banda cap a la branca de lletres hi treballàs intensament: llengües i altres relacionades amb aquestes. Però tranquils, la majoria de classes seràn com ara.

Perquè ho entenguis més bé et posarem aquesta taula:


Matèries comunes o obligatòries: Llengua catalana, llengua castellana, llengua estrangera, matemàtiques, ciéncies socials, educació ètico-cívica, educació física, progecte de recerca, religió, tutoria i materies optatives.


Matèries optatives: Biologia i geologia, educació visual i plàstica, física i química. informàtica, llatí, música, segona llengua estrangera i tecnologia.


Durant el llarg del quart curs de la ESO hauràs de triar tres matèries optatives al llarg del curs (les quals seran diferents segons allà on et decantis)


Aquí et deixem una llarga llista de carreres que podràs fer i aixis decidir-te:


Carreres Universitàries a Espanya Part I -

Llistat de Carreres Universitàries:

Part I: Llistat de carreres Universitàries



- Arquitecte Tècnic
- Diplomat de la Marina Civil
- Diplomat en Biblioteconomia i Documentació
- Diplomat en Ciències Empresarials
- Diplomat en Educació Social
- Diplomat en Infermeria
- Diplomat en Estadística
- Diplomat en Estudis Empresarials
- Diplomat en Fisioteràpia
- Diplomat en Gestió I Administració Pública
- Diplomat en Logopèdia
- Diplomat en Màquines Navals
- Diplomat en Navegació Marítima
- Diplomat en Nutrició Humana i Dietètica
- Diplomat en Òptica i Optometria
- Diplomat en Podologia
- Diplomat en Radioelectrónica Naval
- Diplomat en Relacions Laborals
- Diplomat en Teràpia Ocupacional
- Diplomat en Treball Social
- Diplomat en Turisme
- Graduat Social

Part II - Llistat de Carreres Universitàries

- Enginyer Aeronàutic
- Enginyer Agrònom
- Enginyer de Camins, Canales i Ports
- Enginyer de Materials
- Enginyer de Mines
- Enginyer de Forests
- Enginyer d'Organització Industrial
- Enginyer de Telecomunicació
- Enginyer en Automàtica i Electrònica Industrial
- Enginyer en Electrònica Enginyer en Geodèsia i Cartografia
- Enginyer en Informàtica
- Enginyer Geologia
- Enginyer Industrial
- Enginyer Naval
- Enginyer Naval i Oceànic
- Enginyer Químic
- Enginyer Tècnic Aeronàutic
- Enginyer Tècnic Agrícola, Especialitat en Explotacions Agropecuàries
- Enginyer Tècnic Agrícola, Especialitat en Hortofruticultura i Jardineria
- Enginyer Tècnic Agrícola, Especialitat en Indústries Agràries i Alimentàries
- Enginyer Tècnic Agrícola, Especialitat en Mecanització i Construccions Rurals
- Enginyer Tècnic de Mines
- Enginyer Tècnic de Mines, Especialitat en Explotació de Mines
- Enginyer Tècnic de Mines, Especialitat en Instal·lacions Electromecàniques
- Mineres
- Enginyer Tècnic de Mines, Especialitat en Mineralurgia i Metal·lúrgi
- Enginyer Tècnic de Mines, Especialitat en Recursos Energètics, Combustibles i
- Explosius
- Enginyer Tècnic de Mines, Especialitat en Sondejos i Prospeccions Mineres
- Enginyer Tècnic d'Obres Públiques
- Enginyer Tècnic d'Obres Públiques, Especialitat en Construccions Civils
- Enginyer Tècnic d'Obres Públiques, Especialitat en Hidrologia
- Enginyer Tècnic d'Obres Públiques, Especialitat en Transports i Serveis
- Urbans
- Enginyer Tècnic de Telecomunicació, Especialitat en Sistemes de
- Telecomunicació
- Enginyer Tècnic de Telecomunicació, Especialitat en Sistemes Electrònics
- Enginyer Tècnic de Telecomunicació, Especialitat en So i Imatge
- Enginyer Tècnic de Telecomunicació, Especialitat en Telemàtica
- Enginyer Tècnic en Disseny Industrial
- Enginyer Tècnic en Informàtica de Gestió
- Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes
- Enginyer Tècnic en Topografia
- Enginyer Tècnic Forestal
- Enginyer Tècnic Forestal, Especialitat en Explotacions Forestals
- Enginyer Tècnic Forestal, Especialitat en Indústries Forestals
- Enginyer Tècnic Industrial
- Enginyer Tècnic Industrial, Especialitat en Electricitat
- Enginyer Tècnic Industrial, Especialitat en Electrònica Industrial
- Enginyer Tècnic Industrial, Especialitat en Mecànica
- Enginyer Tècnic Industrial, Especialitat en Química Industrial
- Enginyer Tècnic Industrial, Especialitat Tèxtil
- Enginyer Tècnic Naval
- Enginyer Tècnic Naval, Especialitat en Estructures Marines
- Enginyer Tècnic Naval, Especialitat en Propulsió i Serveis del Buc

Part III - Llistat de Carreres Universitàries

- Llicenciat en Administració i Adreça d'Empreses
- Llicenciat en Antropologia Social i Cultural
- Llicenciat en Belles Arts
- Llicenciat en Biologia
- Llicenciat en Bioquímica
- Llicenciat en Ciència i Tecnologia dels Aliments
- Llicenciat en Ciències Actuarials i Financeres
- Llicenciat en Ciències Ambientals
- Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport
- Llicenciat en Ciències de la Informació
- Llicenciat en Ciències del Mar
- Llicenciat en Ciències del Treball
- Llicenciat en Ciències Econòmiques
- Llicenciat en Ciències Empresarials
- Llicenciat en Ciències Físiques
- Llicenciat en Ciències Geològiques
- Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració
- Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia
- Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia, Secció Ciències Polítiques
- Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia, Secció Sociologia
- Llicenciat en Ciències Químiques
- Llicenciat en Ciències i Tècniques Estadístiques
- Llicenciat en Ciències, Secció de Físiques
- Llicenciat en Ciències, Secció de Geològiques
- Llicenciat en Ciències, Secció de Matemàtiques
- Llicenciat en Comunicació Audiovisual
- Llicenciat en Dret
- Llicenciat en Dret (Pla Hispà-Francès)
- Llicenciat en Documentació
- Llicenciat en Economia
- Llicenciat en Educació Física
- Llicenciat en Enologia
- Llicenciat en Farmàcia
- Llicenciat en Filologia Alemanya
- Llicenciat en Filologia Àrab
- Llicenciat en Filologia Catalana
- Llicenciat en Filologia Clàssica
- Llicenciat en Filologia Eslava
- Llicenciat en Filologia Francesa
- Llicenciat en Filologia Gallega
- Llicenciat en Filologia Hebrea
- Llicenciat en Filologia Hispànica
- Llicenciat en Filologia Anglesa
- Llicenciat en Filologia Italiana
- Llicenciat en Filologia Portuguesa
- Llicenciat en Filologia Romànica
- Llicenciat en Filologia Basca
- Llicenciat en Filosofia
- Llicenciat en Física
- Llicenciat en Geografia
- Llicenciat en Geografia i Història
- Llicenciat en Geologia
- Llicenciat en Història
- Llicenciat en Història de l'Art
- Llicenciat en Història i Ciències de la Música
- Llicenciat en Humanitats
- Llicenciat en Investigació i Tècniques de Mercat
- Llicenciat en Lingüística
- Llicenciat en Màquines Navals
- Llicenciat en Matemàtiques
- Llicenciat en Medicina
- Llicenciat en Medicina i Cirurgia
- Llicenciat en Nàutica i Transport Marítim
- Llicenciat en Odontologia
- Llicenciat en Pedagogia
- Llicenciat en Periodisme
- Llicenciat en Psicologia
- Llicenciat en Psicopedagogia
- Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques
- Llicenciat en Química
- Llicenciat en Radioelectrónica Naval
- Llicenciat en Sociologia
- Llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
- Llicenciat en Traducció i Interpretació
- Llicenciat en Veterinària

Part IV - Llistat de Carreres Universitàries

- Mestre-Especialitat d'Audició i Llenguatge
- Mestre-Especialitat d'Educació Especial
- Mestre-Especialitat d'Educació Física
- Mestre-Especialitat d'Educació Infantil Mestre-Especialitat d'Educació Musical
- Mestre-Especialitat d'Educació Musical Mestre-Especialitat d'Educació Primària
- Mestre-Especialitat de Llengua Estrangera


SEGUEIX LLEGINT