31 de octubre de 2008
LA CASTANYADA
L'APARELL CIRCULATORI HUMÀ
2. La sang. Està formada per un líquid denominat plasma sanguini i per diversos tipus d'elements cel·lulars: els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes.
Plasma: El plasma està format bàsicament per aigua i per determinades substàncies disoltes (sals minerals, glucosa, lípids i proteïnes). El plasma sense proteïnes es denomina sèrum sanguini.
Glòbuls vermells: Els glòbuls vermells o eritròcits són cèl·lules sense nucli i plenes d'hemoglobina, que és una proteïna capaç de captar i alliberar oxigen.
Glòbuls blancs: Els glòbuls blancs o leucòcits poden tenir funció fagocítica (neutròfils, eosinòfils, i monòcits), generadora d'anticossos (limfòcits) o productora de vasodilatadors (basòfils).
Plaquetes: Les plaquetes són fragments de citoplasma que contenen una substància que inicia la coagulació de la sang.
3. Els vasos sanguinis: Es diferencien tres tipus denominats artèries, venes i capil·lars sanguinis.
Artèries: Són els vasos que duen sang des del cor a altres parts del cos. Són elàstiques gràcies a tenir una gruixuda capa muscular intermèdia. Totes elles, menys l'artèria pulmonar, duen sang rica en oxigen.
Venes: Són els vasos que duen sang cap al cor. Són molt poc elàstiques, pel que precisen tenir unes vàlvules internes per a evitar el retorn de la sang. Totes elles, menys la vena pulmonar, condueixen sang pobra en oxigen.
Capil·lars sanguinis: Són uns vasos extremadament prims que uneixen el final de les artèries amb el principi de les venes. Les seves parets són tan primes que permeten l'intercanvi de gasos en els pulmons, l'entrada de nutrients en l'intestí i la sortida dels productes de excreció en els ronyons.
5. El funcionament de l'aparell circulatori sanguini: Bàsicament depend del funcionament del cor. El cor humà presenta quatre càmeres: dos que reben sang, les aurícules, i dues que expulsen sang, els ventricles. Entre l'aurícula i el ventricle esquerres està la vàlvula mitral, i entre l'aurícula i el ventricle dret està la vàlvula tricúspide.
El cor funciona com una bomba aspirant-impel·lent. Per a això realitza moviments de relaxació (diàstoles)* seguits de moviments de contracció (sístoles)*. El cicle cardíac (batec) dura 0,8 segons i presenta 3 etapes:
Sístole auricular: Les parets de les aurícules es contreuen, s'obren les vàlvules auriculo-ventriculars (mitral i tricúspide) i la sang passa als ventricles. Aquesta fase dura 0,15 segons.
Sístole ventricular. Les parets dels ventricles es contreuen i la sang del ventricle esquerre pansa a l'artèria aorta, cap a la resta del cos, i la del ventricle dret passa a l'artèria pulmonar cap als pulmons. Aquesta fase dura 0,3 segons.
6. Principals artèries i venes de l'aparell circulatori sanguini: Les principals venes són les venes pulmonars que porten sang procedent dels pulmons a l'aurícula esquerra, i la vena cava (superior e inferior) que porta sang de la resta del cor a l'aurícula dreta. Les principals artèries són l'artèria pulmonar que des del ventricle dret porta sang als pulmons i l'artèria aorta que des del ventricle esquerre porta sang a la resta del cos.
7. El sistema limfàtic: Està constituït pels vasos limfàtics i pels ganglis limfàtics. El líquid que conté es denomina limfa. Els vasos limfàtics són cecs, és a dir no tenen sortida. Per les seves parets absorbeixen part del líquid intersticial i ho condueixen als vasos sanguinis.
El sistema limfàtic realitza tres funcions:
-Retornar a la sang una gran part del plasma que, a causa de la pressió, ha sortit dels capil·lars sanguinis.
-Transportar els greixos absorbits en l'intestí evitant així que arribin massa concentrades al cor.
-Produir anticossos. En els ganglis limfàtics es generen limfòcits, els quals produeixen anticossos. Els principals ganglis limfàtics es troben el coll, aixelles i engonals. La seva inflamació és símptoma de patir una infecció.
8. Les malalties de l'aparell circulatori humà: Les principals són:
Aterosclerosi: És el dipòsit de plaques de colesterol a l'interior de les artèries.
Arteriosclerosi: Enduriment de les parets de les artèries a causa de l'edat.
Trombosi: Obstrucció d'un vas generalment a causa de un coàgul de sang que s'ha format al trencar-se les plaquetes a causa de fregar amb els dipòsits de colesterol que hi ha a l'interior de les artèries.
Angina de pit: Dolor en el pit motivat per una forta contracció del cor al no rebre suficient oxigen generalment a causa de l'obstrucció de l'artèria coronària.
Infart de miocardi: Malaltia que presenta els mateixos símptomes i causes que l'angina de pit però que al durar hores, provoca la destrucció d'una part del cor i, si afecta a tot ell, la mort de l'individu.
Buf cardíac: Insuficiència cardíaca deguda a un buidatge inadequat del cor.
Taquicàrdia: Freqüència cardíaca superior a 100 batecs per minut.
Hipertensió: És un augment crònic de la pressió arterial.
Leucèmia o càncer de sang: És una proliferació anormal dels glòbuls blancs.
29 de octubre de 2008
DEMÀ: JORNADA LÚDICA DE LA CASTENYADA
L'ORIGEN DE LA CASTANYADA
Cada any celebrem la festa de la Castanyada, amb els panellets, les castanyes, la cada vegada més present festa de Halloween, i el cada vegada més oblidat Dia de Tots Sants.
Però sabem el per què d’aquesta antiga tradició?
Aquí us en fem cinc cèntims i us donem alguns enllaços per als que hi estigueu més interessats…
La festa de la Castanyada segurament té el seu orígen en l’àpat o ressopó que es feia la nit de Tots Sants. En general les castanyes, els fruits secs i el vi bo eren els protagonistes d’aquestes celebracions de tardor que, en el seu orígen, representaven l’anunci de l’imminent arribada del fred i del mal temps.
El costum de menjar les castanyes torrades i cuites tal i com les coneixem avui en dia, es va començar a generalitzar a finals dels segle XVIII, i a poc a poc es va anar estenent i fent-se popular fins a convertir-se en una imatge que anunciava l’hivern.
A finals d’octubre apareixien les castanyeres amb tots els seus estris peculiars i amb les faldilles amples i el davantal tan característics, i durant tot el mes de novembre i part del desembre proveïen de castanyes i moniatos calents a la gent per ajudar a fer passar el fred hivernal.
28 de octubre de 2008
PERILLA LA CASTENYADA?
Pel que fà demà, al dematí, les temperatures devallaran uns tres graus i encara tindrem ràfegas de tramuntana que amb prou feines superaran els 30 Km/h. L'índex de probabilitat de pluja disminuiran i se situaran al 65%. El dia serà humit i fred. Finalment el dijous serà un dia molt fred, i les temperatures mínimes arribaran als 3 graus positus. La probabilitat de precipitació serà del 50% i el vent farà acte de presència fins a la tarda. A la tarda les corrents de vent seran més fortes i podràn superar els 30 Km/h.
26 de octubre de 2008
JOANOT MARTORELL
La seva naixença se situa entre el 1405 i el 1410 a la ciutat de València segons l'historiador Jaume Chiner, en el si del llinatge dels Martorell, una família de la mitjana noblesa originària de Gandia, però establerta a València des de 1400.
De Joanot Martorell, que era cunyat d'Ausiàs March, es coneixen força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller vigorós de vida agitada.
L’any 1442 contra Jaume Ripoll pel sol fet d'entrenar-se amb un bon cavaller.
L’any 1442 contra Felip Boil a causa d'un testimoni gràfic.
Des de l'any 1442 fins l'any 1450 contra Don Gonzalo de Budixa.
24 de octubre de 2008
L'ARIADNA RUBIO GUANYA EL SEGON PREMI DE PINTURA RÀPIDA A L'APLEC DE SANT CRISTÒFOL
L’Ariadna Rubio guanya el segon premi al concurs de pintura ràpida de l’aplec de Sant Cristòfol: El 12 d’octubre de 2008 al concurs de pintura ràpida de l’aplec de Sant Cristòfol, l’Ariadna Rubio de 3r Eso, a la categoria de joves fins a vint anys, va guanyar el segon premi.
El seu quadre està pintat a l’oli sobre tela, amb un estil figuratiu. Fa servir tons càlids pels diferents colors de la terra.
23 de octubre de 2008
ACETAT SÒDIC
Síntesi: L'acetat de sodi és molt econòmic, i és comunament comprat als distribuïdors de productes químics, en comptes de ser sintetitzat en el laboratori. És algunes vegades produït en el laboratori experimentalment per la reacció de l'àcid acético amb Carbonat de sodi, Bicarbonat de sodi, o Hidròxid de sodi per a nomenar unes poques bases que contenen Sodi. CH3–COOH + Na+%[HCO3]– → CH3–COO– Na+ + H2O + CO2 Aquesta és una reacció coneguda com "bombolleig" entre el Bicarbonat de sodi i el Vinagre. 84 grams de Bicarbonat de sodi reaccionen amb 750 g de 8% vinagre per a fer 82 g de Acetato de sodi en solució. Per la posterior evaporació de l'aigua, un pot obtenir una solució mes o menys pur de Acetato de sodi o els seus cristalls.
PRÀCTICA: Aquest video ens mostra la pràctica de com manipular l'acetat sòdic i quines són les seves reaccions. Realment espectacular segons el meu punt de vista.
Aqui tens una petita pràctica!
21 de octubre de 2008
LITERATURA
Carecer de pan (carecer de trabajo).
Fumar una pipa
cuando las cumbres ásperas cabrio>
Es la repetición de una o varias palabras en posición inicial de una frase o verso:
Consiste en la coordinación de varios elementos lingüísticos mediante abundantes y reiteradas conjunciones:
Es un adjetivo que denota una cualidad innecesaria al objeto enunciado.
Es lo contrario de polisíndeton. Consiste en suprimir la conjunción copulativa en contextos en los que debería aparecer:
HIPÉRBATON
Consiste en la variación del orden sintáctico habitual:
Consiste en relacionar un termino real con otro imaginario con el que guarda una semejanza, los elementos mas utilizados son Cual, Como...
Consiste en atribuir propiedades a realidades del mundo natural.
19 de octubre de 2008
LOS RECURSOS LITERARIOS
METÁFORA
Es la transferencia de significado entre dos palabras (una real y la otra imaginario). La metáfora impura es por ej. Cabellos de oro (cabellos ter. Real y oro ter. imaginario) y la metáfora pura por ej. Lumbres del cielo (las estrellas se deduce)
SINÉCDOQUE
Consiste en la substitución del todo por la parte biceversa.
Se trata de la substitución de un termino por otro con el que guarda una relación de causa-efecto, o de continente-contenido.
HIPÉRBOLE
Se produce cuando se altera la realidad de forma exagerada
<Érase un hombre a una nariz pegado...>
IRONÍA
Consiste en expresar lo contrario de lo que se quiere decir
Se produce cuando se repite un fonema o un grupo de fonemas
<...A Polifemo, horror de aquella sierra, bárbara choza es, albergue umbrío, y redil espacioso donde encierra cuando las cumbres ásperas cabrio>
PLEONASMO
Se produce al añadir tèrminos que efuerzan innecesariamente una expresión.
"Lo ví con mis propios ojos".
ANÁFORA
Es la repetición de una o varias palabras en posición inicial de una frase o verso:
POLISÍNDETON
Consiste en la coordinación de varios elementos lingüísticos mediante abundantes y reiteradas conjunciones:
EPÍTETO
Consiste en añadir adjetivos que caracterizan al sustantivo para alabar o denostar a alguien o algo.
<¡Oh dulces prendas por mi mal halladas dulces y alegres cuando Dios quería...>
HIPÉRBATON
Consiste en la variación del orden sintáctico habitual:
FIGURAS DE PENSAMIENTO
APÓSTROFE
És un llamamiento del autor a un ser o a un objeto.
OXÍMORON
Consiste en relacionar dos elementos incompatibles por su significado.
" ¡Pena alegre!"
17 de octubre de 2008
"Y TU NO ME RALLES; LA DENUNCIA ME LA PASO YO POR EL FORRO"
La nena de 14 anys víctima d'una brutal pallissa al parc de Vista Alegre de Girona no surt de casa seva si no és acompanyada per alguna persona major d'edat. Té por. Mentre, a la Fiscalia de Menors, la denúncia segueix el seu tràmit. El pare de la menor agredida va aportar una nova prova al cas. És una suposada conversa mantiguda en un xat en la qual participen la presumpta agressora, la seva filla i dues amigues més. En el text, al qual ha pogut tenir accés Diari de Girona, l'agressora afirma sentir "pena" per la víctima i assegura que vol pegar a dues amigues més.Aquesta conversa es va produir, segons va comentar el pare de la menor agredida, el divendres 10 d'octubre. Tres dies després de l'agressió. Segons consta en la denúncia, l'agressora va anar cap a la víctima i, sense més, la va començar a bufetejar i a estirar-li els cabells fins que la va tenir a terra. Un cop estirada, i sense deixar d'estirar-li el cabell, li va continuar pegant cops contra el terra i cops de puny a l'esquena. L'informe mèdic adjunt a la denúncia constata diverses rascades en ambdós colzes, lesions al crani, un altre al nas i una contractura a les cervicals.A la conversa gravada pel pare de la víctima, i que està en mans de Fiscalia, s'hi pot llegir com l'agressora afirma sentir "pena" per la víctima i que li va pegar per "equivocació". Tanmateix manifesta que té la intenció de fer el mateix amb dues amigues de la menor. El pare de la víctima ha sol·licitat una ordre d'allunyament contra l'agressora. I és que des del 7 d'octubre té pànic a sortir al carrer. No s'atreveix a fer-ho ni acompanyada de les amigues. "Està baixa de moral", afirma el pare. Sempre que surt va amb una persona major d'edat. Als matins va a una escola de perruqueria i a la tarda, a l'institut on estudia tercer d'ESO.
15 de octubre de 2008
AUSIÀS MARCH
Va ser Senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa, i halconero major d'Alfonso V el Magnánimo. Va Ser armat cavaller en 1419. Va participar en l'expedició d'Alfonso V a Còrsega i Sardenya, i en altres expedicions contra els pirates del Mediterrani. En 1425 es va retirar a les seves possessions valencianes, instal·lant-se en Gandía en 1428. De notar és en aquest període la seva relació personal i literària amb el príncep Carlos de Viana, hereu al tron de Navarra.
A partir dels vint-i-set anys ja no sortiria de la seva terra; primer en Gandía, on administrava les seves propietats; i després a València, on va tenir una vida molt moguda i desordenada. Comença a escriure en 1430. Tres anys més tard, l'infant Juan, Duc de Gandía, confirma els seus privilegis com senyor feudal.
En 1437, als quaranta anys es va casar amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, autor de Tirant ho Blanch. Dos anys més tard Isabel mor i Ausiàs March contreu segones nupcias amb Joana Escorna, qui va morir en 1443. A pesar de mancar de fills legítims en els seus matrimonis se sap de l'existència d'amants i 4 fills naturals.
Ausiàs March va morir el 3 de març de l'any 1459 a València, deixant cinc fills bastardos però cap legítim. Va Ser enterrat en la catedral de València, on encara pot veure's la seva llosa sepulcral, prop de la Porta de la Almoyna.
12 de octubre de 2008
ED. VISUAL I PLÀSTICA
El puntilisme: derivat de l'impressionisme (tècnica que consistia en captar un moment fugaç de la naturalesa; aquesta es basava en l'estudi de la llum), la tècnica utilitzada són petites pinzellades en forma de punts. Alguns del seus representants són: Georges Seurat i Paul Signac.
El fauvisme: Els pintors fauvistes feien una pintura contruïda a base del contrast de color purs, sense mesclar. Donaven una gran importància a la expressió de la llum. Alguns representants són: Paul Cézanne o Emil Nolde.
11 de octubre de 2008
RESPOSTA A LA CRISIS
8 de octubre de 2008
EUROPA POLÍTICA
6 de octubre de 2008
RAMON LLULL
Va anar a peregrinar per Terra Santa (1265) i un esclau moro li va ensenyar la llengua àrab. Va estudiar llatí, la filosofia musulmana i la filosofia i la teologia cristiana antiga.
Viatjà per diversos països d'Europa (Alemanya, França, Itàlia, etc.) i del nord d'Àfrica (Algèria, Ceuta, Tunis, Jerusalem, Egipte, etc.). Visità filòsofs, papes, i reis, i explicà els seus pensaments a la universitat de París.
5 de octubre de 2008
CORRESPONDÈNCIA COMERCIAL (I)
Una de les matèries optatives és la correspondencia comercial. La correspondència fa referència a la redacció de cartes formals, i per altre banda, el concepte comercial podem dir que són tots els camps relacionats amb el màrqueting, empreses que volen distribuir i vendre el seu producte o volen comunicar algun fet.
En aquest primer apartat tant sols parlarem de la carta comercial: la composició, els seus aspectes, els tipus de cartes...
La carta comercial està considerada un dels mitjans de comunicació més eficaços i de major influència en el món dels negocis.
1. ASPECTES FORMALS
1.1 EL PAPER
El paper cal que el paper sigui adient segons el contingut de la carta (tot dependrà del que vulgui expressar l’empresa). La qualitat del paper ha de ser bona i mai no hem de fer servir papers rugosos ni setinats.
Per que fa a les dimensions, dependran de l’extenció de la carta (Últimament s’utilitza el format DIN A4)
Hi podem identificar tres diferents models o formats de paper que s’utilitzen en la redacció de cartes:
1.1.1: Foli: 320 mm – 220 mm
1.1.2: A-4: 297 mm – 210 mm
1.1.3: Holandès: 280 mm – 220 mm
1.2 LA MÀQUINA
Des de fà molts anys, la màquina d’escriure ha estat l’eina que s’ha utilitzat més per redactar cartes comercials. Actualment s’ha imposat l’electronica donant pas a una nova era, la majoria de cartes es redacten actualment amb ordinador.
Mai no hem d’escriure cartes comercials a mà. Només cartes personals poden ser manuscrites.
La tinta sempre ha de ser de color negre.
1.3 EL SOBRE
Podem destacar els diferents tipus de sobre:
1.3.1: Normal. És un sobre de fora gairebé quadrada.La solapa és triangular. En podem trobar de solapa adhesiva o de tenca mullada.
1.3.2: Americà. Sobre de forma rectangular que pot tenir els dos tipus de solapa esmentats anteriorment.
1.3.3: Sobres amb finestreta: Normalment són de tipus americà i tenen una finerstreta de paper transparent.
En el lloc reservat a les dades del destinatari hem de posar per aquest ordre:
-El nom i cognom del destinatari, o la raó social si es tracta d’una empresa.
-L’adreça, formada pel carrer, la plaça, l’avinguda, etc., i el número de l’edifici i del pis, la lletra, etc.
-La localitat i el districte postal corresponent.
-El país, si es tracte d’un país estranger.
La capçalera del remitent sol estar a la part esquerra a l’envers del sobre o a la solapa del revers.
1.4 DISPOSICIÓ DE L’ESCRIT
Les cartes s’han d’escriure a un o dos espais, depenent de l’extenció de l’escrit.
Cal que deixis una separació entre paràgrafs superior a la que hi hagi entre línies.
Si es necessita més d’un full per escriure la carta mai s’ha d’escriure al revers.
Has de proucurar que quedi prou espai al final de l’escrit per a la signatura.
Has de deixar marge dret i esquerra a l’escrit.
Has d’aconseguir que el marge dret del full quedi totalment justificat.
Has d’evitar retallar el text, fer-hi esmenes o qualsevol altre cosa que li doni mal aspecte.
2. ENCAPÇALAMENT
La capçalera d’una carta és el nom o títol de la persona, de l’empresa o de la corporació que escriu la carta.
La majoria de le sempreses utilitzen un logotip.
2.1 REFERÈNCIES
L’apartat de les referències serveix per al control de la correspondència i per establir la relació entre diverses cartes comercials que facin referència al mateix assumpte.
Consta de dos elements: la referència vostra i la referència nostra. (r/v i r/n)
2.1.1: La referència vostra. Aquest apartat només s’ha d’omplir si escrivim la resposta d’una carta rebuda anteriorment. En aquest cas, s’hi ha d’escriure les sigles o els números que hi havia a l’apartat r/n de la carta anterior.
2.1.2: La referència nostra. Hi ha diferents opcions a l’hora d’escriure les dades en aquest apartat. Depèn, en tot cas, del sistema de control que segueixi l’empresa.
r/n: 1567: Hi figura el número de registre de sortida de la correspondència.
r/v: SQ/sg: SQ són les inicials del nom i del primer cognom del signant de la carta i gp, les de la persona que la transcriu.
2.2 L’ADREÇA INTERIOR
Sota les referències, a l’esquerra del full, s’hi han de posar les dades i l’adreça del destinatari de la carta. S’ha d’escriure igual que en el sobre.
2.3 SALUTACIÓ
La salutació és comparable al que diem quan ens trobem una persona pel carrer. Ha de ser una franse senzilla i breu que expressi atenció i formalitat.
Hi ha diferents maneres de saludar:
Benvolgut/s senyor/s
Senyor/s
Distingit/s senyor/s
Benvolgut/s amic/s
CORRESPONDÈNCIA COMERCIAL (II)
El cos de la pàgina està format pels següents elements:
- Introducció
- Desenvolupament
- Conclusió final
3.1 CONSELLS PER A UNA REDACCIÓ CORRECTA
- Aconsegueix que les cartes responguin aquestes preguntes:
Qui?
Què?
Com?
Per què?
3.2 INTRODUCCIÓ DE LA IDEA FONAMENTAL
L’objectiu és influir en l¡interès del lector. Hem d’evitar les expressions molt usades.
El paràgraf d’introducció dependrà del motiu que tinguem per escriure la carta. Pot ser que necessitem demanar informació, que siguem nosaltres els que informem, que efectuem alguna comanda, que reclamem a un client el pagament d’una factura, etc.
3.3 DESEMBOLUPAMENT DE LA IDEA FONAMENTAL
En aquesta part de la carta exposarem de manera clara i concreta els fets i arguments que la motiven.
És aconsellable que tant sols tractem d’un assumpte concret en una carta. En cas de tractar-ne de diferents cal que estiguin relacionats.
3.4 CONCLUSIÓ FINAL
Aquest paràgraf és el que tanca el cos de la carta. Aquí és on hem d’impulsar al lector perquè actuï de la manera que nosaltres volem.
4 CLOENDA
La cloenda d’una carta comercial consta d’aquestes parts:
-Comiat
-Antefirma
-Firma
-Identificació del signant
-Càrrec o títol del signant
-Datació
-Inicials
-Annex
4.1 COMIAT
El comiat s’ha de fer mitjançant una frase senzilla que estigui en consonància amb la salutació inicial.
Exemple:
-Reveu la nostra gratitud
-Agraïm l’atenció que ens heu dedicat i us saludem afectuosament
-Us saludem ben cordialement
-Restem a la vostra disposició per al que considereu convenient
-Reveu una salutació cordial
-Aprofitem l’avinentesa per saludar-vos cordialment
-Esperem les vostres notícies. Atentament
-Ben atentament
-Us saludo amb respecte
4.2 ANTEFIRMA I FIRMA
L’antefirma pot consistir en una referència, escrita a màquina, de l’empresa que envia la carta o de la persona que l’escriu, si no es tracte d’una societat.
Normalment s’avantposa el nom de l’empresa i, a continuació, s’indica el caràcter o autoritat amb què se signa.
Després de l’antefirma, la persona responsable de la carta ha d’escriure a mà la seva signatura o rúbrica, per donar autenticitat i valor a la carta.
4.3 INDENTIFICACIÓ I CÀRREC O TÍTOL DEL SIGNANT
Com que en la majoria de casos les signatures són il·legibles, a sota d’una firma hem d’escriure sempre el nom i cognom del signant.
Immediatament a sota del nom i cognom es menciona, normalment, el càrrec que ocupa en l’empresa la persona signant.
Tots els elements que integren l’assignatura es situen a la part esquerra del full i a sota del comiat.
4.5 DATACIÓ:
Aquest element està format per les dades següents:
-Població
-Dia
-Mes
-Any
4.6 INICIALS D’IDENTIFICACIÓ
Per tal d’identificar les persones que intervenen en la redacció i el mecanografiat d’una carta, hem de posar les seves inicials al costat del marge esquerra del full, a sota de la datació.
Exemple:
LD/jd
LD són les inicials de la persona responsable de la carta, la persona que signa (Laura Domènech)
Jd són les inicials de la persona que mecanografia la carta (Joan Dalmau)
4.7 ANNEX
Sempre que adjuntem alguna cosa a la carta hem d’indentificar-ho mitjançant un annex.
Annex: fra. Núm. 180
Annex: full explicatiu
Annex: catàleg
Mai no inclourem en el mateix sobre un document que no tingui relació amb l’assumpte que s’hagi tractat en la carta.
En les cartes on no afegim cap annex, no hi hem de fer constar aquest apartat.
UNA DIADA SOBRE RODES
3 de octubre de 2008
HA ARRIBAT L'HORA DE LA VERITAT
Llistat de Carreres Universitàries:
Part I: Llistat de carreres Universitàries
- Arquitecte Tècnic
- Diplomat de la Marina Civil
- Diplomat en Biblioteconomia i Documentació
- Diplomat en Ciències Empresarials
- Diplomat en Educació Social
- Diplomat en Infermeria
- Diplomat en Estadística
- Diplomat en Estudis Empresarials
- Diplomat en Fisioteràpia
- Diplomat en Gestió I Administració Pública
- Diplomat en Logopèdia
- Diplomat en Màquines Navals
- Diplomat en Navegació Marítima
- Diplomat en Nutrició Humana i Dietètica
- Diplomat en Òptica i Optometria
- Diplomat en Podologia
- Diplomat en Radioelectrónica Naval
- Diplomat en Relacions Laborals
- Diplomat en Teràpia Ocupacional
- Diplomat en Treball Social
- Diplomat en Turisme
- Graduat Social
Part II - Llistat de Carreres Universitàries
- Enginyer Aeronàutic
- Enginyer Agrònom
- Enginyer de Camins, Canales i Ports
- Enginyer de Materials
- Enginyer de Mines
- Enginyer de Forests
- Enginyer d'Organització Industrial
- Enginyer de Telecomunicació
- Enginyer en Automàtica i Electrònica Industrial
- Enginyer en Electrònica Enginyer en Geodèsia i Cartografia
- Enginyer en Informàtica
- Enginyer Geologia
- Enginyer Industrial
- Enginyer Naval
- Enginyer Naval i Oceànic
- Enginyer Químic
- Enginyer Tècnic Aeronàutic
- Enginyer Tècnic Agrícola, Especialitat en Explotacions Agropecuàries
- Enginyer Tècnic Agrícola, Especialitat en Hortofruticultura i Jardineria
- Enginyer Tècnic Agrícola, Especialitat en Indústries Agràries i Alimentàries
- Enginyer Tècnic Agrícola, Especialitat en Mecanització i Construccions Rurals
- Enginyer Tècnic de Mines
- Enginyer Tècnic de Mines, Especialitat en Explotació de Mines
- Enginyer Tècnic de Mines, Especialitat en Instal·lacions Electromecàniques
- Mineres
- Enginyer Tècnic de Mines, Especialitat en Mineralurgia i Metal·lúrgi
- Enginyer Tècnic de Mines, Especialitat en Recursos Energètics, Combustibles i
- Explosius
- Enginyer Tècnic de Mines, Especialitat en Sondejos i Prospeccions Mineres
- Enginyer Tècnic d'Obres Públiques
- Enginyer Tècnic d'Obres Públiques, Especialitat en Construccions Civils
- Enginyer Tècnic d'Obres Públiques, Especialitat en Hidrologia
- Enginyer Tècnic d'Obres Públiques, Especialitat en Transports i Serveis
- Urbans
- Enginyer Tècnic de Telecomunicació, Especialitat en Sistemes de
- Telecomunicació
- Enginyer Tècnic de Telecomunicació, Especialitat en Sistemes Electrònics
- Enginyer Tècnic de Telecomunicació, Especialitat en So i Imatge
- Enginyer Tècnic de Telecomunicació, Especialitat en Telemàtica
- Enginyer Tècnic en Disseny Industrial
- Enginyer Tècnic en Informàtica de Gestió
- Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes
- Enginyer Tècnic en Topografia
- Enginyer Tècnic Forestal
- Enginyer Tècnic Forestal, Especialitat en Explotacions Forestals
- Enginyer Tècnic Forestal, Especialitat en Indústries Forestals
- Enginyer Tècnic Industrial
- Enginyer Tècnic Industrial, Especialitat en Electricitat
- Enginyer Tècnic Industrial, Especialitat en Electrònica Industrial
- Enginyer Tècnic Industrial, Especialitat en Mecànica
- Enginyer Tècnic Industrial, Especialitat en Química Industrial
- Enginyer Tècnic Industrial, Especialitat Tèxtil
- Enginyer Tècnic Naval
- Enginyer Tècnic Naval, Especialitat en Estructures Marines
- Enginyer Tècnic Naval, Especialitat en Propulsió i Serveis del Buc
Part III - Llistat de Carreres Universitàries
- Llicenciat en Administració i Adreça d'Empreses
- Llicenciat en Antropologia Social i Cultural
- Llicenciat en Belles Arts
- Llicenciat en Biologia
- Llicenciat en Bioquímica
- Llicenciat en Ciència i Tecnologia dels Aliments
- Llicenciat en Ciències Actuarials i Financeres
- Llicenciat en Ciències Ambientals
- Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport
- Llicenciat en Ciències de la Informació
- Llicenciat en Ciències del Mar
- Llicenciat en Ciències del Treball
- Llicenciat en Ciències Econòmiques
- Llicenciat en Ciències Empresarials
- Llicenciat en Ciències Físiques
- Llicenciat en Ciències Geològiques
- Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració
- Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia
- Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia, Secció Ciències Polítiques
- Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia, Secció Sociologia
- Llicenciat en Ciències Químiques
- Llicenciat en Ciències i Tècniques Estadístiques
- Llicenciat en Ciències, Secció de Físiques
- Llicenciat en Ciències, Secció de Geològiques
- Llicenciat en Ciències, Secció de Matemàtiques
- Llicenciat en Comunicació Audiovisual
- Llicenciat en Dret
- Llicenciat en Dret (Pla Hispà-Francès)
- Llicenciat en Documentació
- Llicenciat en Economia
- Llicenciat en Educació Física
- Llicenciat en Enologia
- Llicenciat en Farmàcia
- Llicenciat en Filologia Alemanya
- Llicenciat en Filologia Àrab
- Llicenciat en Filologia Catalana
- Llicenciat en Filologia Clàssica
- Llicenciat en Filologia Eslava
- Llicenciat en Filologia Francesa
- Llicenciat en Filologia Gallega
- Llicenciat en Filologia Hebrea
- Llicenciat en Filologia Hispànica
- Llicenciat en Filologia Anglesa
- Llicenciat en Filologia Italiana
- Llicenciat en Filologia Portuguesa
- Llicenciat en Filologia Romànica
- Llicenciat en Filologia Basca
- Llicenciat en Filosofia
- Llicenciat en Física
- Llicenciat en Geografia
- Llicenciat en Geografia i Història
- Llicenciat en Geologia
- Llicenciat en Història
- Llicenciat en Història de l'Art
- Llicenciat en Història i Ciències de la Música
- Llicenciat en Humanitats
- Llicenciat en Investigació i Tècniques de Mercat
- Llicenciat en Lingüística
- Llicenciat en Màquines Navals
- Llicenciat en Matemàtiques
- Llicenciat en Medicina
- Llicenciat en Medicina i Cirurgia
- Llicenciat en Nàutica i Transport Marítim
- Llicenciat en Odontologia
- Llicenciat en Pedagogia
- Llicenciat en Periodisme
- Llicenciat en Psicologia
- Llicenciat en Psicopedagogia
- Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques
- Llicenciat en Química
- Llicenciat en Radioelectrónica Naval
- Llicenciat en Sociologia
- Llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
- Llicenciat en Traducció i Interpretació
- Llicenciat en Veterinària
Part IV - Llistat de Carreres Universitàries
- Mestre-Especialitat d'Audició i Llenguatge
- Mestre-Especialitat d'Educació Especial
- Mestre-Especialitat d'Educació Física
- Mestre-Especialitat d'Educació Infantil Mestre-Especialitat d'Educació Musical
- Mestre-Especialitat d'Educació Musical Mestre-Especialitat d'Educació Primària
- Mestre-Especialitat de Llengua Estrangera